Operació pela-roques

El pela-roques, ocell dels cingles pirinencs més imponents, dels paisatges més inhòspits i a la vegada més desitjats pels excursionistes. Arriba als seus rocams de nidificació ben d'hora, recent entrada la primavera, quan les parets encara són castigades per les nevades intenses i salpicades per les estalactites.

Distribució com a nidificant a Cat.

Però on són la majoria de pela-roques a l'hivern? On van a parar quan a les cotes de més de 2000m l'aliment és nul?
En altres èpoques s'hauria pensat que hivernaven, res més lluny de la realitat. El pela-roques fa desplaçaments altitudinals per sobreviure als freds. Els seus hàbits discrets fan que moltes vegades passi desapercebut, però a l'hivern deixa els seus llocs recòndits per estar entre nosaltres, molt més accessible. Visita des de penya-segats de la costa brava a antigues edificacions de pedra d'alguns pobles (que de vegades imiten a la perfecció l'hàbitat dels rocams naturals), passant per les imponents parets de Montserrat.

Distribució del pela-roques durant la tardor-hivern (dades extretes d'ornitho.cat)

Aquests dies ja s'han anat enregistrant forces observacions a ornitho.cat i val la pena anar-lo a trobar. Si bé sempre resulta més gratificant "ser-ne el descobridor", anar als llocs on s'ha citat els darrers dies facilita molt les coses i dóna força més garantia d'èxit.
Així doncs, en el que portem de temporada tardor-hivern ja s'ha vist en unes quantes zones típiques: a Montserrat, als cingles de Tavertet, al Montcau i a zones propícies dels dos extrems del país. Amb tantes alternatives a triar no tenim excusa!

Pel que fa a mi aquesta setmana, si trec temps de sota les pedres, aniré a provar sort entre les pedres de Tavertet. I si no hi ha sort, sempre n'hi ha prou amb gaudir dels seus cingles.