Pàrids, alguns sílvids, fringíl·lids granívors, molts del túrdids i molts rapinyaires alimenten la seva descendència que, a principis de maig, comença a deixar el niu. La majoria d'ells ara encetaran una segona posta, d'altres ja no es reproduiran més fins l'any que ve.
Ahir, sota la pluja incessant, un jove mussol banyut esperava el retorn dels seus progenitors que, al seu torn, en un arbre proper, esperaven la caiguda del dia per tornar a alimentar-lo.
Asio otus
És el moment més crític per la seva supervivència, ja que de triar un mal lloc on passar les hores de llum, queden totalment indefensos a qualsevol depredador (sigui un altre rapinyaire, còrvid o mamífer).
Asio otus
L'exemplar abaltit, tot i el dia fosc, per la claror diürna, dormisquejava en un arbre baix i poc frondós. Perplex davant la meva presència, el seu instint el feia restar immòbil, com si fos un part més de l'arbre que l'allotjava.
Tot i l'aparença d'indefensió i d'abandonament cal deixar tranquils els polls de qualsevol espècie. Com deia, els progenitors, en la gran majoria dels casos, estan esperant a que marxem per tornar a ocupar-se'n, o bé, en els cas de les nocturnes, hi tornaran un cop fosc.
Si tenim la sort de veure algun poll, mai l'hem de tocar, aproximar-nos en excés i, ni molt menys, emportar-nos'el. Tot i que ens pugui semblar evident que estan perduts, en el 99% dels casos no ho estan. Interaccionant amb ells només aconseguirem estressar-los (a ells i als pares) i si els toquem (intentem donar-los de menjar, calentar-los, etc) és possible que després els rebutgin, ja que els impregnaríem la nostra olor.
Per tant, en el cas de trobar-nos amb algun jove de qualsevol espècie (i especialment si és nocturna), el millor que podem fer és observar-la des d'una distància prudencial i prosseguir el nostre camí. El sentiment de responsabilitat i compassió per l'ocell és equívoc.
NO el portem a casa o als rurals, no estaríem fent cap bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada