tag:blogger.com,1999:blog-30323749253020122622024-03-13T18:55:08.965+01:00OrnithosensacionsUnknownnoreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-45085989191420824482016-05-11T19:36:00.003+02:002016-05-11T20:14:28.740+02:00Asio otus. Comportaments envers els pollsMentre els ocells migradors més tardans encara van arribant, els nidificants més primerencs ja s'ocupen de polls emplomats.<br />
Pàrids, alguns sílvids, fringíl·lids granívors, molts del túrdids i molts rapinyaires alimenten la seva descendència que, a principis de maig, comença a deixar el niu. La majoria d'ells ara encetaran una segona posta, d'altres ja no es reproduiran més fins l'any que ve.<br />
<br />
Ahir, sota la pluja incessant, un jove mussol banyut esperava el retorn dels seus progenitors que, al seu torn, en un arbre proper, esperaven la caiguda del dia per tornar a alimentar-lo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Tj02oBwDwDY/VzNnQjCAQkI/AAAAAAAACwQ/YLXUZm6E8Iko3sEgA7LT5BZPSXVvSI_TACLcB/s1600/DSC_0051.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="448" src="https://2.bp.blogspot.com/-Tj02oBwDwDY/VzNnQjCAQkI/AAAAAAAACwQ/YLXUZm6E8Iko3sEgA7LT5BZPSXVvSI_TACLcB/s640/DSC_0051.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Asio otus</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Els polls de mussol banyut, amb gran afany explorador, sempre deixen el niu abans de desenvolupar completament les plomes de vol. En aquest moment han de confiar amb les seves habilitats de camuflatge i vigilar que no els agafin les primeres llums del dia en llocs gaire visibles o exposats.<br />
És el moment més crític per la seva supervivència, ja que de triar un mal lloc on passar les hores de llum, queden totalment indefensos a qualsevol depredador (sigui un altre rapinyaire, còrvid o mamífer).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ajeaihJlIa0/VzNoDT3LSHI/AAAAAAAACwY/sR8I96MGA7s9gRfBN4e1qPumME7k_u4RwCKgB/s1600/DSC_0069.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="544" src="https://1.bp.blogspot.com/-ajeaihJlIa0/VzNoDT3LSHI/AAAAAAAACwY/sR8I96MGA7s9gRfBN4e1qPumME7k_u4RwCKgB/s640/DSC_0069.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Asio otus</div>
<br />
L'exemplar abaltit, tot i el dia fosc, per la claror diürna, dormisquejava en un arbre baix i poc frondós. Perplex davant la meva presència, el seu instint el feia restar immòbil, com si fos un part més de l'arbre que l'allotjava.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="430" src="https://www.youtube.com/embed/kTpfySvtRgo" width="700"></iframe><br />
<br />
Tot i l'aparença d'indefensió i d'abandonament cal deixar tranquils els polls de qualsevol espècie. Com deia, els progenitors, en la gran majoria dels casos, estan esperant a que marxem per tornar a ocupar-se'n, o bé, en els cas de les nocturnes, hi tornaran un cop fosc.<br />
Si tenim la sort de veure algun poll, mai l'hem de tocar, aproximar-nos en excés i, ni molt menys, emportar-nos'el. Tot i que ens pugui semblar evident que estan perduts, en el 99% dels casos no ho estan. Interaccionant amb ells només aconseguirem estressar-los (a ells i als pares) i si els toquem (intentem donar-los de menjar, calentar-los, etc) és possible que després els rebutgin, ja que els impregnaríem la nostra olor.<br />
Per tant, en el cas de trobar-nos amb algun jove de qualsevol espècie (i especialment si és nocturna), el millor que podem fer és observar-la des d'una distància prudencial i prosseguir el nostre camí. El sentiment de responsabilitat i compassió per l'ocell és equívoc.<br />
<br />
NO el portem a casa o als rurals, no estaríem fent cap bé.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-57080036308210188432016-05-01T13:33:00.000+02:002016-05-01T17:01:38.259+02:00El Delta en 12hEl Delta de l'Ebre és la zona humida més gran i més important del país. Milers d'hectàrees humides concentrades en un punt estratègic pel pas i la nidificació d'ocells aquàtics. Aprofitant la recent visita (29-4-2016), arranco de nou el bloc.<br />
Finals d'abril és un bon moment per visitar-lo. Per aquestes dates, els atractius principals són les ja actives colònies de xatracs i gavines en els ambients marins, i la diversitat de limícoles i altres ocells que es troben en plena migració prenupcial i que podem descobrir en els arrossars, ara, recent inundats. Així doncs, a finals d'abril el Delta conforma un tot blavós, només interromput per les abundants cases de pagès, les urbanitzacions turístiques i la residual vegetació riberenca.<br />
<br />
Nosaltres només teniem un dia, de sol a sol, però un dia. En 12h hom no pot tenir la voluntat il·lusa de visitar (a temps d'ornitòleg) ni tan sols tots els punts més interessants. La planificació de l'itinerari és important en aquests casos, en què cal seleccionar els llocs amb cura per tal de visitar la major diversitat d'ambients (i, per tant, anotar el major nombre d'ocells) possibles.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-V6i4YED8n08/VyUt6q7soEI/AAAAAAAACr0/D-eSlX8RAp03cax_fsfnGUYlfKajwPCcwCLcB/s1600/m.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="498" src="https://2.bp.blogspot.com/-V6i4YED8n08/VyUt6q7soEI/AAAAAAAACr0/D-eSlX8RAp03cax_fsfnGUYlfKajwPCcwCLcB/s640/m.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Punts d'interès esmentats en el text</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El sol trencava amb els tons grisencs de la badia del fangar mentre, al canyissar, els <i>balquers</i> i les <i>boscarles de canyar</i> s'afanyaven a excel·lir els seus cants. Entre el Goleró i la bassa de les Olles<i> </i>(<b>1) </b>desenes de limícoles es deixondien, alimentant-se enmig de les aigües someres. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-WwVmx42odfk/VyUwVGH-vuI/AAAAAAAACsA/0nNMphLWhRwdHi2AiV1bq9aOMmbbzyJqwCLcB/s1600/DSC_0004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="396" src="https://3.bp.blogspot.com/-WwVmx42odfk/VyUwVGH-vuI/AAAAAAAACsA/0nNMphLWhRwdHi2AiV1bq9aOMmbbzyJqwCLcB/s640/DSC_0004.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Els <i>territs bec-llargs</i> composaven l'estol més nombrós, ben acompanyats de <i>territs variants, territs menuts i territs tres-dits.</i> Independents als moviments d'aquest estol multi-específic, <i>corriols cama-negres i grossos</i> en conformaven un altre de més dispers i, més enllà, una volada de<i> remena-rocs</i> s'acostava fent giragonses, aturant-se al costat d'una<i> garsa de mar</i>. Un d'aquells moments en què tant la immediatesa com l'horitzó llunyà són tan farcits d'ocells que no trobes la manera de donar a l'abast.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--uWIBvpGDkg/VyUyaObVg-I/AAAAAAAACsM/nCiDg0TWBCoGPi04dEZQcCCkatYfLT0_gCLcB/s1600/DSC_0050.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="376" src="https://1.bp.blogspot.com/--uWIBvpGDkg/VyUyaObVg-I/AAAAAAAACsM/nCiDg0TWBCoGPi04dEZQcCCkatYfLT0_gCLcB/s640/DSC_0050.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: left;">Arenaria interpres</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; line-height: 18.2px; text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
Ens quedaríem hores immòbils i encara, insaciats, en voldríem més. Però seguim resseguint la costa, sempre acompanyats de les passades de les <i>gavines capblanques</i>, dels incauts vols rasants dels <i>xatracs menuts</i>, i fins i tot, de dos <i>tètols cuabarrats.</i> Un amb vermell llampant i, l'altre, encara amb la coloració esmussada de l'hivern.</div>
<div style="text-align: left;">
Aquest tram de costa ofereix bones oportunitats per observar alguns dels ocells "gairebé exclusius", a Catalunya, del Delta.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-DDwuLXv2fQk/VyU0GSPmcsI/AAAAAAAACsY/LgBIT2eklVcX9UUxBS_ThADnfoE5qgl3QCLcB/s1600/DSC_0072.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="404" src="https://2.bp.blogspot.com/-DDwuLXv2fQk/VyU0GSPmcsI/AAAAAAAACsY/LgBIT2eklVcX9UUxBS_ThADnfoE5qgl3QCLcB/s640/DSC_0072.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
Tringa totanus</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
Ens encaminem cap a El Fangar (<b>2</b>). La imponent barra sorrenca acull a una destacable colònia de <i>xatracs comuns</i> que, recent arribats, protagonitzen multitud d'escenes. Entre les seves cridòries, rebudes de peix per part del mascle i disputes territorials, també són presents algunes parelles de <i>curroc</i>. Darrere d'un dofí comú varat, descobrim un petit niu de <i>corriol cama-negre</i>. La enginyosa femella ens atrau fingint tenir l'ala caiguda i defectes al caminar, la seguim, allunyant-nos del niu. </div>
<div style="text-align: left;">
A la banda de la badia, les cridòries penetrants dels <i>sterna</i> esdevenen tènues. Aquí tornem a trobar varietat de limícoles i algunes parelles territorials de <i>xatracs menuts</i>, apart de petits migrants com<i> </i>ara <i>tallaretes vulgars</i> o <i>cueretes grogues escandinaves.</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-JBvcD9KmjK8/VyU57NvpEfI/AAAAAAAACss/TEAspBcy9yQiYcOnFhZpnDYnEYfBGA-OwCLcB/s1600/DSC_0095.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://4.bp.blogspot.com/-JBvcD9KmjK8/VyU57NvpEfI/AAAAAAAACss/TEAspBcy9yQiYcOnFhZpnDYnEYfBGA-OwCLcB/s640/DSC_0095.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Charadrius alexandrinus</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/--221PgXElUE/VyU53ZKzKcI/AAAAAAAACso/61X3li0RzvkYzncZ4aIDvIfseaEYXY6zQCLcB/s1600/DSC_0146.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/--221PgXElUE/VyU53ZKzKcI/AAAAAAAACso/61X3li0RzvkYzncZ4aIDvIfseaEYXY6zQCLcB/s640/DSC_0146.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
