dilluns, 9 de febrer del 2015

Va de menjadores (2na part)

En l'anterior post vàrem parlar sobre un dels temes estrella de l'hivern: les menjadores. Es van deixar, però, algunes dades importants al tinter per no fer-lo massa pesat. En aquesta nova entrada (i en una posterior) es detallaran alguns aspectes.
Al final us deixo dos vídeos més de les menjadores de casa fets la setmana passada.

Quin tipus de menjadora hem de triar? La tipologia de les menjadores que construïm o comprem influirà directament en les espècies d'ocells que ens visitaran i, en segon terme, en com ho faran i en quina quantitat. Per tant, cal seleccionar acuradament el model/s que instaurarem segons els nostres interessos i oportunitats.

Hi ha l'opció d'alimentar els ocells en superfícies no elaborades, com ara disposar el menjar directament al terra o sobre aquell tronc que ens agrada. Però aviat descobrirem que aquesta opció no és viable, entre altres motius, per què el menjar s'acabarà en un obrir i tancar d'ulls i, sobretot, per què se n'aprofitaran animals no tant desitjats com petits mamífers o ocells de mida gran.
Amb el temps s'han anat configurant diversos tipus de menjadores, que ara per ara, constitueixen els models estàndards:

1.  Menjadores de malla: Ideals per oferir cacauets de forma que aquests durin força temps i restringint el seu aprofitament a un grapat d'espècies. L'aliment serà extret poc a poc garantint una bona observació dels seus visitants.
Les menjadores de malla seran principalment visitades per totes les mallerengues possibles (dependran de la zona) i pels pica-soques blaus. Amb el temps també s'hi podran sumar els pícids, els lluers i els pardals xarrecs. Curiosament, els pardals comuns, fora d'excepcions puntuals, no visiten aquest tipus de menjadora. Garantint la diversitat d'espècies.
Hi ha una oferta àmplia de menjadores de malla i els seus preus són acceptables. Jo sempre les he comprat ja construïdes.

Picot garser gros a les menjadores del jardí, l'abril del 2012
Mallerengues carboneres en menjadores de malla del jardí durant el novembre del 2011
2. Menjadores tubulars: Ideals per oferir gramínies. La idea és la mateixa que les de malla però en comptes de cacauets, contenint llavors. Doncs, són de plàstic amb diverses obertures que permeten l'accés al menjar per a petits ocells.
Les llavors a les menjadores tubulars atrauran a multitud de petits granívors. Principalment: lluers, verdums, caderneres, gafarrons i pardals. Són, també, una forma d'excloure espècies de mida gran i mitjana.

3. Dispositius per boles de greix o pastissos: Les delícies de les mallerengues i d'altres espècies de mida petita com ara el pit-roig o inclús els tallarols de casquet (aquestes dues últimes quedaven excloses en els models anteriors).
No deixen de ser menjadores de malla, condicionades a posar material de dimensió més gran. Les boles de greix es poden adquirir en botigues especialitzades, o bé, fer-les un mateix.


4. Menjadores de plataforma (planes): N'hi ha de molts tipus i solen ser l'estrella de les menjadores. És, probablement, la que atraurà a més diversitat i quantitat d'ocells però també la que ens donarà més mal de caps i requeriments. 
Cal dir, abans, que les menjadores de plataforma solen tenir preus bastant desorbitats en el nostre mercat i, per tant, jo diria que és l'única que si que val la pena fer un mateix.
Hi podrem posar tot tipus de menjar, sempre procurant que aquest sigui de petita dimensió. L'aliment estrella seran les llavors i pipes, però també podrem posar cacauets triturats, escarbats de la farina, cucs, etc. Aquí les possibilitats s'amplien infinitament, tant per la vessant positiva com per la negativa. Una menjadora de plataforma atraurà espècies d'ocells indesitjables i, inclús, petits mamífers que a la mínima que puguin convertiran la menjadora amb el seu rebost.
Doncs, caldrà pensar bé la seva situació, altura i característiques. Seria ideal que fos suficientment alta i inaccessible per les espècies no alades i, sobretot, distanciar-la suficientment dels arbres i arbusts des dels quals els micro-mamífers hi podrien saltar.
S'insisteix en la protecció davant de les espècies d'ocells de mida mitjana-gran i dels petits mamífers, principalment perquè monopolitzen la menjadora, fent-se els únics aprofitadors. La idea és acollir una diversitat destacable d'espècies. Evidentment, qui vulgui alimentar als tudons, estornells o als esquirols està en tot el seu dret.

Lluers alimentant-se a la menjadora de plataforma ja fa una colla d'anys; a l'hivern del 2008. 7 anys després segueixen visitant el jardí anualment.

Vídeos de lluers al jardí del passat 4-2-2015 (augmenteu qualitat per veure'ls millor):

4 comentaris:

  1. M'agrada molt el teu bloc, escrius coses molt interessants. Quina passada tenir tants lluers al jardí. Venen sempre cada any?? Tens apuntat quants venen cada any o has observat alguna oscil·lació al llarg de tot aquest temps?

    ResponElimina
  2. Gràcies Pancho, el teu el supera amb escreix ;).
    Pel que fa als lluers si que vénen cada any però el seu nombre oscil·la molt entre un i altre. Tot va començar un any (no recordo si el 2007 o el 2008) que va haver-hi una gran hivernada de l'espècie per tot el país. A partir de llavors uns quants exemplars s'han mantingut fidels. Normalment l'estimació d'exemplars de l'espècie no supera els cinquanta i en alguns anys d'hivern suau al nord d'Europa no se'n compatibilitzen més d'una trentena. Tot depèn de com els hi hagi anat la cria i del fred que faci allà a dalt.

    Per cert, tens un itinerari SOCC per xupar-te el dits.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Felicitats per aquest bloc! És molt interessant!

    Salutacions,

    Arnau

    ResponElimina