Limícoles a la plana

Ja fa un mes que la migració prenupcial es fa sentir amb força, sent més intensa cada dia que passa. Pel seu màxim encara falten unes dues setmanes. Llavors, d'ara fins la primera quinzena de maig, podem gaudir de jornades ornitològiques glorioses sense haver de gastar massa benzina. Una raresa local ens podria estar esperant a cada cruïlla!

A la comarca de la Selva hi destaquen tres grans zones: la zona nord amb boscos humits de caire centre-europeu i la zona intermèdia, repleta de suredes i boscos mediterranis, tenen més aviat poca petjada antropològica. És la zona sud, amb diferència, la més castigada per l'acció humana. Aquí, entre els nuclis de població i els polígons industrials s'amaga una, cada cop més afeblida, joia paisatgística; incomptables però minúscules zones humides, la majoria d'elles de caràcter temporal, rebel·len el passat pantanós del que ara és una plana urbanitzada.
Només al voltant del tram mig-baix del Tordera hi ha 26 zones humides catalogades. Però ni molt menys només són presents a les proximitats del riu. N'hi ha moltes altres per tota la plana. Un exemple a gran escala és l'estany de Sils, un dels únics d'aquests espais que és conegut per gran part de la població catalana. Es creu que en dècades passades hi havia més estanys de dimensions semblants, ara drenats i oblidats de la memòria humana.
Cal dir que el sud del Gironès també compta amb la mateixa naturalesa que la plana selvatana (el medi no entén de fronteres comarcals). Aquí, a deu minuts de Sils, hi trobem una zona la qual últimament és força parlada i visitada pels aficionats a l'ornitologia; l'Esclet. Unes poques hectàrees de conreus salpicades per nombroses rieres amaguen un petit prat de dall de caràcter inundable. Aquest diminut prat entollat és un petita relíquia del passat. Ara, envoltat de terres drenades i de masos ofenosos, cada primavera i tardor dóna aliment i descans a multitud de limícoles lligades a les zones humides obertes. D'alguna manera, aquests prats humits de vegetació baixa, s'assimilien força a la tundra i a les estepes septentrionals del nord d'Europa i Rússia, on crien la major part dels limícoles que ara passen pel nostre país.

Entre finals de març i la primera desena d'abril, les zones humides selvatanes comencen a omplir-se tímidament d'aquestes aus lligades a l'aigua. Inevitablement, la seva observació aquí, requerirà més esforços i mai serà comparable amb la que es pugui fer a les comarques empordaneses o a d'altres zones humides ben reconegudes del nostre país, però una observació treballada sempre resulta més gratificant, i més, si és aprop de la teva primera o segona residència.

Agró i martinets blancs a Sils, 27-3-2015

Agrons blancs, cames llargues, xivites, valones i becadells comuns seran els "potes-llargues" migradors més fàcils de detectar a finals de març. Tots cinc es poden localitzar en el riu Tordera, tot i que els cames llargues i les valones preferiran els prats de dall, els estanys (Sils) o les desembocadures (de la Tordera).
De més dificultat seran els batallaires, les gambes roges vulgars, les gambes roges pintades, les gambes verdes, els territs menuts i els territs variants, que en cap cas els haurem d'anar a buscar al riu, sinó que sempre en aigües someres estancades.
Els limícoles nombrats són els més comuns en aquestes terres interiors. Però, com s'ha dit a l'inici, de principis d'abril a principis de maig, allò rar és factible.

Cames llargues a Esclet, 27-3-2015

Personalment, durant les dues últimes setmanes he fet dues visites per aquesta àrea, de la primera (27-3-2015) destacaria un rascletó a l'estany de Sils, on també era present un mascle de xarrasclet adherit a un grup de xarxets comuns i una cuereta groga escandinava a les proximitats del mateix estany. A Esclet, un tètol cuanegre.

Tètol cuanegre a Esclet, 27-3-2015

Durant la segona, destacar l'abundància de límicoles a Esclet i una raresa de les bones al mateix lloc. Gamba roja vulgar, mínim quatre gambes roges pintades, una vintena de valones, un grup fornit de batallaires i alguns becadells comuns decoraven el prat de dall gebrat tot i ser un set d'abril. Però el protagonista fou mínim un becadell gros, localitzat dos dies abans per un altre observador. Tot i aconseguir fotos o més aviat, documents gràfics, de becadells comuns, no va haver-hi manera amb el gros.

Batallaires i valones a Esclet, 7-4-2015

Valona a Esclet, 7-4-2015

Per acabar, us deixo dues imatges amb escrits d'identificació, les dues fetes ahir a Esclet:

 Estol de 17 valones (v) i 5 batallaires (b) amb un becadell comú adherit (be). Per als més novells que vulgueu practicar.

Fotografia d'un becadell comú. Si heu d'anar a Esclet a provar sort amb els becadells grossos cal que tingueu molt presents aquestes claus. Les vores vistosament blanques corresponen als becadells comuns, el bec llarg (com dos caps, per què us feu una idea) també correspon al becadell comú. En canvi, unes rectrius vistosament blanques al aturar-se (a la foto no es veuen gaire bé) i un ventre majoritàriament barrat (a la foto no es veu) són característiques clau del becadell gros.