Sternula albifrons</div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
Deixem la barra sorrenca per endinsar-nos als arrossars. En les proximitats dels Bascos (<b>3</b>) trobem unes parcel·les amb les condicions òptimes per a l'alimentació dels ocells. Multitud de <i>fumarells carablanc</i>s (omnipresents al delta) transcorren pels canals que les envolten, mínim una desena de <i>perdius de mar</i> van passant de banda a banda de la carretera, mentre diversos limícoles s'hi alimenten. Entre ells, un <i>territ de temminck</i>.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-wwVTSWqQrNY/VyU7K7mpjzI/AAAAAAAACs4/WH3BvizT6KMl0Vi6unQ3hAYF2m0FdkiEACLcB/s1600/DSC_0185.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="386" src="https://4.bp.blogspot.com/-wwVTSWqQrNY/VyU7K7mpjzI/AAAAAAAACs4/WH3BvizT6KMl0Vi6unQ3hAYF2m0FdkiEACLcB/s640/DSC_0185.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
Chlidonias hybridus</div>
<br />
Als marges de les parcel·les arrossaires, és fàcil detectar el <i>martinet ros</i> alimentant-se en solitari, alguna parella de <i>currocs</i>, grups de <i>fotges</i> i individus aïllats de <i>pòlit cantaire</i>, apart dels omnipresents <i>cames-llargues.</i> I allà on la fondària venç el marge hi localitzem grups de <i>xibecs </i>i <i>coll-verds</i>, que troben més aliment aquí que a les llacunes on crien.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-zncNPovhTe4/VyU7Y8rZQSI/AAAAAAAACs8/On826wHzSaY5NLNKwLjhPfYjoA8MLIh-ACLcB/s1600/DSC_0190.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="438" src="https://3.bp.blogspot.com/-zncNPovhTe4/VyU7Y8rZQSI/AAAAAAAACs8/On826wHzSaY5NLNKwLjhPfYjoA8MLIh-ACLcB/s640/DSC_0190.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
Sterna nilotica</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-g-3HH3SPJGk/VyXQxadE2bI/AAAAAAAACtQ/AGYz8bNxqygdR-pyuurxwhmxPQGn7pH_wCLcB/s1600/DSC_0098.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="410" src="https://2.bp.blogspot.com/-g-3HH3SPJGk/VyXQxadE2bI/AAAAAAAACtQ/AGYz8bNxqygdR-pyuurxwhmxPQGn7pH_wCLcB/s640/DSC_0098.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Ardeola ralloides</div>
<br />
Entre la bassa de l'Arena i la bassa de l'Estrella (<b>4</b>), hi ha moviment d'ardeids. Detectem forces <i>agrons rojos </i>avesats a alimentar-se als arrossars propers a les basses. A tocar de la línia de mar, els fringíl·lids migradors s'apleguen a l'escassa vegetació dels marges o als canyissos de les basses. En una ullada ràpida anotem desenes de <i>bitxacs rogencs</i>, <i>papamosques grisos</i>, <i>mastegatatxes</i>, entre d'altres. En aquests llocs, en època de pas, és interessant entretenir-s'hi una estona, ja que entre els petits ocells comuns s'hi pot amagar alguna raresa. No és el cas, ni ens entretenim ni anotem cap novetat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-469PocvRfhI/VyXTRCgW63I/AAAAAAAACtc/ptxaTsLylIAavGEf0dbmUo_O_1lrxhFnwCLcB/s1600/DSC_0008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="498" src="https://4.bp.blogspot.com/-469PocvRfhI/VyXTRCgW63I/AAAAAAAACtc/ptxaTsLylIAavGEf0dbmUo_O_1lrxhFnwCLcB/s640/DSC_0008.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Ardea purpurea</div>
<br />
Abaltits pel sol del migdia i la gana ens obliguem a ometre la resta de zones del Delta nord. Dinem i travessem l'Ebre per Deltebre. Ja superats Deltebre, el pont i l'allargassat poble de Sant Jaume d'Enveja, ens dirigim cap l'Alfacada, travessant vastes extensions d'arrossars on veiem espècies semblants a les del matí. A les immediateses del mas de la Comandanta, una de les parcel·les d'arròs és envaïda per diminuts punts vermells en moviment. El lloc concedeix aliment a més d'un centenar de <i>territs becllargs</i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-TFsi1p75DjY/VyXWmDhMV7I/AAAAAAAACto/Yw7_rMlGR04a6SXUtXPk7t4hYWil_QI_gCLcB/s1600/DSC_0038.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="362" src="https://4.bp.blogspot.com/-TFsi1p75DjY/VyXWmDhMV7I/AAAAAAAACto/Yw7_rMlGR04a6SXUtXPk7t4hYWil_QI_gCLcB/s640/DSC_0038.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Calidris ferruginea</div>
<br />
A través de pistes agrícoles ens aproximem a la finca DACSA (<b>5</b>). Unes parcel·les de cultius herbacis que en determinades dates amaguen veritables rareses. No és el dia, i només hi trobem mig centenar de<i> corriols grossos</i>. Desenes de <i>perdius de mar</i> s'alimenten, majoritàriament, a les immediateses de la finca, on avesades al pas de tractors semblen obviar la nostra presència.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-AAqDkIFUQE4/VyXdERbiY2I/AAAAAAAACuE/48_l1G0rCGwLzGgLOKLIMOEfDAUHYpYTgCLcB/s1600/DSC_0085.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="444" src="https://2.bp.blogspot.com/-AAqDkIFUQE4/VyXdERbiY2I/AAAAAAAACuE/48_l1G0rCGwLzGgLOKLIMOEfDAUHYpYTgCLcB/s640/DSC_0085.JPG" width="640" /></a></div>
Glareola pratincola<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/--ZRveHQ3cWw/VyXcvBybsmI/AAAAAAAACuA/9O7-Rn2mfLohS5tiaFr5nJtVPLTDlVnRQCLcB/s1600/DSC_0081.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="430" src="https://3.bp.blogspot.com/--ZRveHQ3cWw/VyXcvBybsmI/AAAAAAAACuA/9O7-Rn2mfLohS5tiaFr5nJtVPLTDlVnRQCLcB/s640/DSC_0081.JPG" width="640" /></a></div>
Glareola pratincola</div>
<br />
És migdia i la Torre de l'Alfacada no ens ofereix cap observació rellevant. L'illa de Buda es mostra esplèndida d'ocells, però avui no hi entrarem. Aprofitem la torre per descansar i esperar que s'allargassin les ombres.<br />
Deixem de banda La Tancada, Riet Vell, els Erms de La Tancada i multitud de zones interessants per anar directes a les Salines de Sant Antoni (<b>6</b>). Aquestes salines ofereixen gran oportunitats al ornitòlegs. Amb una mica de paciència, de ben segur detectarem el <i>xatrac gros </i>pescant, sol o en petits grups. Hi trobem, també, <i>becs d'alena </i>(que hi nidifiquen), abundants <i>gambes roges vulgars</i> ja enfeinades amb els nius i alguns <i>pigres grisos,</i> juntament amb gran varietat d'altres limícoles. Els <i>agrons rojos</i>, els <i>flamencs</i> i les incomptables<i> gavines corses</i> són presents allà on miris. Mentrestant, les <i>cueretes grogues </i>atenen els seus nius entre els salicornars i les jonqueres.<br />
Els arrossars més propers a les grans llacunes (La Tancada i l'Encanyissada) amaguen estols importants de <i>xibecs </i>(més d'un centenar) i alguna <i>polla blava</i>. I en els canyissos fronterers hi sentim el <i>boscaler comú</i>.<br />
<br />
La llum s'esmorteix per la mala combinació de la caiguda del sol i el creixement d'una gran nuvolada a la zona dels Ports. Ens encaminem cap a la barra del Trabucador (<b>7</b>), farcida de gent tot i estar entre setmana. Passem ràpid el Trabucador per arribar-nos a la zona de la punta de la Banya, el lloc més fascinant del Delta (tot i que, evidentment, de pas restringit). Des del camí sentim i veiem les grans colònies de <i>xatracs becllargs</i>, que es troben en el seu zenit d'activitat. Entre aquests, menys nombrosos, també hi nidifiquen els <i>xatracs comuns</i> i encara en xifres més subtils, altres <i>Sterna.</i> La platja també acull limícoles, com ara els abundants <i>territs tresdits </i>que es compten a desenes. Les seves anades i vingudes amb les onades ens descobreixen una tortuga careta morta entre l'onatge. Aquesta tortuga marina en perill d'extinció és cada vegada més recurrent a les costes catalanes. Si hi ha mort és que hi ha vida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-2pizwO3uvqM/VyXltJDA8bI/AAAAAAAACuY/cy7QyKhPciEbNvm04OfKwc4APeKN0_jLQCLcB/s1600/DSC_0174.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="374" src="https://4.bp.blogspot.com/-2pizwO3uvqM/VyXltJDA8bI/AAAAAAAACuY/cy7QyKhPciEbNvm04OfKwc4APeKN0_jLQCLcB/s640/DSC_0174.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Thalasseus sandvicensis</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Ae4ljAq2WbU/VyXl5SVZmzI/AAAAAAAACuc/Rmy8BOc7xc40EmxMw2bIdJDNLum9MNhdgCLcB/s1600/DSC_0195.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-Ae4ljAq2WbU/VyXl5SVZmzI/AAAAAAAACuc/Rmy8BOc7xc40EmxMw2bIdJDNLum9MNhdgCLcB/s1600/DSC_0195.JPG" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Caretta caretta</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Les esvalotades cridòries dels xatracs abranden els darrers minuts de llum, mentre els sumptuosos vols dels flamencs s'esvaeixen entre les ombres.<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-92046069770712937842016-02-20T20:54:00.001+01:002016-03-20T20:15:03.699+01:00Fotos de jardíJa a la recta final de la temporada de menjadores, és l'hora de treure la pols a les càmeres. Us deixo algunes fotografies del dia 18-2-2016.<br />
<br />
