Va de menjadores

Són molts els aficionats a l'ornitologia que tenen instal·lades menjadores als seus jardins o,inclús, també fora d'aquests. De fet, aquesta pràctica és molt comuna a molts paisos europeus (als pobles escocesos, per exemple, gairebé cada jardí per petit que sigui compta amb mínim una menjadora).
Les menjadores ens permetran gaudir de l'activitat constant d'espècies força variades d'ocells i, a més, els ajudarem a passar l'hivern.

Hi ha una sèrie de consideracions a tenir en compte abans d'embarcar-nos de ple en el món de les menjadores. Tot i ser segurament el mètode més senzill per apropar-nos als ocells també demanen constància, cap i rigor.
Un dels aspectes més importants és que el menjar que s'ofereixi estigui en bon estat i, sobretot, que no contingui sal ni sucre afegit. Cal esquivar els fruits secs amb sal i evidentment tota la bolleria industrial, de fet, el pà tampoc és del tot recomanable.
Un altre fet vital és la constància. De cap manera podem estar alimentant els ocells locals tres mesos i, de cop, deixar de fer-ho. Per exemple començar a l'octubre i cansar-se'n per nadal. No és que els ocells assidus a la menjadora es tornin dependents a aquesta, però el que si que és cert és que els grups d'ocells ( a l'hivern) van fent desplaçaments segons l'aliment que troben. Una menjadora, doncs, farà que els seus visitants es quedin a una zona, quan normalment viatjarien fins un altre. Si, de sobte, la font d'aliment que els ha fet sedimentar-se desapareix sobtadament (progressivament si és viable) podria significar la mort d'algun exemplar.

També ens haurem de plantejar quin tipus d'ocell volem atraure. Normalment l'objectiu és atraure petits fringíl·lids i intentar evitar ocells més grans i abundants com ara tórtores turques i estornells, Si bé, per gustos colors.
En funció de la decisió presa, haurem d'escollir el tipus d'aliment més adient. La fruita dolça atraurà els sílvids i túrdids, els fruits secs (cacauets en malla, pipes, etc) atrauran mallerengues i pica-soques i les llavors gramínies atrauran a gran varietat de fringíl·lids migradors.
A botigues especialitzades, com ara Oryx, es vénen barreges de llavors i cacauets seleccionats especialment per l'alimentació hivernal d'ocells, però també podem comprar-los de forma més econòmica a d'altres establiments, sempre vigilant el seu estat i que no es floreixin abans de ser consumits.

Fer o comprar la menjadora? La resposta és variada i la decisió personal. Si s'és mínimament manetes i, sobretot, si es tenen ganes, és recomanable fer-la un mateix i personalitzar-la al propi gust.
N'hi ha alguns tipus, que per la seva qualitat-funcionalitat-preu, si que val la pena comprar. D'aquesta manera, per exemple, les menjadores de malla per a cacauets val més adquirir-les ja fetes, però les menjadores de plataforma i variants d'aquestes, val més fer-les- Aquestes últimes es vénen a preus elevats i tenen una oferta bastant limitada en el nostre país.

El tipus de menjadora també és una decisió personal. Pot anar des de posar el menjar al terra, fins a la menjadora més elaborada. Més endavant es tractarà aquest tema detalladament i també, d'altres relacionats amb aquest "mundillo".

Us deixo un vídeo i dues fotos del jardí d'aquest divendres:


Quan el nombre de lluers puja amb força (el divendres la xifra s'acostava al centenar), gran part d'aquests s'alimenten al terra, ja que no hi caben a la menjadora.

Lluer, Carduelis spinus. Riells i viabrea

Pica-soques blau, Sitta europaea. Riells i Viabrea