La migració de les grues i el clot de la Unilla

Els darrers dies s'estan veient gran quantitat de grues direcció nord, i és que els exemplars que hivernen a Espanya ja travessen Catalunya. Catalunya compta amb una de les barreres físiques més importants per als grans migradors; els Pirineus. La serralada obliga a les planejadores a fer un sobre-esforç considerable i, a més, les nevades solen acompanyar el viatge. No és estrany, doncs, trobar grups de grues esperant el moment per fer la travessa; alguns grups simplement planegen i es reorganitzen, altres es sedimenten, descansen i s'alimenten. Malauradament tenim poques zones on les grues puguin fer parada (necessiten grans espais oberts, humits i tranquils). Cosa que es compleix tan sols a tres punts: al clot de la Unilla (quan està inundat), als aiguamolls de l'Empordà i als arrossars suficientment grans. Evidentment, també es poden veure aturades a d'altres llocs, però doncs, molt probablement s'hagin aturat obligades.
Les Grus grus gaudeixen d'una protecció total contra els caçadors a Europa, tot i això, la destrucció dels ambients i l'augment demogràfic segueix incidint sobre la seva població. En alguns paisos aràbics, on la consciència mediambiental encara no ha arribat però les armes elaborades si, es maten centenars o inclús milers de grues en migració. D'aquesta manera, la població hivernant a Espanya augmenta mentre que la població europea no ho fa: l'Àfrica oriental cada cop acull menys grues hivernants, mentre que a la península ibèrica i a l'Àfrica occidental cada any n'acullen més.

Aquests dies el cel català s'omple de grues guiades per l'augment de la temperatura i, sobretot, per l'augment de les hores de sol, ja molt patent a finals de febrer. S'estan localitzant, sobretot, a zones despoblades de l'oest del país, però se'n veuen per tota la meitat nord de forma prou abundant. El vent de mestral i les neus al Pirineu han afavorit la possibilitat d'observar-les; les dues variables les fan més lentes i, inclús, les fan aturar.

Ahir, dia 26-2-2015, el Clot de la Unilla i els seus voltants vessaven de grues. El seu trompeteig es sentia a quilòmetres i les seves formacions decoraven el cel en tot moment. En el moment d'arribada (a les 12:00 del migdia) un estol d'unes 250 sobrevolava a molt poca altura, recent aixecades per un tractor en uns camps propers. Al clot hi havien 216 grues sedimentades. Algunes marxaven directes cap al Pirineu, altres feien cercles i tornaven a baixar i, inclús, es veien arribar petits grups del sud que no dubtaven en aturar-se en aquesta plana inundada enclotada.

Grues, Grus grus. Clot de la Unilla

Grues, Grus grus. Clot de la Unilla

El clot de la Unilla és l'última plana endorreica no drenada del país i, a la vegada, un ZEPA de petita dimensió molt qüestionat per la pagesia afectada. Presenta, doncs, alta fragilitat tot i ser dels espais naturals més interessants del país. A més, en els darrers mesos, ha estat clarament dins del "rànquing"de zones més espectaculars per l'observació d'aus .A finals d'estiu i principis de tardor el clot s'omplí de limícoles interessants, entre ells. el territ pectoral. Ja amb l'arribada del fred arribaren abundants anàtids.
L'elevada pluviometria de l'any passat i sobretot les intenses tempestes i les temperatures baixes de l'estiu varen ser les causes de la seva inundació (unes 30-40ha inundades) després de 10 anys sec.
A dia d'avui, sembla que la cubeta aguantarà sense problemes fins l'abril (assegurant, altre cop, bones observacions de migradors). Si la primavera fos plujosa i l'aigua aguantés fins a finals d'aquesta, podríem parlar de la nidificació d'espècies força escasses com a reproductores a les terres de Lleida. Creuem els dits!

Ahir, apart de les grues, hi havia força moviment d'ànecs. Això si, de limícoles només vaig ser capaç de localitzar una xivita. Ja aniran arribant..
Com a més destacat: unes 35 fotges amb comportament clarament territorial (persecucions constants), una desena de xiuladors i de grisets, mínim 8 cua-llargs (només una femella), un grupet de morells cap-rojos, un centenar de cullerots i de xarxets, etc.
De rapinyaires, segueixen les dues espècies representants del fred: he pogut localitzar dos mascles d'esmerla i un mascle d'arpella pàl·lida. Les esmerles s'aprofiten de l'extremada abundància de passerells i gafarrons, que s'alimenten en massa a les zones no conreades del voltant de l'estany

Grues, Grus grus. Clot de la Unilla

Grues, Grus grus. Clot de la Unilla

Per acabar us deixo un vídeo-muntatge , evidentment gravat ahir al clot. No oblideu pujar el volum per gaudir del trompeteig i d'alguna calàndria ja en zel, que per cert, manté una alta densitat a la zona.