Aquest any tot i la pràctica absència de fred, al jardí: els lluers han resultat ser igual o més abundants que en d'altres anys (entre 50 i 100 diaris), les mallerengues blaves han augmentat respecte anys anteriors, les mallerengues carboneres han disminuït, els pardals xarrecs ens han visitat en nombre escàs, els pinsans han mantingut el seu nombre mitjà, els verdums han augmentat, s'ha vist menys mallerengues emplomallades que de costum i els pica-soques blaus han mantingut un nombre estable en relació a temporades passades. Presència també de pit-roig, picot garser petit, picot garser gros, picot verd, tallarol de casquet, tallarol capnegre, gafarró, gratapalles, etc. Absència de pardal de bardissa i mallerenga petita, presents en anys anteriors.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Idg7Hh5ioUM/Vsi-kYaqqJI/AAAAAAAACpw/jfkjUJpVi0U/s1600/DSC_0094.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="392" src="https://2.bp.blogspot.com/-Idg7Hh5ioUM/Vsi-kYaqqJI/AAAAAAAACpw/jfkjUJpVi0U/s640/DSC_0094.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-6Ly7TB__Vks/Vsi-s9xAqYI/AAAAAAAACp0/6x6u2zaCrxE/s1600/DSC_0129.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="404" src="https://2.bp.blogspot.com/-6Ly7TB__Vks/Vsi-s9xAqYI/AAAAAAAACp0/6x6u2zaCrxE/s640/DSC_0129.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-z5wHdSGGSRc/Vsi_BvQI3kI/AAAAAAAACp4/Ntsj5hzXYP8/s1600/DSC_0007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://4.bp.blogspot.com/-z5wHdSGGSRc/Vsi_BvQI3kI/AAAAAAAACp4/Ntsj5hzXYP8/s640/DSC_0007.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small; line-height: 20.2222px;">Parus caeruleus</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-WFly7UqV1yw/Vsi_bX1ixwI/AAAAAAAACqE/msEJi4MzCe4/s1600/DSC_0182.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://2.bp.blogspot.com/-WFly7UqV1yw/Vsi_bX1ixwI/AAAAAAAACqE/msEJi4MzCe4/s640/DSC_0182.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Sitta europaea</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-FRZ6AjjRV78/Vsi_a_EWP3I/AAAAAAAACqA/yTt6DjPldHM/s1600/DSC_0184.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="398" src="https://1.bp.blogspot.com/-FRZ6AjjRV78/Vsi_a_EWP3I/AAAAAAAACqA/yTt6DjPldHM/s640/DSC_0184.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Sitta europaea</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-fEz2pXHf4ww/Vsi_omWZMmI/AAAAAAAACqI/rh-qwbu_6U4/s1600/DSC_0245.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="536" src="https://4.bp.blogspot.com/-fEz2pXHf4ww/Vsi_omWZMmI/AAAAAAAACqI/rh-qwbu_6U4/s640/DSC_0245.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-xRG7ts1SMgI/VsjAFVi4dcI/AAAAAAAACqU/AnJyRiJyI0E/s1600/DSC_0255.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://2.bp.blogspot.com/-xRG7ts1SMgI/VsjAFVi4dcI/AAAAAAAACqU/AnJyRiJyI0E/s640/DSC_0255.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-le4SOR61w9w/VsjAhVoIeHI/AAAAAAAACqg/WJrjvMMmV2k/s1600/DSC_0281.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://2.bp.blogspot.com/-le4SOR61w9w/VsjAhVoIeHI/AAAAAAAACqg/WJrjvMMmV2k/s640/DSC_0281.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis Chloris </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-omvZAroae9E/VsjAhf2CPiI/AAAAAAAACqc/74VtqZ01t6Y/s1600/DSC_0299.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="556" src="https://4.bp.blogspot.com/-omvZAroae9E/VsjAhf2CPiI/AAAAAAAACqc/74VtqZ01t6Y/s640/DSC_0299.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Parus major</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-nL34v5w_czE/VsjBM0OGI_I/AAAAAAAACqo/Or8QvUVXCQI/s1600/DSC_0286.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://4.bp.blogspot.com/-nL34v5w_czE/VsjBM0OGI_I/AAAAAAAACqo/Or8QvUVXCQI/s640/DSC_0286.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis spinus<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-J6Jw1oit_2o/VsjGJdGzymI/AAAAAAAACrQ/hdZscHxdyqA/s1600/DSC_0401.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="356" src="https://2.bp.blogspot.com/-J6Jw1oit_2o/VsjGJdGzymI/AAAAAAAACrQ/hdZscHxdyqA/s640/DSC_0401.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-bAL8lNUo2WE/VsjBY7h6jqI/AAAAAAAACqw/cTDQEUdJLA4/s1600/DSC_0478.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="446" src="https://1.bp.blogspot.com/-bAL8lNUo2WE/VsjBY7h6jqI/AAAAAAAACqw/cTDQEUdJLA4/s640/DSC_0478.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-c0Sg--vdgf4/VsjB20LzLUI/AAAAAAAACq4/dgDy654QtYA/s1600/DSC_0466.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://3.bp.blogspot.com/-c0Sg--vdgf4/VsjB20LzLUI/AAAAAAAACq4/dgDy654QtYA/s640/DSC_0466.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis spinus</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-aXgoVYerXw8/VsjCHgUPHJI/AAAAAAAACrA/-BlwAK3L6Rs/s1600/DSC_0459.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="378" src="https://3.bp.blogspot.com/-aXgoVYerXw8/VsjCHgUPHJI/AAAAAAAACrA/-BlwAK3L6Rs/s640/DSC_0459.2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Carduelis spinus<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-25245736355599897212016-01-21T21:16:00.002+01:002016-01-26T19:22:55.587+01:00Coses de l'Empordà19-1-2016<br />
El sol emergeix de l'horitzó i descobreix els vols i la xerrameca d'un centenar d'oques vulgars sobre el Matà. Retorna la llum un dia més als Aiguamolls de l'Empordà i ho fa amb 0ºC i tolls congelats. A primera hora els rasclons van bojos d'un marge a un altre, protagonitzant persecucions acompanyades de les seves estrepitoses xisclades. Xiscles que tenen un què esfereïdor.<br />
<div>
Desenes i desenes de becadells comuns remouen el fang, ben propers a les fredelugues que, immòbils, prefereixen esperar a que s'escalfi l'ambient i s'activin els invertebrats. Mentrestant, els becuts atrapen crancs de riu endormiscats i enterrats al fang.<br />
<div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-oYJKSD_WIiQ/VqEmGAHSdxI/AAAAAAAACoA/DnB1mHM2bHY/s1600/DSC_0164.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="388" src="http://4.bp.blogspot.com/-oYJKSD_WIiQ/VqEmGAHSdxI/AAAAAAAACoA/DnB1mHM2bHY/s640/DSC_0164.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Becut, <i>Numenius arquata</i>. A l'esquerra un cranc apunt de ser devorat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div>
Entre els canyissars i tamarius s'amaguen multitud de petits ocells; rossinyols bords, grupets de mallerengues blaves, etc. Els pit-rojos s'aixequen constantment dels corriols. Entre ells s'envola un "d'estrany" que prefereix aturar-se al fang semi-congelat que als càlids tamarius. Es tracta d'una cotxa blava, ocell regular però escàs com a hivernant, que a diferència dels pit-rojos, a Catalunya, caldrà buscar-la només en zones humides.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-wgD8neOUPB4/VqEhWNcSEhI/AAAAAAAACnw/vYW_5gXeCDk/s1600/DSC_0017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="430" src="http://2.bp.blogspot.com/-wgD8neOUPB4/VqEhWNcSEhI/AAAAAAAACnw/vYW_5gXeCDk/s640/DSC_0017.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Cotxa blava, <i>Luscinia svecica</i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
Els reclams d'alarma de les gambes roges pintades i els sonors reclams dels teixidors m'acompanyen fins als observatoris que donen a les llacunes sud del, malauradament, petit parc natural. A les aigües permanents el menjar escasseja més que en les temporals enfangades i, per tant, hi trobem menys varietat d'aus. Desenes de xarxets encara dormen entre els canyissars, els ja desperts emeten xiulets i es mouen cap a les zones assolellades. Als tamarius encara hi ha els corb-marins, que avui han compartit joca amb tres capons reials.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-zmQUb2TkGis/VqErHbD7FlI/AAAAAAAACoQ/NDfBB9RR5Cw/s1600/DSC_0037.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="516" src="http://4.bp.blogspot.com/-zmQUb2TkGis/VqErHbD7FlI/AAAAAAAACoQ/NDfBB9RR5Cw/s640/DSC_0037.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Xarxet comú, <i>Anas crecca</i></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
M'acosto a la platja amb l'esperança de veure alguna pelàgica/marina interessant, però no hi ha sort. No apareixen àlcids ni calàbries, ni tan sols alguna baldriga. A canvi, trobo tres espècies de limícoles lligades al mar: el corriol cama-negre, el pigre gris i el territ tres-dits.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-KT9NgbEJHWk/VqEtmpN1nmI/AAAAAAAACoc/tXWKoalWuEo/s1600/DSC_0107.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="370" src="http://1.bp.blogspot.com/-KT9NgbEJHWk/VqEtmpN1nmI/AAAAAAAACoc/tXWKoalWuEo/s640/DSC_0107.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Pigre gris,<i> Pluvialis squatarola</i></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El territs tres-dits ressegueixen el límits de les onades tot buscant petxines i altres aliments portats per l'onatge, mentre els pigres grisos cerquen entre les sorres més interiors.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-JnOLEvQHor8/VqEueYSaSqI/AAAAAAAACok/y1ep3J9xWL8/s1600/DSC_0105.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-JnOLEvQHor8/VqEueYSaSqI/AAAAAAAACok/y1ep3J9xWL8/s640/DSC_0105.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Pigre gris,<i> Pluvialis squatarola</i></div>
<div style="text-align: left;">
<br />
Els temporals marítims han originat unes basses salades gairebé a tocar del mar, que ofereixen tots els requisits alimentaris. Les tres espècies van del mar a les "petites llacunes" i de les llacunes al mar constantment. Mentrestant, una mirada al cel denota que els anàtids es van activant; un estol d'ànecs blancs s'atura cap als estanys d'Europa, estols de xarxets canvien de llacuna, etc. A dins de Les Llaunes s'entreveuen multitud de cullerots i alguns xiuladors. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-hwdyFkLTiEk/VqEu05nSuxI/AAAAAAAACos/LcC37NAQKAA/s1600/DSC_0112.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="http://1.bp.blogspot.com/-hwdyFkLTiEk/VqEu05nSuxI/AAAAAAAACos/LcC37NAQKAA/s640/DSC_0112.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Corriol cama-negre, <i>Charadrius alexandrinus</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: left;">
A la sorra hi ha petjades de fa poques hores; senglars, algun conill, mínim una guineu i micromamífers han provat sort aquesta nit a la platja. Segurament alguns a costa dels altres.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Després de dinar canvio de comarca. Els arrossars de Pals (Baix Empordà) acullen centenars de fredelugues, gavines rialleres i daurades grosses cada hivern, essent un dels punts més importants d'hivernada per a les primeres en tota Catalunya. Becuts, becadells, cigonyes i ardeids, també troben aquí el lloc ideal per passar els mesos freds.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-UJ5sz9h51Rk/VqE2ITy2BSI/AAAAAAAACpI/_0tIDxGHj2E/s1600/DSC_0258.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" src="http://2.bp.blogspot.com/-UJ5sz9h51Rk/VqE2ITy2BSI/AAAAAAAACpI/_0tIDxGHj2E/s640/DSC_0258.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Les fredelugues (<i>Vanellus vanellus</i>) ja van encelades, amb disputes territorials a totes les parcel·les.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-IaBNpgI1p8o/VqEz_bdPtNI/AAAAAAAACo8/dOstnOQNPDI/s1600/DSC_0241.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="450" src="http://2.bp.blogspot.com/-IaBNpgI1p8o/VqEz_bdPtNI/AAAAAAAACo8/dOstnOQNPDI/s640/DSC_0241.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Més d'un centenar de daurades grosses (<i>Pluvialis apricaria</i>) sobrevolen els arrossars.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Els canals són aprofitats per alguns corbs marins grossos, i per uns pocs anàtids, aquests aproximadament en un mes retornaran en abundància. La inexplicable caça menor fa que la seva presència sigui minsa durant bona part de l'hivern, concentrant-se a les zones protegides de la incultura.</div>
<div style="text-align: left;">
D'aquests arrossars destacar també l'abundància de grassets de muntanya, ocell que normalment es troba en poc nombre i en zones localitzades durant l'hivern. Properament iniciaran el viatge de retorn als cims culminants del Pirineu i d'altres grans serralades del sud d'Europa. </div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<br />
Amb la davallada del sol arriben els re-agrupaments dels ocells. Els becuts s'aixequen direcció al mar, les fredelugues es dispersen en diversos grups, ajocant-se en zones amb una cobertura vegetal acceptable, etc.</div>
<div style="text-align: left;">
Jo "m'ajoco" dins del cotxe, sobre una petita ondulació del terreny que em serveix per tenir una vista privilegiada de dues parcel·les inundades:</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-NVXeUeaN3H4/VqE8Vdggv0I/AAAAAAAACpY/sFC_0OIQxSI/s1600/DSC_0252.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://1.bp.blogspot.com/-NVXeUeaN3H4/VqE8Vdggv0I/AAAAAAAACpY/sFC_0OIQxSI/s640/DSC_0252.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Allà, les abundants gavines vulgars desapareixen amb els últims raigs del sol i un esparver vulgar intenta aprofitar-se dels moviments conjunts de les dues espècies d'estornells i les fredelugues. El vent fred recull els ocells en una mateixa parcel·la inundada: agrons blancs, martinets blancs, cigonyes blanques, bernats pescaires, etc. I quan sembla que ja no s'ha de moure res més, apareix una <b>cigonya negra </b>en vol baix, venint de l'est. La llum ja és escassa i no tarda en agrupar-se entre les blanques. És gairebé el darrer ocell en arribar, però no el darrer animal; el vespre retorna l'activitat als mamífers. Un senglar no tarda en baixar als camps inundats, atansant-se perillosament al grup ajocat. Contra tot pronòstic cap ocell s'aixeca davant l'aproximació indeguda del gran mamífer, al contrari. L'agró blanc situat a l'extrem del gran grup li llança una fiblada que el retorna a les boscúries.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
La llum s'esvaeix amb el cant de les cogullades.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2El Baix Empordà, Girona, Espanya42.019712622928488 3.1723022460937541.925299122928486 3.01094074609375 42.114126122928489 3.33366374609375tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-2214111825021171072015-12-11T12:07:00.002+01:002015-12-12T19:06:36.341+01:00Volta hivernal pels secans de LleidaAquest pont vam poder escapar-nos per les terres de Lleida. Les hores de llum d'aquestes dates no ofereixen gaire temps d'observació, tot i això, vam complir expectatives.<br />
Veiem sortir el sol des de l'altiplà noguerenc de Bellmunt-Almenara. Aquest estret altiplà és un dels llocs de cria més importants del sisó a Catalunya. A l'hivern, però, de sisons no n'hi ha cap (s'ajunten en grans estols i s'alimenten en regadius i perifèries). A canvi, podrem veure fàcilment dos rapinyaires vingudes del nord; l'esmerla i l'arpella pàl·lida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-nGNqp6Q8P1s/Vmnox5EaHAI/AAAAAAAAClg/pVDi4yscNcs/s1600/DSC_0192.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="412" src="http://4.bp.blogspot.com/-nGNqp6Q8P1s/Vmnox5EaHAI/AAAAAAAAClg/pVDi4yscNcs/s640/DSC_0192.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span id="goog_939507168"></span><span id="goog_939507169"></span>Esmerla, Falco columbarius. 7-12-2015</div>
<br />
L'esmerla és un menut falcònid que s'alimenta gairebé exclusivament de petits ocells. Tot i la seva disminuïda mida les veiem foragitant un astor i xoriguers comuns. En el món dels ocells l'agressivitat venç la grandària.<br />
Mussols comuns, milans reials, perdius roges, centenars de passerells comuns, pardals roquers, cogullades fosques, amenitzen la visita hivernal d'aquest indret.<br />
Al canal que travessa el secà, l'activitat dels ocells s'incrementa substancialment. S'aixequen estols de tudons ben controlats per un astor proper. El grup de gralles resident s'exposa a les primeres ullades del sol entre la boira, mentre un escamot de túrdids grans reclama des dels arbres nuus, el reclam de la griva es combina amb el de la griva cerdana. I és que tot i la suavitat d'aquesta tardor, és un bon any per les pilaris, que es deixen veure per multitud de racons del país.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-KO0Jib209hw/Vmnvr7Um7YI/AAAAAAAAClw/ELw97Xfu34I/s1600/DSC_0005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="470" src="http://4.bp.blogspot.com/-KO0Jib209hw/Vmnvr7Um7YI/AAAAAAAAClw/ELw97Xfu34I/s640/DSC_0005.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Griva cerdana, Turdus pilaris. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Esmorzem i fem camí cap al Clot de la Unilla. El clot, tot i no tenir l'aigua de l'hivern passat, manté nivells de fondària suficients per acollir força anàtids. Destaquen els 16 ànecs blancs, aproximadament dos centenars de coll-verds i xarxets comuns (molt mòbils), un cua-llarg, un estol de cullerots, estols de gavines vulgars, una gamba roja pintada solitària, dos territs variants adherits a fredelugues i un grupet de xivites. Les rapinyaires són ben abundants a la zona, que els ofereix menjar i aigua en abundància. Arpelles vulgars, arpelles pàl·lides, abundants milans reials i caçadors d'ocells: esmerles, un falcó pelegrí que aixeca els limícoles, un esparver vulgar, entre d'altres. Destacar també la presència de repicatalons, que no eren presents l'any passat. La seva presència es deu a el creixement de canyís en algunes zones de la llacuna, després d'anys i anys de no ser-hi.</div>
<div style="text-align: left;">
Vaja, que al clot torna a haver-hi vida després d'assecar-se gairebé totalment a finals d'estiu. De seguir amb la sequera actual, però, enguany s'assecaria abans de l'època de cria. Esperem que plogui aviat.</div>
<div style="text-align: left;">
Us deixo imatges del lloc més que res per donar color a l'entrada, perdoneu la qualitat.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Cx5fAc2KvPQ/VmnzQa3sReI/AAAAAAAACmE/k7C1MBp3X6o/s1600/DSC_0080.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" src="http://3.bp.blogspot.com/-Cx5fAc2KvPQ/VmnzQa3sReI/AAAAAAAACmE/k7C1MBp3X6o/s640/DSC_0080.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Volades de xarxets entre els tamarius, Anas crecca. 7-12-2015</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7uUwylKd2nw/Vmny3lPWrXI/AAAAAAAACl8/TGGCc4smdTM/s1600/DSC_0051-001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="http://4.bp.blogspot.com/-7uUwylKd2nw/Vmny3lPWrXI/AAAAAAAACl8/TGGCc4smdTM/s640/DSC_0051-001.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Fredeluga, Vanellus vanellus. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-FJH1yUYuoCY/Vmnz0qTr-_I/AAAAAAAACmU/ViUmOnZrPjk/s1600/DSC_0098.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="340" src="http://2.bp.blogspot.com/-FJH1yUYuoCY/Vmnz0qTr-_I/AAAAAAAACmU/ViUmOnZrPjk/s640/DSC_0098.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Territ variant i xivita, Calidris alpina & Tringa ochropus. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-GI8AF3Y8i0w/Vmn0PlU0AJI/AAAAAAAACmc/mNHXpjcTdtE/s1600/DSC_0122-001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="366" src="http://4.bp.blogspot.com/-GI8AF3Y8i0w/Vmn0PlU0AJI/AAAAAAAACmc/mNHXpjcTdtE/s640/DSC_0122-001.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Gamba roja pintada, Tringa erythropus. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-C_jj1-Fhc3Q/Vmn0hDxooXI/AAAAAAAACmk/u9Ri5jMGHNo/s1600/DSC_0065.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="404" src="http://2.bp.blogspot.com/-C_jj1-Fhc3Q/Vmn0hDxooXI/AAAAAAAACmk/u9Ri5jMGHNo/s640/DSC_0065.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Cigonya blanca, Ciconia ciconia. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LsfGca67Fuw/Vmn2YJM5Z6I/AAAAAAAACms/fE9LRhXLopM/s1600/DSC_0134.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="380" src="http://1.bp.blogspot.com/-LsfGca67Fuw/Vmn2YJM5Z6I/AAAAAAAACms/fE9LRhXLopM/s640/DSC_0134.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó pelegrí, Falco peregrinus. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Deixem la cuneta endorreica en direcció al sud de Lleida. No tenim clar on anar, si als secans d'Aspa, a la timoneda d'Alfès, al secà de Belianes, però acabem optant per una caminada per la zona de Mas de Melons.<br />
Els turons i les valls ben conservades del lloc són un retrat del que havien estat part de les terres de Lleida en el passat. És un indret indòmit on les lleis de la natura encara prevalen a les de l'home. Estem acostumats a veure exemple de zones "no-modificades" als boscos pirinencs o als aiguamolls, però malauradament són gairebé inexistents les zones seques que gaudeixen de protecció. I no per falta meritòria.<br />
A l'arribar a Mas de Matxerri semblen esperar-nos els còlits negres del lloc. Els "leucura" són els únics "Oenanthe" residents al país, aguanten tant les intenses calors estivals de la zona com els gèlids dies boirosos de l'hivern lleidatà.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Jw_fjwnPSdE/VmqexCMYf-I/AAAAAAAACm8/k29yf1pCnUg/s1600/DSC_0200.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://2.bp.blogspot.com/-Jw_fjwnPSdE/VmqexCMYf-I/AAAAAAAACm8/k29yf1pCnUg/s640/DSC_0200.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Còlit negre, Oenanthe leucura. 7-12-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-LsoGRIaxURU/VmqfnFiPRDI/AAAAAAAACnE/-Dbfhpl3ZDU/s1600/DSC_0197.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="374" src="http://3.bp.blogspot.com/-LsoGRIaxURU/VmqfnFiPRDI/AAAAAAAACnE/-Dbfhpl3ZDU/s640/DSC_0197.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Comparació de mida amb un pinsà.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Pugem entre abundants brolles de romaní calcícoles i alguns pedregars. Terra segura de guineus (que en el passat eren per arreu i ara costen de trobar, tot i així les autoritats fomenten la seva caça indiscriminada). Al cel destaquen una parella d'àguiles daurades buscant algun conill i una àguila cuabarrada en vol baix direcció sud-est. La cuabarrada era de 1r o 2n any, consolidant el lloc com a zona de dispersió de juvenils a l'hivern.</div>
<div style="text-align: left;">
El sòl va caient amb el brunzit dels primers cants dels cruixidells i els reclams de les cogullades fosques. Al vespre, desenes de tords comuns s'aixequen de la vegetació per desplaçar-se (entre ells alguns ala-rojos), les gralles de bec vermell s'agrupen per pernoctar al mas i els crits dels mussols comuns ressonen per les valls. Més tard, s'afegiran al concert els udols dels ducs i els lladrucs de les guineus, però llavors nosaltres ja ens trobem a l'autovia direcció a la gran ciutat.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ttDXE_L8nD8/VmqtRu2-v7I/AAAAAAAACnU/SPgUnuE2Euw/s1600/DSC_0217.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="486" src="http://4.bp.blogspot.com/-ttDXE_L8nD8/VmqtRu2-v7I/AAAAAAAACnU/SPgUnuE2Euw/s640/DSC_0217.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Gralles de bec vermell al peculiar dormidor, Phyrrhocorax phyrrhocorax, 7-12-2015</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-73753868407681772052015-11-18T13:33:00.000+01:002015-11-21T20:44:51.038+01:00Matí novembrencM'aixeco encara fosc, sense temps d'anar a veure el ja famós capsigrany pàl·lid de Solsona, ni tan sols disposo d'un matí per anar a l'Empordà. La meva activitat ornitològica es limitarà a una hora i escaig de prismàtics al "local patch". La setmana serà feixuga.<br />
<div>
<br />
<div>
Al jardí, encara en la penombra, ressona l'espetec del pit-roig. Fa uns dies cantava (no "espetegava") a l'alba. Ara el fred de primera hora restringeix el seu cant al matí/migdia, i en qüestió de dies ja no se'l sentirà fins al febrer. L'ocell, tot i disposar de tot el temps del món, no ha sortit del lloc en setmanes. És oficialment el rei del jardí.</div>
</div>
<div>
Arribo amb 2ºC a la zona agrícola, humanitzada, que em serveix de patch. Un mussol comú pren els primers raigs de sol des del teulat de la vella edificació on nidifica, mentre grups de cornelles negres trenquen la seva plàcida tranquil·litat. Els estornells vulgars s'agrupen a les torres elèctriques abans de posar rumb cap a les zones d'alimentació. A vegades aquestes concentracions atrauen algun falcó pelegrí, avui no.</div>
<div>
El sol es va animant i els petits fringíl·lids amb ell. Centenars de pinsans comuns fan volades en un camp de blat de moro recent segat, i amb ells, grups de repicatalons i gratapalles es nodreixen del blat que el tractor no ha pogut recol·lectar. Alienes al blat, cogullades i aloses es conjuguen en aquesta època, preferint els camps ja sembrats.</div>
<div>
Als arbres també hi ha menjar. Els lledoners, en aquesta època de l'any, actuen com a petits salva-vides per a molts ocells. A les branques del més dens tres durbecs s'atipen dels seus negres fruits, juntament amb les vistoses grives i el seu ineluctable quequeig. Al brancatge inferior hi ha tords comuns, de costums cautelosos avui més que justificats, hi ha "matats" amb armes a la vora. Els estols de tudons esquiven la plana agrícola, els trets els fan defugir, obligant-los a cercar menjar en zones més urbanitzades.</div>
<div>
A la riera d'Arbúcies, els excrements recents d'una fagina i les excavacions dels teixons delaten una bona activitat nocturna. Durant el dia els mamífers deixen pas als ocells, i als humans. Alguns pardals de bardissa reclamen sobre la vegetació que els dóna el nom, potser trobant a faltar les altituds/latituds de l'estiu. En la present tardor, la remor de les aigües de la riera ve acompanyada del reclam melangiós del lluer. Aquest petit ocell nòrdic consumeix les llavors que contenen les petites pinyes dels verns, dels pocs verns que aconsegueixen sobreviure entre les acàcies i l'heura americana que dominen l'àrea. Prop del curs d'aigua es concentren pàrids i granívors en abundància, entre ells estols de pardals xarrecs (provinents de latituds altes)i algus repicatalons que semblen trobar-se bé entre els <i>montanus. </i><br />
Entre aquests estols d'ocells que vénen del nord, hi ha un grupet de diminuts i escandalosos ocellets, que originaris de paisos molt meridionals, no han vingut per sobreviure a l'hivern sinó que van ser importats de fa anys per la poca decència humana. Són els becs de corall senegalesos, ja adaptats al clima mediterrani català, les generacions dels quals ja tenen nacionalitat catalana (han nascut aquí). Aquest desvergonyit ocell està en clara expansió a la vall del Tordera, després d'haver conquerit Barcelona i perifèria.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La riallada del picot verd acompanya la meva marxa cap a la rutina. El "txec" dels bitxacs sembla dir adéu.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-39741967097139760442015-09-29T18:55:00.001+02:002015-10-10T00:55:35.371+02:00Mercè in IrelandAquest pont (del 24 al 27 de Setembre) hem estat al nord-oest d'Irlanda. Visita fugaç, que tot i amb més pretensions paisatgístiques que ornitològiques, ha donat alguna alegria i, fins i tot, algun que altre "bimbo". Aquesta terra atlàntica és bona tant per les colònies d'aus marines a la primavera, com pels hivernants septentrionals, que envaeixen l'illa a partir del novembre. A finals de setembre, però, trobem una Irlanda en ple període d'impàs; els àlcids i d'altres marines ja s'han endinsat a la mar i els hivernants àrtics encara no han acabat d'arribar.<br />
<br />
L'aire fresc i humit, les temperatures suaus i els ruixats inconnexos, defineixen el clima irlandès durant el mes de setembre i, en general, durant tots els mesos estivals. Acabada d'iniciar la tardor, però, les hores de llum són molt més escasses que a dates caniculars. L'hivern s'atansa.<br />
