dissabte, 17 de gener de 2015

I amb el fred, què?

Ara ja feia un mes que no escrivia i això que el bloc tot just acaba de néixer... El motiu principal són els densos examens finals, però també degut a altres contrapunts com ara la mort (esperem que transitòria) de la càmera.

Però anem al gra:
Aquest gener, fins a dia d'avui ha estat de caràcter anticiclònic, amb temperatures força temperades (sobretot a muntanya). Han estat, doncs, jornades ideals per intentar algunes espècies hivernals pirinenques i, en general, per provar sort en les nostres variades i abundants serres.
Tot això ha de canviar radicalment durant la setmana entrant. De fet avui ja s'ha notat un descens de temperatura, que s'ha d'anar fent més important dia a dia.

Ensembles d'un model meteorològic. He marcat tres períodes amb la descripció del que probablement passarà. Abaix es troben els dies corresponents.

I què hem de fer quan l'aire fred envaeix el nostre país? Doncs seguir amb el mateix ritme ornitològic o, millor, accelerar-lo. El fred i la neu dispersen ocells interessants per tot el territori, impulsant-los a visitar llocs inusuals.


He fet una selecció de cinc fringíl·lids la presència dels quals, a Catalunya, està estrictament lligada al fred. Aquests, durant els propers dies seran més fàcils de localitzar que pràcticament en tot el 2015. Blau (dificultat baixa), verd (dificultat moderada) i vermell (dificultat alta).

- Pinsà mec: Ocell de nidificació ben septentrional (la zona de cria més propera a aprox. 2600km). S'ha de buscar en zones agrícoles amb bosquets intercalats, preferentment caducifolis. També visita zones muntanya del Prepirineu i Pirineu on la dificultat per localitzar-lo augmenta de forma clara.
Una zona on intentar-lo: Plana de Vic en general (als camps dels voltants de Manlleu-Roda de Ter hi són presents aquests dies, amb observació personal el dia 28-12-14).
Consell: Observar detingudament els estols de pinsà comú, en zones òptimes solen incloure algun mec.

- Griva cerdana: Ocell propi de les zones centreeuropees. En termes generals nidifica amb més abundància com més al nord del continent europeu ens trobem (la zona de cria més propera a aprox. 400km). Buscar-les preferentment en zones obertes de muntanya, a partir dels 1500 i fins als 2000m són realment fàcils de detectar. Si bé, durant els pròxims dies de fred, es veuran molts exemplars en zones baixes. Doncs, cal estar atents també a les zones agrícoles que normalment visitem.
Una zona on intentar-lo: Cotes de més de 1300m del Montseny. És omnipresent a les vessants sud de la zona del Matagalls, on forces exemplars passen l'hivern cada any alimentant-se de l'abundant fructificació de les ginebres.
Consell: Estar atents al seu reclam característic. En contra del que es pot pensar, no solen ser gaire tímides.

- Pardal d'ala blanca: Ocell que nidifica a les zones més altes de Pirineu. Els grups hivernals es configuren amb la escassa població catalana+ la contundent població dels Alps. Buscar-lo, preferentment, en cotes més altes de 2000m al Prepirineu. Tot i que la inaccessibilitat parcial dels propers dies en aquestes zones, ens pot incitar a trobar-lo en cotes menys elevades o en serralades on la seva presència és poc habitual, com ara el Montseny (on en episodis de nevades al Pirineu no és rar veure'n algun exemplar).
Una zona on intentar-lo:  La zona del Puigllançada/Tossa d'Alp i els colls propers (Coll de pal, per exemple) són idonis.
Consell: Abrigar-se bé. Si hi són, detectar-los és fàcil: són confiats i vistosos.

- Passerell golanegre: Ocell que nidifica a Centre-Europa, però sobretot a les illes britàniques i a la península escandinava (la zona de cria més propera a aprox. 500km). És realment rar en els nostres hiverns i les seves cites són escasses. Tot i això, el comento per què segons sembla, la seva presència podria ser regular. La dificultat de trobar-lo i la manca d'esforços per fer-ho, podrien fer-lo semblar més rar del que realment és.
La zona del nord-est del país és la que acumula més cites de l'espècie.
Consell: És prou confiat, només cal fixar-se bé amb els estols d'ocells granívors, sobretot si aquests són passerells comuns. Sol passar desapercebut per la seva mida i plomatge.

- Sit blanc: Ocell que cria en zones d'alta muntanya, però també en les zones nues i rocoses costeres del nord de Europa. La seva distribució és molt septentrional, trobant-se les parelles nidificants més properes a les muntanyes més altes d'Escòcia (a aprox. 2200km) però sent realment abundant tant sols a la península escandinava.
Les cites en zones costeres del nord de la península Ibèrica són anuals si bé escasses. A Catalunya la seva presència és força puntual, tot i que cada any se'n solen veure. Cal buscar-lo en zones costeres que presentin, encara, restes de vegetació autòctona (preferentment dunar) o en zones elevades on no s'hagi acumulat gaire neu. Tot i no haver-hi dades significatives al respecte, es creu que es pot associar a grups de pardals d'ala blanca de forma esporàdica (i inclús s'han donat casos amb pardals comuns!).
Una zona on intentar-lo: A la platja de la Pomereda, prop de la desembocadura de la Tordera.
Consell: Rastrejar les zones de vegetació curta i escassa.

Com a mínim, una o dues d'aquestes espècies haurien de ser tatxades de la llista del 2015 durant la propera setmana. Si bé la mandra d'aixecar-se d'hora i anar a passar fred podrien i, irremeiablement solen ser, bones excuses..
Us animeu a buscar-los?


Per últim, recordar que ara és el moment de potenciar el funcionament de les nostres menjadores (els que en disposem). Finals de gener i entrada freda és una mala combinació pels petits ocells, les menjadores plenes són, ara més que mai, imprescindibles.
Sobretot lluers i mallerengues, de ben segur que recompensaran amb els seus vistosos plomatges. Pel meu jardí aquest any els lluers es compten a desenes.
Però em reservo el tema menjadores per posts posteriors.

Salutacions!

2 comentaris:

  1. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponSuprimeix
  2. Molt interessant José Luis,
    Salut!

    ResponSuprimeix