Caça il·legal de lluers i possible tràfic

Al món existeix gran diversitat de persones, en l'àmbit mediambiental n'hi ha de tres tipus: sensibilitzades, indiferents i destructives. Ser mediambientalment destructiu sol anar acompanyat d'un egoisme extrem i d'unes certes limitacions cerebrals que revoquen inevitablement en una falta de coneixement de tot allò que t'envolta, característica que comporta una manca de respecte extrema, tant per la natura, com pel món en general. Malauradament, el veí més pròxim de la nostra segona residència n'és un clar exemple.

Nosaltres (qui hagi llegit el bloc ja ho sabrà) portem força anys mantenint unes menjadores que tenen força èxit al bell mig de la urbanització dels Boscos de la Batllòria, Riells i Viabrea. Hi ha anys que el nombre de lluers que les visiten és força destacable, sobretot en relació amb la dimensió del jardí. Aquest any s'ha donat el cas. A inicis de febrer el reclam del lluer es podia sentir des de tot el veïnatge proper. Tant moviment d'ocells en un jardí, que passa gran part de la setmana tancat, crida l'atenció de qualsevol mena de persona.

Aquí entra en acció el respectable senyor. Un senyor que amb l'objectiu d'aconseguir uns euros fa tot el que pot, tot i viure en una casa de 350m2. Els antecedents ja no eren bons; fa anys presumptuosament havia tallat les branques d'un pi de la nostra propietat ja que "molestaven" i no fa gaire vam poder gravar-lo dins la nostra propietat amb una eina sospitosa, ell al·legà que s'havia "colat" un gos. Avisat, semblava haver aturat la seva tendència delictiva. Res més lluny de la realitat.

Divendres passat, tot i ja quedar pocs lluers a les menjadores, el seu cant encara ressonava pel carrer, concretament, a casa de l'honorable senyor. Estava clar. Tot i així, pujo al segon pis, i al obrir al finestró ja no en queda cap dubte.

L'individu, fixant-se en les menjadores, devia pensar que podria muntar alguna cosa semblant al seu jardí, amb un objectiu antagònic: capturar-los.
Té un mínim de set lluers engabiats i recentment anellats, en un recinte força elaborat. Passen gran part del temps tapats. Des de casa, només és pot veure una desena part de la gàbia, per tant, el nombre d'ocells i, inclús d'espècies caçades, deu ser molt més elevat.

Evidentment, al segon, vam trucar als agents rurals. Aquests diuen que han de seguir un protocol, fins aquí bé. Després afegeixen que entre que ve Setmana Santa i el cap de setmana potser tarden uns deu dies en actuar. Tenint en compte que els té anellats (els podria vendre), que han de marxar cap a Escòcia-Escandinàvia i millor que passin el menor nombre de dies dins d'una gàbia, i que estan allà com a conseqüència indirecta nostra, no ens sembla que hagin de tardar tant. 

A veure com acaba el tema.