Les titelles envaeixen totes les zones obertes i els grassets de costa ressegueixen, amb grups familiars, les platges i parets costaneres on han fet niu. A les colònies de cria, als penya-segats marins, ja només hi queden corbs marins emplomallats, mandrosos de canviar la roca per l'alta mar, com ja ha fet tot el seu veïnatge estival. Els cops d'ull al mar no donen gaires alegries, el pas d'ocells és escàs. Els mascarells decoren les aigües, juntament amb els omnipresents gavians de potes roses i, de tant en tant, es veu algun paràsit gros.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-uicNOO2YoJ0/VgqyrvNsL7I/AAAAAAAACkU/R1nuSzAriHY/s1600/DSC_0626.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="424" src="http://4.bp.blogspot.com/-uicNOO2YoJ0/VgqyrvNsL7I/AAAAAAAACkU/R1nuSzAriHY/s640/DSC_0626.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Penya-segats marins irlandesos</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
A les platges rocoses s'acumulen estols de garses de mar i, més dispersos, els becuts. Aquests últims amb clara preferència pels estuaris i zones someres, on passen la nit en grups de fins a quaranta exemplars. </div>
<div style="text-align: left;">
A mar, poca sort amb els anàtids. Només aconseguim veure èiders (mascles en plumatge nupcial) i un solitari bec de serra mitjà.</div>
<div style="text-align: left;">
En platges òptimes hi trobem diverses espècies de gavines, entre elles és fàcil descobrir les gavines cendroses, encara que prefereixen alimentar-se en camps que al mar. Les gavines vulgars ressegueixen les aigües costeres capturant nombrosos peixets, els gavinots s'empaiten amb la superioritat que els dóna la seva gran dimensió i, sorpresa, una gavina menuda descansa entre un petit estol multi-específic.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Wb5HAEMUj2A/VgpbNjCMSyI/AAAAAAAACjE/KY7OS542npo/s1600/DSC_0461.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="396" src="http://3.bp.blogspot.com/-Wb5HAEMUj2A/VgpbNjCMSyI/AAAAAAAACjE/KY7OS542npo/s640/DSC_0461.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Gavina cendrosa, Larus canus</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-TweQTxEsexg/VgpbOyNtr7I/AAAAAAAACjM/Fn15VYp1R14/s1600/DSC_0499.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="328" src="http://3.bp.blogspot.com/-TweQTxEsexg/VgpbOyNtr7I/AAAAAAAACjM/Fn15VYp1R14/s640/DSC_0499.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Gavina menuda al centre, Hydrocoloeus minutus</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Les zones de conreus, escassament prospectades, encara acullen els últims mosquiters de passa, repicatalons, abundants passerells comuns i visibles cueretes blanques endolades, per posar alguns exemples. Mallerengues i pinsans es concentren al voltant dels jardins, ja que moltes cases compten amb menjadores actives tot l'any.<br />
Però són els grans còrvids els reis del cel irlandès. Les gralles resulten abundantíssimes i les graules tampoc es queden enrere, arribant a veure's estols mixtes de les dues espècies d'uns tres-cents exemplars. Les cornelles emmantellades, més solitàries, són menys abundants però igualment omnipresents. Corbs i garses també son presents. I encara més, grups socials de gralles de bec vermell s'esmunyen pels penya-segats costers més remots. Costa de creure que, aquestes últimes, tinguin alguna cosa a veure amb les que crien en les nostres edificacions de secà, a la plana de Lleida.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-sIZn_6_QuBc/VgpemSYhj4I/AAAAAAAACjY/zL1v8ifCqFQ/s1600/DSC_0165.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://2.bp.blogspot.com/-sIZn_6_QuBc/VgpemSYhj4I/AAAAAAAACjY/zL1v8ifCqFQ/s640/DSC_0165.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-z-QL2MRAark/VgprByBk8ZI/AAAAAAAACjo/DBp97lEWlg8/s1600/DSC_0209.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="416" src="http://4.bp.blogspot.com/-z-QL2MRAark/VgprByBk8ZI/AAAAAAAACjo/DBp97lEWlg8/s640/DSC_0209.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Cuereta blanca endolada, Motacilla alba yarrelli</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
Els rapinyaires a Irlanda són ben escassos. Vam veure gairebé tots els possibles. Sobretot, esparver vulgar i aligot comú. També xoriguer comú, esmerla i falcó pelegrí. El pelegrí, en un illot prominent i rocós molt proper a la costa.<br />
<br />
Ara, els grans protagonistes dels aiguamolls són grans estols d'ànecs xiuladors (mai n'havia vist tants), que es compten a centenars. Les oques vulgars tot just comencen a agrupar-se i s'ajoquen fent cridòries a les zones més tranquil·les. Un estol en formació d'oques pradenques fa saltar l'emoció i, encara més, tres cignes cantaires primerencs, dispersos entre multitud de cignes muts.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-kxu7jKnOR3U/Vgqw-QXYVuI/AAAAAAAACj4/CxD4AzuoOGs/s1600/DSC_0320.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-kxu7jKnOR3U/Vgqw-QXYVuI/AAAAAAAACj4/CxD4AzuoOGs/s640/DSC_0320.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Cigne cantaire, Cygnus cygnus</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
També presents grans estols de fredelugues i daurades grosses, sempre juntes. "Balses" de fotjes importants, grups de cabussets, garses de mar per arreu, un grup fornit de tètols cuabarrats, tètols cuanegres, entre molts altres.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-h4qGljwYie0/VgqyXLBm5fI/AAAAAAAACkE/2F1HPEuX5jA/s1600/DSC_0348.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="372" src="http://1.bp.blogspot.com/-h4qGljwYie0/VgqyXLBm5fI/AAAAAAAACkE/2F1HPEuX5jA/s640/DSC_0348.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Daurades grosses i fredelugues, Pluvialis apricaria & Vanellus vanellus</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zgKGgACtXTo/VgqybF9LjqI/AAAAAAAACkM/4u-9oe2Ttsk/s1600/DSC_0369.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="434" src="http://3.bp.blogspot.com/-zgKGgACtXTo/VgqybF9LjqI/AAAAAAAACkM/4u-9oe2Ttsk/s640/DSC_0369.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Garses de mar, Haematopus ostralegus</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El crepuscle tardorenc a un estuari irlandès és un empatx dels aflautats sons de les oques. Oques que, al setembre, comencen arribar a compte-gotes fugint dels freds polars. Entre elles, tres oques de collar "hrota" (de Islàndia, Groenlàndia o Svalbard), esperaven a les seves congèneres a les aigües que les acolliran durant els propers mesos..</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-5HsCc0bkwwo/VgrBuQQpxnI/AAAAAAAAClI/v17mI2CQiJ0/s1600/DSC_0379.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="418" src="http://3.bp.blogspot.com/-5HsCc0bkwwo/VgrBuQQpxnI/AAAAAAAAClI/v17mI2CQiJ0/s640/DSC_0379.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Oca de collar, Branta bernicla hrota</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Tornant al mar. En una platja solitària, propera a uns dels molts caps nord-irlandesos, el primer i últim àlcid del viatge pescava proper a la costa; un somorgollaire alablanc en plomatge plenament hivernal, ben blanquet. Al costat grups d'èiders capturaven nombrosos peixos sense cap mena d'esforç. Mentrestant, els reclams penetrants dels becuts despertaven un bon grup de foques adormissades sota el sol matinal.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3IP6ryeOF1U/Vgq3i0YjVBI/AAAAAAAACko/yjZQW7TjgZQ/s1600/DSC_0575.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="402" src="http://3.bp.blogspot.com/-3IP6ryeOF1U/Vgq3i0YjVBI/AAAAAAAACko/yjZQW7TjgZQ/s640/DSC_0575.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Foca gris, Halichoerus grypus</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mO7bmclSZIg/Vgq3uiskR3I/AAAAAAAACks/OORr1nT4LPg/s1600/DSC_0573.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="442" src="http://3.bp.blogspot.com/-mO7bmclSZIg/Vgq3uiskR3I/AAAAAAAACks/OORr1nT4LPg/s640/DSC_0573.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Ni-2Mp2NIE8/Vgq5Vat9fqI/AAAAAAAACk4/33bSrvH5sUo/s1600/DSC_0582.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="440" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ni-2Mp2NIE8/Vgq5Vat9fqI/AAAAAAAACk4/33bSrvH5sUo/s640/DSC_0582.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Fins un altre!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Llista completa:</div>
</div>
<ol>
<li>Cigne mut, Cygnus olor</li>
<li>Cigne cantaire, Cygnus cygnus</li>
<li>Oca pradenca, Anser fabalis</li>
<li>Oca vulgar, Anser anser</li>
<li>Oca del Canadà, Branta canadensis</li>
<li>Oca de collar, Branta bernicla hrota</li>
<li>Ànec coll-verd, Anas platyrhynchos</li>
<li>Ànec cullerot, Anas clypeata</li>
<li>Ànec xiulador, Anas penelope</li>
<li>Xarxet comú, Anas crecca</li>
<li>Morell de plomall, Aythya fuligula</li>
<li>Èider, Somateria mollissima</li>
<li>Bec de serra mitjà, Mergus serrator</li>
<li>Faisà, Phaisanus colchicus</li>
<li>Cabusset, Tachybaptus ruficollis</li>
<li>Cabussó emplomallat, Podiceps cristatus</li>
<li>Mascarell, Morus bassanus</li>
<li>Corb marí gros, Phalacrocrax carbo</li>
<li>Corb marí emplomallat, Phalacrocrax aristotelis</li>
<li>Bernat pescaire, Ardea cinerea</li>
<li>Aligot comú, Buteo buteo</li>
<li>Esparver vulgar, Accipiter nisus</li>
<li>Xoriguer comú, Falco tinnunculus</li>
<li>Falcó pelegrí, Falco peregrinus</li>
<li>Esmerla, Falco columbarius</li>
<li>Polla d'aigua, Gallinula chloropus</li>
<li>Fotja vulgar, Fulica atra</li>
<li>Garsa de mar, Haematopus ostralegus</li>
<li>Corriol gros, Charadrius hiaticula</li>
<li>Daurada grossa, Pluvialis apricaria</li>
<li>Fredeluga, Vanellus vanellus</li>
