El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran i més important del país. Milers d'hectàrees humides concentrades en un punt estratègic pel pas i la nidificació d'ocells aquàtics. Aprofitant la recent visita (29-4-2016), arranco de nou el bloc.
Finals d'abril és un bon moment per visitar-lo. Per aquestes dates, els atractius principals són les ja actives colònies de xatracs i gavines en els ambients marins, i la diversitat de limícoles i altres ocells que es troben en plena migració prenupcial i que podem descobrir en els arrossars, ara, recent inundats. Així doncs, a finals d'abril el Delta conforma un tot blavós, només interromput per les abundants cases de pagès, les urbanitzacions turístiques i la residual vegetació riberenca.
Nosaltres només teniem un dia, de sol a sol, però un dia. En 12h hom no pot tenir la voluntat il·lusa de visitar (a temps d'ornitòleg) ni tan sols tots els punts més interessants. La planificació de l'itinerari és important en aquests casos, en què cal seleccionar els llocs amb cura per tal de visitar la major diversitat d'ambients (i, per tant, anotar el major nombre d'ocells) possibles.
Punts d'interès esmentats en el text
El sol trencava amb els tons grisencs de la badia del fangar mentre, al canyissar, els balquers i les boscarles de canyar s'afanyaven a excel·lir els seus cants. Entre el Goleró i la bassa de les Olles (1) desenes de limícoles es deixondien, alimentant-se enmig de les aigües someres.
Els territs bec-llargs composaven l'estol més nombrós, ben acompanyats de territs variants, territs menuts i territs tres-dits. Independents als moviments d'aquest estol multi-específic, corriols cama-negres i grossos en conformaven un altre de més dispers i, més enllà, una volada de remena-rocs s'acostava fent giragonses, aturant-se al costat d'una garsa de mar. Un d'aquells moments en què tant la immediatesa com l'horitzó llunyà són tan farcits d'ocells que no trobes la manera de donar a l'abast.
Ens quedaríem hores immòbils i encara, insaciats, en voldríem més. Però seguim resseguint la costa, sempre acompanyats de les passades de les gavines capblanques, dels incauts vols rasants dels xatracs menuts, i fins i tot, de dos tètols cuabarrats. Un amb vermell llampant i, l'altre, encara amb la coloració esmussada de l'hivern.
Aquest tram de costa ofereix bones oportunitats per observar alguns dels ocells "gairebé exclusius", a Catalunya, del Delta.
Ens encaminem cap a El Fangar (2). La imponent barra sorrenca acull a una destacable colònia de xatracs comuns que, recent arribats, protagonitzen multitud d'escenes. Entre les seves cridòries, rebudes de peix per part del mascle i disputes territorials, també són presents algunes parelles de curroc. Darrere d'un dofí comú varat, descobrim un petit niu de corriol cama-negre. La enginyosa femella ens atrau fingint tenir l'ala caiguda i defectes al caminar, la seguim, allunyant-nos del niu.
A la banda de la badia, les cridòries penetrants dels sterna esdevenen tènues. Aquí tornem a trobar varietat de limícoles i algunes parelles territorials de xatracs menuts, apart de petits migrants com ara tallaretes vulgars o cueretes grogues escandinaves.
Charadrius alexandrinus
Deixem la barra sorrenca per endinsar-nos als arrossars. En les proximitats dels Bascos (3) trobem unes parcel·les amb les condicions òptimes per a l'alimentació dels ocells. Multitud de fumarells carablancs (omnipresents al delta) transcorren pels canals que les envolten, mínim una desena de perdius de mar van passant de banda a banda de la carretera, mentre diversos limícoles s'hi alimenten. Entre ells, un territ de temminck.
Chlidonias hybridus
Als marges de les parcel·les arrossaires, és fàcil detectar el
martinet ros alimentant-se en solitari, alguna parella de
currocs, grups de
fotges i individus aïllats de
pòlit cantaire, apart dels omnipresents
cames-llargues. I allà on la fondària venç el marge hi localitzem grups de
xibecs i
coll-verds, que troben més aliment aquí que a les llacunes on crien.
