dimecres, 18 de març de 2015

Construint el nou Atles

Gran part dels ornito-aficionats catalans estem, ara, ben enfeinats. La majoria de lectors ja sabran en tot detall la metodologia i l'objectiu de la nova iniciativa de l'ICO, l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2017, per tant, m'estalvio una explicació extensa. Només dir que és una iniciativa a la qual val la pena pujar-s'hi, que actualitzarà els mapes d'ocells nidificants al nostre país que són, per naturalesa, caduques. A casa, encara conservem el primer Atles, en aquells temps la nidificació de la tórtora turca era ben localitzada i el cant de l'alosa becuda encara ressonava per la timoneda d'Alfès. Veiem, doncs, que la distribució de les espècies canvia. Ho pot fer positivament, com és el cas del picot garser petit, com negativament, com seria el cas de la terrerola vulgar. Per poder estudiar i, conseqüentment, aplicar les mesures possibles, és indispensable conèixer en detall l'estatus poblacional dels nostres ocells. D'aquesta manera, la participació al projecte té una importància singular de cara a la conservació de les espècies i hàbitats vulnerables.
Es tracta de dedicar unes hores a prospectar cinc quadrats 1km·1km (dos hores cada un+ 1 hora nocturna en dos d'ells) amb l'objectiu d'anotar el màxim nombre d'espècies. A més, és recomanable visitar gran part del terreny (sinó tot) del quadrat 10km·10km assignat, per tal d'enregistrar encara més varietat i acabar de definir la localització d'algunes espècies considerades més escasses. Amb tot, alhora que aportem material indispensable per a la realització d'un projecte de gran port, tenim la excusa perfecte per explorar aquells racons més inaccessibles i acabar de descobrir les dinàmiques de nidificació de les espècies d'ocells del nostre entorn més proper (o no tant proper). Ha arribat el moment de donar una repassada a que aquella sureda raquítica castigada pel sol o a aquella diminuta fageda de muntanya baixa, a les quals, tot i tenir-les a tocar, mai havíem donat l'honor de la nostra visita amb prismàtics al coll. De ben segur, (i ho estic comprovant en primera persona) que alguns d'aquests llocs propers però relativament ignorats ens donaran més d'una sorpresa ornitològica.
Per exemple, jo, tot i encara haver fet poca feina, ja m'he reafirmat de que a les zones seques del baix-montsenyenques, el cargolet i el pica-soques blau gaudeixen d'alta densitat gràcies a les incomptables rieres que salpiquen les inacabables suredes, o que les tres espècies de picots prefereixen (i amb diferència!) les zones agrícoles amb activitat humana, que els silenciosos, solitaris i densos boscos autòctons.

Vistes al Montseny censant el quadrat. 15-3-2015

Encara queden molts quadrats per assignar, dels quals gairebé la totalitat (en especial els del Montseny; amb fagedes, avetoses i prats subalpins d'excepcionalitat geogràfica), compten amb zones d'altíssim interès. Si encara no en tingués cap, ni m'ho pensava!

Els quadrats blancs encara no han estat assignats

Per a mes informació sobre la metodologia i el projecte en general cliqueu a ICO.

Cap comentari:

Publica un comentari