<li>Gamba roja vulgar, Tringa totanus</li>
<li>Gamba verda, Tringa nebularia</li>
<li>Tètol cuanegre, Limosa limosa</li>
<li>Tètol cuabarrat, Limosa lapponica</li>
<li>Becut, Numenius arquata</li>
<li>Becadell comú, Gallinago gallinago</li>
<li>Paràsit gros, Stercorarius skua</li>
<li>Gavina vulgar, Chroicocephalus ridibundus</li>
<li>Gavina cendrosa, Larus canus</li>
<li>Gavià argentat de potes roses, Larus argentatus</li>
<li>Gavinot, Larus marinus</li>
<li>Gavià fosc, Larus fuscus</li>
<li>Gavina menuda, Hyrdocoleus minutus</li>
<li>Somorgollaire alablanc, Cepphus grylle</li>
<li>Colom roquer, Columba livia</li>
<li>Tudó, Columba palumbus</li>
<li>Tórtora turca, Streptopelia decaocto</li>
<li>Falciot negre, Apus apus</li>
<li>Oreneta vulgar, Hirundo rustica</li>
<li>Oreneta cuablanca, Delichon urbicum</li>
<li>Grasset de costa, Anthus petrosus</li>
<li>Titella, Anthus pratensis</li>
<li>Cuereta blanca endolada, Motacilla alba yarrelli</li>
<li>Cuereta torrentera, Motacilla cinerea</li>
<li>Pardal de bardissa, Prunella modularis</li>
<li>Pit-roig, Erithacus rubecula</li>
<li>Còlit gris, Oenanthe oenanthe</li>
<li>Bitxac comú, Saxicola torquatus</li>
<li>Griva, Turdus viscivorus</li>
<li>Merla, Turdus merula</li>
<li>Mosquiter de passa, Phylloscopus trochilus</li>
<li>Mosquiter comú, Phylloscopus collybita</li>
<li>Cargolet, Troglodytes troglodytes</li>
<li>Mallerenga carbonera, Parus major</li>
<li>Mallerenga petita, Periparus ater</li>
<li>Mallerenga blava, Cyanistes caeruleus</li>
<li>Garsa, Pica pica</li>
<li>Gralla, Corvus monedula</li>
<li>Gralla de bec vermell, Pyrrhocorax pyrrhocorax</li>
<li>Graula, Corvus frugilegus</li>
<li>Cornella emmantellada, Corvus cornix</li>
<li>Corb, Corvus corax</li>
<li>Estornell vulgar, Sturnus vulgaris</li>
<li>Pardal comú, Passer domesticus</li>
<li>Pinsà comú, Fringilia coelebs</li>
<li>Passerell comú, Carduelis cannabina</li>
<li>Cadernera, Carduelis carduelis</li>
<li>Verdum, Chloris chloris</li>
<li>Repicatalons, Emberiza schoeniclus</li>
</ol>
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-38114752546856334792015-08-30T18:59:00.004+02:002015-09-02T18:44:12.706+02:00Aires migradorsA la darreria de l'agost i ja atansats al setembre, el pas post-nupcial esdevé la principal obstinació dels amants de l'ornitologia. Esfumada la temporada de cria, ara els protagonistes són aquells que vénen del nord i travessen el país fugint de les condicions meteorològiques desfavorables. La migració ve escalonada, i ja a principis d'agost apareixen alguns ocells de les espècies de naturalesa més previsora. Els migradors més primerencs (ocells de dieta estrictament insectívora i limícoles) són, paradoxalment, els que nidifiquen més al nord del continent; i és que criar al nord té avantatges i inconvenients. A l'estiu, a les zones septentrionals (d'hivern fred), hi ha una abundància d'aliment inexhaurible (insectes, preses, etc), el dia és llarg o permanent, etc. Però aquesta situació de superabundància té una durada limitada i aviat han de recular, altre cop cap el sud.<br />
Altres espècies, en canvi, no abandonaran els seus llocs de cria fins que no els sigui necessari; en hiverns crus descendiran a latituds prou baixes, però en hiverns suaus no es mouran més d'una vintena quilòmetres.<br />
D'aquesta manera, ara, a finals d'agost i principis de setembre, recorren el nostre cel els migradors de gran distancies, que viatgen (cada any!) de l'Àfrica meridional a l'Europa septentrional, uns 20.000km anuals.<br />
<br />
Es podria escriure extensament sobre la migració dels ocells, però centrarem l'entrada en una qüestió que, arribada aquesta època de l'any, està a l'ordre del dia: quin es donen les condicions idònies per gaudir d'una jornada migratòria esplèndida?<br />
Al nostre país, com s'ha dit, la migració post-nupcial s'inicia subtilment a principis d'agost i inclús a finals de juliol, però no és fins a les acaballes d'agost i setembre que arriba al seu zenit. Dins del període òptim, però. hi ha dies en què la migració es fa patent fins a la porta de casa i, per contra, dies en què per molta ímpetu que posem en gaudir-la, només aconseguim veure una silueta a l'horitzó. La clau del tema recau en les condicions atmosfèriques/meteorològiques.<br />
Hi ha certa controvèrsia sobre quan la meteorologia incideix positivament per arrossegar una onada de migradors destacable. Les condicions propícies, a més, varien segons l'època en que ens trobem. Durant el pas de tardor, al nostre país, els vents del sud i oest resulten més aviat desfavorables per una bona entrada de migrants. Doncs, els vents de llevant (est) i els vents del nord són els millors. Els primers són especialment efectius quan el gruix dels ocells ja travessen el mediterrani oriental i les zones meridionals de l'Europa de l'est (més avançada la tardor), fent sedimentar a les nostres costes multitud d'espècies, gairebé sempre incloses algunes cites de rareses orientals. Però, ara, quan els ocells tot just comencen a desplaçar-se, no hi ha res com un vent del nord amb davallada de temperatures. La fresca abranda l'activitat migradora dels ocells i el vent els empeny favorablement.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-G8hnxP9aj_o/VeMjPXlxC4I/AAAAAAAACh0/FAcNlVOAp0w/s1600/mi2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="513" src="http://2.bp.blogspot.com/-G8hnxP9aj_o/VeMjPXlxC4I/AAAAAAAACh0/FAcNlVOAp0w/s640/mi2.png" width="640" /></a></div>
<br />
Hem parlat dels paràmetres atmosfèrics més generals, però la inestabilització local del temps també té una incidència clara en la possibilitat d'una jornada migratòria gloriosa. Si a una disposició dels vents òptima se li suma un temps inestable a la zona on es faran les observacions; parlem sobretot de pluges (si són nocturnes millor), però també ventades fortes o inclús boires, tenim, en un principi, tots els números per omplir una bona llista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Dit això. Com es presenta la migració la setmana que ve?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Després de forces de dies de vents del tercer quadrant, demà dilluns i sobretot dimarts, els vents giraran a nord. Dimarts, França ja es llevarà amb temperatures tardorenques i el vent del nord serà patent fins als Pirineus. Aquí, el xoc de vents produirà una àrea inestable que portarà ruixats i tempestes generals. Hipotèticament, molts ocells podrien arribar durant la matinada del propi dimarts i veure's obligats a sedimentar-se a causa del temps inestable que hi trobaran. Per tant, a partir de demà-passat mateix i durant tota la setmana hauriem de poder gaudir d'un ball de migradors primerencs. Els aligots vespers podrien passar en massa i els corriols pit-rojos veure's en més localitats de la plana. Atents també al fluxe important d'altres rapinyaires com ara les calçades, els esparvers vulgars, les arpelles, etc. Les condicions també acabaran d'arrossegar a les cigonyes (la major part de les quals ja ens ha sobrepassat) i els túrdids, la migració dels quals fins a dia d'avui no s'ha notat gaire. També podrien aparèixer els primers "Anthus" a la plana i multitud d'ocells petits, com ara les vistoses cotxes cua-roges i mastegatatxes que fins ara, tret de llocs puntuals, no s'han deixat veure en abundància.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-LfNUTDNpa0k/VeM2E_ZfhbI/AAAAAAAACic/xDserwWzw-k/s1600/mi3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="464" src="http://2.bp.blogspot.com/-LfNUTDNpa0k/VeM2E_ZfhbI/AAAAAAAACic/xDserwWzw-k/s640/mi3.png" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Vents girant a nord. Dimarts a la matinada</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Agafem posicions que es presenten jornades interessants!</div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-29662845106748934582015-07-25T19:53:00.003+02:002015-07-25T20:19:47.089+02:00Conservacionisme de proximitatSón molts els avesats a pensar que la natura pura, aquella a la que cal invertir esforç per preservar i temps per admirar, es troba ben lluny de les nostres fronteres; als vasts deserts, a les sabanes on hi corra el guepard o a les fràgils denses selves equatorials. Part de la població és propensa a pensar que, aquí, no poden existir unes dinàmiques naturals tan admirables. Aquestes idees diàfanes vénen lligades a una manca d'interès i respecte pel medi natural proper força preocupant.<br />
El medi amb el qual convivim, ha estat afaiçonat per l'home des de fa mil·lennis, però només des de fa uns segles aquest afaiçonament ha arribat a un punt crític. L'ésser humà, històricament, no ha vacil·lat en expulsar espècies animals i vegetals en tots els llocs on s'hi ha atansat. Unes per persecució directa, d'altres per tenir uns requeriments ecològics no compatibles amb la proximitat humana, les espècies han anat caient a mesura que avançava la urbanització i la tecnologia. Avui en dia, ja no podem gaudir de les caceres dels llops a les muntanyes prelitorals catalanes, dels boscos de garrofers de la costa central o dels ramats de cérvols a les planes litorals. Però, tot i que aparentment sembli incongruent, no fa gaire temps el nostre territori era igual o més ric que moltes de les zones naturals que ara, recloses en els llocs més remots, es mostren per la televisió.<br />