Sterna nilotica
Ardeola ralloides
Entre la bassa de l'Arena i la bassa de l'Estrella (
4), hi ha moviment d'ardeids. Detectem forces
agrons rojos avesats a alimentar-se als arrossars propers a les basses. A tocar de la línia de mar, els fringíl·lids migradors s'apleguen a l'escassa vegetació dels marges o als canyissos de les basses. En una ullada ràpida anotem desenes de
bitxacs rogencs,
papamosques grisos,
mastegatatxes, entre d'altres. En aquests llocs, en època de pas, és interessant entretenir-s'hi una estona, ja que entre els petits ocells comuns s'hi pot amagar alguna raresa. No és el cas, ni ens entretenim ni anotem cap novetat.
Ardea purpurea
Abaltits pel sol del migdia i la gana ens obliguem a ometre la resta de zones del Delta nord. Dinem i travessem l'Ebre per Deltebre. Ja superats Deltebre, el pont i l'allargassat poble de Sant Jaume d'Enveja, ens dirigim cap l'Alfacada, travessant vastes extensions d'arrossars on veiem espècies semblants a les del matí. A les immediateses del mas de la Comandanta, una de les parcel·les d'arròs és envaïda per diminuts punts vermells en moviment. El lloc concedeix aliment a més d'un centenar de
territs becllargs.
Calidris ferruginea
A través de pistes agrícoles ens aproximem a la finca DACSA (
5). Unes parcel·les de cultius herbacis que en determinades dates amaguen veritables rareses. No és el dia, i només hi trobem mig centenar de
corriols grossos. Desenes de
perdius de mar s'alimenten, majoritàriament, a les immediateses de la finca, on avesades al pas de tractors semblen obviar la nostra presència.
Glareola pratincola
Glareola pratincola
És migdia i la Torre de l'Alfacada no ens ofereix cap observació rellevant. L'illa de Buda es mostra esplèndida d'ocells, però avui no hi entrarem. Aprofitem la torre per descansar i esperar que s'allargassin les ombres.
Deixem de banda La Tancada, Riet Vell, els Erms de La Tancada i multitud de zones interessants per anar directes a les Salines de Sant Antoni (
6). Aquestes salines ofereixen gran oportunitats al ornitòlegs. Amb una mica de paciència, de ben segur detectarem el
xatrac gros pescant, sol o en petits grups. Hi trobem, també,
becs d'alena (que hi nidifiquen), abundants
gambes roges vulgars ja enfeinades amb els nius i alguns
pigres grisos, juntament amb gran varietat d'altres limícoles. Els
agrons rojos, els
flamencs i les incomptables
gavines corses són presents allà on miris. Mentrestant, les
cueretes grogues atenen els seus nius entre els salicornars i les jonqueres.
Els arrossars més propers a les grans llacunes (La Tancada i l'Encanyissada) amaguen estols importants de
xibecs (més d'un centenar) i alguna
polla blava. I en els canyissos fronterers hi sentim el
boscaler comú.
La llum s'esmorteix per la mala combinació de la caiguda del sol i el creixement d'una gran nuvolada a la zona dels Ports. Ens encaminem cap a la barra del Trabucador (
7), farcida de gent tot i estar entre setmana. Passem ràpid el Trabucador per arribar-nos a la zona de la punta de la Banya, el lloc més fascinant del Delta (tot i que, evidentment, de pas restringit). Des del camí sentim i veiem les grans colònies de
xatracs becllargs, que es troben en el seu zenit d'activitat. Entre aquests, menys nombrosos, també hi nidifiquen els
xatracs comuns i encara en xifres més subtils, altres
Sterna. La platja també acull limícoles, com ara els abundants
territs tresdits que es compten a desenes. Les seves anades i vingudes amb les onades ens descobreixen una tortuga careta morta entre l'onatge. Aquesta tortuga marina en perill d'extinció és cada vegada més recurrent a les costes catalanes. Si hi ha mort és que hi ha vida.
Thalasseus sandvicensis
Caretta caretta
Les esvalotades cridòries dels xatracs abranden els darrers minuts de llum, mentre els sumptuosos vols dels flamencs s'esvaeixen entre les ombres.
