dilluns, 23 de març de 2015

Primeres arribades

Ja fa unes setmanes que la feina i els estudis m'impedeixen trepitjar camp tant com voldria, de tota manera, en aquests temps moderns, es pot gaudir de l'ornitologia sense sortir de casa (no és comparable però permet estar sempre informat). Multitud de webs; portals d'observacions, webcams, portals de fotos, fòrums de discussió, etc, dibuixen l'escenari de l'ornitologia en xarxa.
I principalment de dades de la xarxa es composa l'entrada d'avui.

A finals de març, amb el "boom" de la migració prenupcial gairebé a tocar, algunes de les espècies més primerenques ja creuen Catalunya amb rumb directe als seus llocs de cria. La majoria d'ocells migradors que observem ara, al març, no es quedaran aquí: assumeixen el risc de freds i nevades amb la intenció d'arribar al moment just al lloc que els ha vist néixer, a centenars i inclús milers de quilòmetres d'aquí. Cada espècie i ocell seguirà el seu ritme: hi ha espècies que per naturalesa són més primerenques que d'altres i també hi ha exemplars més tardans o més primerencs dins de la mateixa espècie.
Així doncs, les espècies més septentrionals que hivernen aquí ja van començar el pas a finals de febrer o inclús abans. Al mateix temps, algunes àguiles marcenques i els xarrasclets (per posar dos exemples) també començaven la seva migració des del continent africà, arribant aquí un mes més tard. En canvi, les espècies més lligades a la calor, com ara l'abellerol, encara els falta unes dues setmanes per començar a arribar. El gruix de les més tardanes no passarà per casa nostra fins d'aquí un mes i pico. I hi ha més encara, a la vegada que els primerencs i els tardans travessen rius, muntanyes i continents, alguns ocells locals ja es troben en plena nidificació. Un "lío" considerable!

A continuació, us poso una taula amb les primeres arribades d'enguany (fins avui, dia 23-3-2015) comparades amb les de l'any passat. El canvi de dates en les primeres cites d'un any a un altre no suposa cap tendència poblacional (s'hauria de fer un treball a consciència i a llarg termini per descriure possibles canvis fenològics). I és que pot ser que hi hagi un any en que un observador localitzi un falciot negre "temerari" a principis de març i no se'n torni a observar cap més fins al cap d'unes setmanes, essent possible que en un altre any (on la primera cita sigui més tardana/adequada) també hi hagin passat, sense ser vistos o informats. Diem, per tant, que les primeres arribades de cada espècie, fenològicament parlant, no ens diuen gran cosa (sempre hi ha l'excepció que trenca la regla). En contra, un nombre d'observacions elevat d'una espècie en dates primerenques si que ens pot donar més de pensar.
Per exemple, aquest any un cames llargues s'ha quedat tot l'hivern al clot de la Unilla. Aquest fet no ens ha de fer considerar l'espècie com a hivernant al país. En canvi, si ho haguessin fet diversos exemplars en diverses localitats si que hi podríem fer més "cabales", sobretot en el cas que es repetís l'any següent.



Pel que fa a l'actualitat de les rareses, estem de sort: s'han localitzat diverses arpelles pàl·lides russes repartides per diverses localitats del est/nord-est, per exemple, a Cassà de la Selva o Gallecs (aquí també una graula fa uns dies). A més, el flux dels anuals però escassos rascletons i polles pintades és ara més intens que en tot l'any.
Qui pugui que ho aprofiti!

Cap comentari:

Publica un comentari