diumenge, 2 de novembre de 2014

Parlem dels "local patch" 1/2

Tot ornitòleg té o, segons el meu punt de vista, hauria de tenir el seu "local patch". El "local patch", terminologia que ve d'Anglaterra, ve a ser aquella zona en que l'observador gasta la major part del seu temps "entre ocells", és a dir, la zona més freqüentada amb els prismàtics en mà. Al principi, aquesta mena d'obsessió per visitar molts cops un mateix lloc pot semblar innecessària i avorrida, res més lluny de la realitat. Al local patch és on l'ornitòleg es recrea més com a tal, és un camp d'aprenentatge segur, on de seguida s'aprendran els cants dels ocells més comuns de la zona, les seves costums, les seves fluctuacions migratòries, etc.
A més a més, en poc temps, haurem aconseguit un entramat d'observacions que ens permetran fer comparacions, gràfics i estadístiques que mai aconseguiríem visitant zones diverses. Contribuint d'aquesta manera als estudis poblacionals portats a terme per les nostres entitats ornitològiques o, per què no, per animar-nos a fer els nostres propis estudis.

Això si, la nostre zona predilecte ha de tenir una sèrie de característiques que facin que en puguem treure el màxim rendiment i que evitin que l'avorrim.
Com hauria de ser un bon local patch?

  • Primer i gairebé estrictament necessari: que no quedi molt lluny de la nostra residència o segona residència. Quan per arribar a un local patch hem de fer més de 15km de carretera des d'allà on mengem, ens dutxem i fem la becaina és que la cosa no va bé. Un local patch llunyà acabarà per produir una despesa innecessària de diners i de temps, que sumat a la mandra revocarà inevitablement a reduir el nombre de visites i, per tant, menor prospecció (menys interès de les nostres observacions, menys aprenentatge i sobretot menys temps entre ocells).
  • Preferiblement que no estigui altament urbanitzat ni altament freqüentat per persones. Un local patch urbà pot funcionar, de fet n'hi ha molta gent que utilitza illes verdes com ara els parcs més emblemàtics de Barcelona com a zona predilecte i en treu bons resultats, però normalment l'abundància d'infraestructures humanes no és compatible amb una gran diversitat d'ornithofauna d'interès. La freqüència de persones també és un fet a tenir en compte; si triem un lloc amb alt flux de vianants haurem de limitar les nostres observacions a l'alba.
  • No hauria de ser massa gran ni tampoc gaire petit. Si som persones molt ambicioses haurem de frenar els nostres instints, ja que un local patch massa gran només porta problemes: problemes de prospecció per falta de temps, per falta d'accessibilitat, etc, Com més petit sigui, més el coneixerem i més profitosos seran els nostres estudis, això si, ser mandrós tampoc està indicat; no ens quedem només amb dos camps i una arbreda.
  • Un local patch exemplar serà aquell que presenti una bona diversitat d'hàbitats en poc espai. La diversitat d'hàbitats és la clau per observar una bona quantitat d'espècies, evitant així l'avorriment (recordem que és una zona que haurem de visitar amb el màxim d'assiduïtat possible). D'aquesta manera, no és prudent "instaurar" la nostra zona enmig d'una fageda on se sol veure el picot negre, o en una sureda on tinguem les nostres caixes-niu. Hem de fixar-nos en llocs que tinguin una mica de tot; zones humides (rius, rieres, aiguamolls) que s'intercalin amb camps i algun bosquet seria un exemple ideal. 
  • No cal anar a un lloc que tingui renom i estigui especialment protegit, qualsevol zona amb masos i activitat agrícola que ens quedi prop sol ser indicada. Les zones amb renom, com ara els Aiguamolls de l'Empordà, els secans protegits de Lleida, etc, són zones d'interès molt destacable, però la filosofia del local patch no és tenir el millor (el major nombre d'observacions, el major nombre de rareses, etc), sinó exprimir al màxim zones desconegudes en les quals poca gent s'hi fixaria. No hi ha major satisfacció que descobrir noves zones de nidificació d'espècies d'interès o, fins i tot, rareses allà on cap altre ornitòleg hi posa l'ull.
I si ja volem avançar més, seria perfecte no conformar-nos en només gaudir de la zona seleccionada, sinó que també ajudar en la mesura que puguem en la seva conservació. Normalment no podrem tenir gaire incidència en els canvis que es puguin produir en aquella zona que de tant visitar "hem fet nostra" (urbanització, destrucció d'hàbitats, etc) però sempre podem contribuir a millorar-la humilment. Una bona manera és posant-hi caixes-niu de diverses tipologies, de les quals en parlarem detalladament en pròximes actualitzacions, que de ben segur seran ben rebudes pels ocells que nidifiquen al local patch. Us imagineu veure de primera mà com creix la població de mallerengues blaves? O com nidifica per primer cop a la zona el xoriguer comú gràcies a la caixa penjada en aquell pal telefònic? I tot gràcies a nosaltres.

Després d'aquesta llarga introducció del concepte (espero no haver-me fet pesat), en la próxima publicació en relació a aquesta temàtica "presentació del local patch 2/2", parlaré del meu patch propi.

Qualsevol comentari o crítica serà benvingut.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari