dijous, 6 de novembre de 2014

Parlem dels "local patch" 2/2

Després de la introducció del concepte a l'anterior entrada, avui una presentació general del meu "local patch". Lloc, on sobretot durant l'últim any, he passat un grapat d'hores d'observació.

És una zona força petita de forma rectangular delimitada pel costat oest i nord per carreteres secundàries que connecten masos, per la C-35 al sud i per la riera d'Arbúcies a l'est.
Situada entre Hostalric i Breda i amb una altitud que no supera els 100m, suporta unes temperatures força elevades a l'estiu i unes glaçades considerables a l'hivern.

La zona és eminentment de caire agrícola amb abundants parcel·les de secà que es combinen amb plantacions d'arbres fusters i escassos camps de farratge. A la majoria de parcel·les herbàcies es fa créixer blat o ordi a la primavera i, un cop segat, s'hi planta blat de moro que es segarà a inicis de tardor, tot aprofitant la relativa abundant pluviositat del lloc i sobretot els corrents subterranis de la riera d'Arbúcies. Cal afegir que el propietari sol deixar mínim un erm durant l'estiu-tardor de cada any.

Visió general de la zona centrada en un gran camp de secà.

El cultiu d'arbres per la producció de fusta té una gran importància a la zona, sent el pollancre i el pi insigne els que clarament s'utilitzen amb major abundància. Aquestes plantacions normalment resten diversos anys "semi-abandonades" deixant que es desenvolupi vegetació autòctona en els llocs amb prou llum i, d'aquesta manera, creant biòtops força peculiars.

Plantació fustera de pollancres semi-naturalitzada.

Pins insignes i pollancres es combinen amb roures, alzines i abundant estrat arbustiu.

Els marges dels camps acullen plantes herbàcies i arbustives autòctones, a més d'alguns arbres autòctons. Doncs, destaquem per ser els més abundants els lledoners, roures martinencs i alzines (alguns de força edat).
Pel que fa a la vegetació natural presenta uns índexs de degradació molt elevats, de fet, gairebé no queden bosquines purament autòctones. El biòtop més natural el trobem a la llera de la riera on destaquen el arbres típics, sobretot pollancres, verns, tamarius i salzes blancs (alguns de molt vells). Malauradament, es troba altament degradada (la riera) per l'alta densitat d'espècies foranies invasives. Cal destacar-ne dos que composen el principal problema: l'acàcia i l'heura de virgínia . La primera ja ocupa el 50% de la llera i cada any s'expandeix més, i la segona s'enfila per la majoria d'arbres gran i ocupa gran part del sòl. Totes dues impedeixen el correcte creixement de plantes autòctones en els tres estrats.

Aspecte dels camps llaurats a mitjans de tardor. Marges dels camps amb arbres.

La implantació de infraestructures modernes és un fet a la zona. De totes elles les que tenen incidència més directe sobre el medi són l'aeròdrom i el camp de plaques solars. El primer va ser creat ja fa molts anys i al trobar-se a la banda dreta de la riera no implica grans inconvenients al "local patch", tot i que si que produeix un fort impacte en el tram de la riera que li correspon. El camp de plaques solars ja si que sembla posat amb mal gust. Es troba just al mig de la zona agrària produint un impacte visual terrible, a més, d'una "intoxicació" del medi important. De fet, ha implicat la desaparició i rarificació de moltes espècies a la zona (si s'hagués arraconat a una banda res d'això hauria passat). D'aquesta manera des de la instauració d'aquesta energia renovable, desapareix l'òliba com a nidificant i es rarifiquen fins casi l'extinció el cruixidell, la perdiu roja i el faisà.
Altres infraestructures potencials a destacar; una zona d'extracció de sorres, que abans estava en plena zona agrícola i que al traslladar-se va deixar una famosa i efímera colònia d'abellerols i pardals roquers que molts de vosaltres recordareu; després de dos anys d'intensa activitat va ser destruïda. I, per últim, les estructures ferroviàries localitzades a la part més meridonal: les obres del tren d'alta velocitat van produir l'impacte més bèstia a la zona; menjant-se unes quantes hectàrees, urbanitzant una zona que abans tenia un gran valor natural.

Cap comentari:

Publica un comentari