dimecres, 27 de maig de 2015

Altre cop a Lleida

Tot i que farà un mes vaig visitar les terres de Lleida (amb entrada al bloc), ahir tenia el dia lliure i les ganes de repetir em van poder. A les 5:00h sortia de Barcelona havent dormit poc més de tres hores.
Arribo a les 6:30h al secà dels Plans de Sió. Decideixo dedicar les hores màgiques (franja horària que pels bojos dels ocells, va de 6h a 8h a l'estiu) a aquesta zona tot i no conèixer-la gaire bé.
La fresca (a Barcelona ja no baixem dels 15ºC!) i la son eren patents; no sé quants possibles hortensis van escapar fugaçment dels prismàtics. Als voltants del secà destacaven abundants parelles de tórtores amb comportament nupcial i altres ocells propis dels mosaics rurals de la Catalunya central. Les bosquines d'alzines fragmentades per camps de secà són l'ambient idoni per les tórtores, però també per altres ocells d'interès com ara el capsigrany i el tallarol emmascarat. També s'hi pot veure l'hortolà, però els territoris de cria d'aquest queden uns quilòmetres més amunt, a partir d'Ossó de Sió. Si al secà pròpiament dit, la calàndria, amb el permís de les cogullades, és la reina dels alàudids, en aquests ambients de mosaic l'alosa vulgar i la cotoliu l'hi treuen la corona. Curiosament, l'alosa no cria (o ho fa molt esporàdicament) en els cultius extensius, però si en aquests tipus d'ambients. Jo anava passant contínuament de secà a "mosaic" i el canvi de calàndria a alosa i de alosa a calàndria era continu.

Calàndria (Melanocorypha calandra)

El zel del sisó ja minva, i tot i que encara efectua el seu espetec, ja no es deixa veure amb tanta freqüència. Vaja, que zero fotos del Tetrax. A canvi, els torlits ara es deixen veure més que en anteriors setmanes, ben ocupats amb les seves cries. El mateix passa amb els mussols comuns, els quals a mesura que avança la temporada de cria també es deixen veure de forma més constant. La femella i els nou-vinguts ja sobrepassen l'aforament de la casa/cavitat, i doncs, els mascles han de passar el migdia a ple sol.

Mussol comú (Athene noctua)

L'estrella del lloc, però, fou l'ocell estrella del moment a Catalunya i el protagonista de l'entrada anterior: el vespertinus. La "cama-rojada" també s'ha deixat sentir a la terres de Lleida. És més, en realitat, les terres de ponent han estat i són el nucli d'aquesta "invasió" falconera, amb diversos grups molt nombrosos repartits, sobretot, pels secans.
Jo en compto un mínim de quaranta pels plans de Sió i, més tard, en veuré un trentena prop de Bellmunt. Quan els localitzo per primer cop estan gairebé tots caçant en un petit altiplà, però al pujar el sol es reparteixen en petits grups per descansar. S'aturen en camps ja segats o, preferentment, en ametllers totalment o parcialment secs.

Falcó cama-roig (Falco vespertinus)

Falcó cama-roig (Falco vespertinus)

Falcó cama-roig (Falco vespertinus)

Uns xoriguers petits caçaven juntament amb uns vespertinus, inclús aturant-se als mateixos ametllers morts. De fet, els individus d'una espècie atreien a l'altre, tractant-se probablement d'un grup migrador conjunt.
A les 11:45h el sol començava a picar fort i el cel es buidava a marxes forçades. A partir de llavors, la vida es concentrava al terra, on els llangardaixos ocel·lats (ben abundants a la zona) corretejaven marcant territori i els ortòpters començaven la seva monòtona orquestra. Vaig marxar, doncs, cap al clot de la Unilla, que encara aguanta "inundat" tot i la primavera extremadament seca i calorosa.

Ja al clot, la calor apretava considerablement. En tan sols un mes, el 60% de la superfície inundada ja s'ha convertit en fangueig, fent perillar les pollades de fotja i coll-verd més tardanes. De tota manera, els coll-verds que han decidit criar al lloc sembla que se'ls hi ha donat molt bé: la majoria de femelles nidificants tenen de deu a quinze cries, algunes ja amb polls de mida molt gran. Moltes fotges també tenen cries grans, però d'altres van més retrasades: una parella ha quedat ben exposada, incubant en un niu ben visible que ha quedat envoltat de fang, com a conseqüència de la ràpida retirada de l'aigua. La pobra parella defensa com pot els seus ous dels gavians i rialleres.
Precisament, les gavines vulgars sembla que també s'han decidit a criar. Es compten unes quaranta, la majoria emparellades i territorials. A més, s'observen còpules i mínim dos nius. I és que aquesta espècie requereix i prefereix zones amb predominància de fangueig. Ja veurem, però, com tiren endavant. En contra, els cames-llargues, els quals fa un mes semblava que havien de criar en massa, han disminuint de forma evident. No hi ha rastre de nius ni pollets d'aquests, tot i que es segueixen observant còpules.

Apart dels nidificants, la migració encara manté al clot ben interessant. Els limícoles han disminuït en comparació amb la darrera visita, però per contra, els Charadrius han augmentat els seus individus i la seva diversitat. Es comptabilitzen fins a un centenar de corriols grossos, pocs corriols petits i un corriol camanegre.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Encara presents gambes verdes, gambes roges vulgars, pigres grisos i territs menuts, però en menor nombre. Com a novetat, destaca un bon grup de becplaners (8) que passen el migdia dormitant a la zona central del clot.

Becplaner (Platalea leucorodia)

Corriol gros (Charadrius hiaticula) i pigre gris (Pluvialis squatarola)

Destaquen també els ànecs blancs, que contraris a marxar mantenen un bon nombre (5), amb una parella consolidada. Si hagués plogut hi hauria possibilitats de cria. També destacar la presència de quatre xarrasclets, que porten forces setmanes al lloc.

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Un vídeo d'alguns dels limícoles presents al lloc, amb el corriol camanegre com a protagonista:


Al clot se'm va fer tard (17:40h) i vaig decidir que la millor opció era seguir pels secans més septentrionals i deixar els secans del sud de Lleida per un altre dia. Doncs, vaig posar rumb al secà de Bellmunt-Almenara amb l'esperança de trobar algun mascle de sisó que es posés "a tir" sense massa dedicació (no va ser possible). La tarda en aquest secà de la Noguera porta dos noms: torlit i esparver cendrós. Aquestes dues espècies es deixen veure amb més nombre a la tarda que al matí, sobretot el torlit.
No m'hi vaig matar gaire, però van sortir forces marcenques, dues àguiles calçades, mínim cinc esparvers cendrosos, una dotzena de torlits, sisons, falcó mostatxut, molts gaigs blaus, uns xoriguer petits, xixelles, entre d'altres. I com no podia ser d'altre manera, alguns grups de falcons cama-rojos que semblaven decidits a pernoctar en camps segats.

Falcó cama-roig (Falco vespertinus)

Fixant els ulls al vol dels cendrosos, una femella destacava per tenir alguna cosa a les ales. Tenia una marca alar. Vaig seguir-la, mirant de fer-n'he la lectura, tenint la sort que no va trigar en aturar-se sobre un vallat. 

Esparver cendrós (Circus pygargus) amb marca alar (PK).

L'exemplar va ser marcat el 17 de juliol de 2014 al sud d'Alemanya (Bergtheim), informació facilitada pel coordinador del projecte. L'exemplar, doncs, es troba en plena migració cap al seu país d'origen.

El sol s'amagava entre els núvols, el gemec dels torlits s'expandia pels camps i les guineus deixaven els seus caus. Fins la pròxima.

Cap comentari:

Publica un comentari