Efectivament, actualment quedem lluny de qualsevol culpabilitat d'aquesta precedent devastació, produïda inexpugnablement per l'avanç tecnològic sumat a una nul·la gestió ambiental (o més aviat, conscienciació ambiental, el terme "gestió" és contemporani als fets). Arribats i arrossegats a aquest punt, podem obviar el passat i seguir explotant i damnificant el territori de forma egoista i austera, o bé, intentar aturar, paralitzar d'una vegada el nostre costat devastador i inconscient, i així donar una oportunitat al medi que ens envolta.<br />
<br />
Perdut i difuminat el gruix de la biodiversitat local, encara sobreviu a les nostres pertorbacions la part més ferrenya d'aquesta. I no és precisament petita ni li manca bellesa.<br />
Depèn de la nostra voluntat (de la societat), protegir-la, salvar-la i conèixer-la. Malgrat els esforços que comporta en un estat on: no es dóna medi natural a les escoles, on les notícies mediambientals solen portar errors, on es confon conservació amb turisme i on els interessos econòmics encara tenen més pes que la protecció del medi.<br />
<br />
Hem de posar remei, a unes idees mediambientals que dicten que la caça de mamífers és necessària per la falta de depredadors, mentre es posen traves al retorn d'aquests. I no vacil·len en crear unes polítiques cinegètiques que semblen voler extingir la guineu dels nostres camps. Es cacen conills fora de temporada per camps malmesos, mentrestant a la guineu (la seva principal depredadora) se la caça set mesos a l'any.<br />
A uns ideals mediambientals que concedeixen la caça del cabirol i del cérvol en un grau inexplicable, per tal d'evitar la seva mínima expansió, tot afirmant que són espècies en clar augment que s'han de controlar. En comptes d'informar que la seva expansió no és més que una conseqüència de la seva massacre durant el segle passat, quan la precària mentalitat humana els havia fet desaparèixer del territori. Afegint, a més, que la seva alimentació malmet els boscos, mentre es permet que milers de vaques desertitzin cada any les muntanyes.<br />
A uns ideals mediambientals que aprofiten la creació de parcs naturals per lucrar-se amb el bestiar boví i, queixar-se, si algun dels escassísims depredadors hi produeix alguna baixa. Els parcs naturals són creats per la natura o per la gent i les vaques?<br />
A uns ideals mediambientals que permeten la caça de la tórtora i la guatlla a finals d'estiu, quan infinitat d'estudis demostren que la població d'aquestes pateix un declivi accentuat.<br />
<br />
Ens hem avesat erròniament a un govern que no té respecte pel medi i s'aprofita de la poca memòria i/o la indiferència mediambiental de la major part de la població.<br />
Ja és l'hora de no resignar-s'hi.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-29918238514805543212015-07-17T22:58:00.000+02:002015-08-09T00:16:55.918+02:00Fotos lleidatanes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7jdNIPTQ4_A/Valmqb-5PMI/AAAAAAAACfE/90XYmotwdro/s1600/DSC_0103.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="364" src="http://4.bp.blogspot.com/-7jdNIPTQ4_A/Valmqb-5PMI/AAAAAAAACfE/90XYmotwdro/s640/DSC_0103.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Les joves <b>guineus</b>, abundants als secans, encara es mostren despreocupades davant la presència humana. Comportament que canviarà amb la tardor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-uUS7unLw9Co/Valmw14dOpI/AAAAAAAACfM/HuEJ_176EY8/s1600/DSC_0071.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="454" src="http://2.bp.blogspot.com/-uUS7unLw9Co/Valmw14dOpI/AAAAAAAACfM/HuEJ_176EY8/s640/DSC_0071.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Els polls de <b>cucut reial</b> ja s'independitzen de les garses que els han bonament criat, però la seva dependència amb aquestes no acaba aquí. El jove, després de descobrir un nou continent i de travessar el nostre mar dues vegades, l'any vinent tornarà als seus nius. Aquest cop, però, la seva visita al niu serà més breu, malmetent la posta de les garses i efectuant la pròpia.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-a1AX4NZBbSk/ValsLQpZrYI/AAAAAAAACgQ/dIejc3YIwig/s1600/DSC_0053.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="370" src="http://2.bp.blogspot.com/-a1AX4NZBbSk/ValsLQpZrYI/AAAAAAAACgQ/dIejc3YIwig/s640/DSC_0053.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-3lzp290Ir6A/ValoTD_bobI/AAAAAAAACfg/-XSs4WEvFoM/s1600/DSC_0003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://1.bp.blogspot.com/-3lzp290Ir6A/ValoTD_bobI/AAAAAAAACfg/-XSs4WEvFoM/s640/DSC_0003.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Mussols comuns</b> immadurs, ara, envaeixen els secans de ponent. Gairebé tots els marges rocosos amaguen les seves mirades penetrants.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-aHCfSiZdu4w/ValoRm6Rx_I/AAAAAAAACfY/v9mWdhQtvx4/s1600/DSC_0039.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="398" src="http://1.bp.blogspot.com/-aHCfSiZdu4w/ValoRm6Rx_I/AAAAAAAACfY/v9mWdhQtvx4/s640/DSC_0039.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Els <b>torlits</b>, com els mussols comuns, són més actius durant el capvespre i nit, però també es deixen veure a ple dia. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-rYnnK5GbRvU/ValqaPKB-sI/AAAAAAAACfw/puWUFWekJgs/s1600/DSC_0030.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="478" src="http://1.bp.blogspot.com/-rYnnK5GbRvU/ValqaPKB-sI/AAAAAAAACfw/puWUFWekJgs/s640/DSC_0030.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Aquest <b>milà negre</b> fa els seus primers vols, encara amb forces dificultats. D'aquí dos mesos la seva tècnica s'haurà perfeccionat prou com per travessar la península ibèrica i part d'Àfrica.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-zydUQWi3oEY/ValqaNMQ14I/AAAAAAAACfs/wvStlfT2e-A/s1600/DSC_0033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="544" src="http://1.bp.blogspot.com/-zydUQWi3oEY/ValqaNMQ14I/AAAAAAAACfs/wvStlfT2e-A/s640/DSC_0033.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Els aterratges encara deixen molt a desitjar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZGEUx80fuog/Valrpj72UqI/AAAAAAAACgI/7pmz89t4IeE/s1600/DSC_0020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="452" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZGEUx80fuog/Valrpj72UqI/AAAAAAAACgI/7pmz89t4IeE/s640/DSC_0020.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Els <b>falcons mostatxuts</b>, més tardans, encara es troben en plena feina de reproducció. Ubicant el niu en els resistents i omnipresents nius de garsa, que tenen la generosa costum de construir, cada any, un de nou.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Q40iS3yGRQs/Valrno7JuMI/AAAAAAAACgA/aWcCqU3cgkw/s1600/DSC_0015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="488" src="http://2.bp.blogspot.com/-Q40iS3yGRQs/Valrno7JuMI/AAAAAAAACgA/aWcCqU3cgkw/s640/DSC_0015.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-14482280198128471722015-07-01T11:08:00.000+02:002015-07-05T18:29:17.764+02:00El niu del picot garser grosA tocar d'una petita riera, en una obaga fresca, una parella de picots garsers grossos tira endavant una nova generació.<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-bJrcYu85mE8/VZOhvD1n1cI/AAAAAAAACdE/MDGppaZCo3I/s1600/DSC_0016.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://3.bp.blogspot.com/-bJrcYu85mE8/VZOhvD1n1cI/AAAAAAAACdE/MDGppaZCo3I/s640/DSC_0016.JPG" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La parella aprofita els troncs llargs i forts d'un petit bosquet de cedres, provinent d'un mas d'altres temps. El tronc ja té tres forats i és que a la espècie li agrada niar al mateix arbre any a any, sempre que la cria vagi bé. </div>
<div>
El silenci del lloc només és interromput pels crits de les guineus al març, pels lladrucs del cabirol a l'estiu, pels renills de les cries de senglar al juny i, com no, pels cants dels ocells durant la primavera. Cargolets, tallarols de casquet, oriols, merles, pinsans comuns i pit-rojos, són els millors cantadors de vora el niu. De fet, fixant-s'hi, tots ells es poden sentir en el vídeo que us penjaré a continuació.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El vídeo incorpora gravacions de quatre dies, tots gravats durant el mes de juny (dia 1, 15, 22 i 29). S'hi poden veure, doncs, gairebé tots els estadis de la nidificació del picot; ocells covant i pollets de diferents edats. En els canvis de dia, apareix la data a dalt a l'esquerra.. Les gravacions s'han fet amb l'ajuda d'un <i>hide</i> permanent, garantint la tranquil·litat dels ocells.</div>
<div>
Si voleu, pugeu volum i qualitat per veure'l millor. No us el perdeu!<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="405" src="https://www.youtube.com/embed/29r5Ii4YhpY" width="700"></iframe>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Gopvm2R_ldI/VZO5xboRxpI/AAAAAAAACeA/mPeRPn87fZ0/s1600/DSC_0002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://3.bp.blogspot.com/-Gopvm2R_ldI/VZO5xboRxpI/AAAAAAAACeA/mPeRPn87fZ0/s640/DSC_0002.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-5yxAalAhoyU/VZO5nraWyYI/AAAAAAAACd4/V4c4QBoP8mo/s1600/fot5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="http://4.bp.blogspot.com/-5yxAalAhoyU/VZO5nraWyYI/AAAAAAAACd4/V4c4QBoP8mo/s640/fot5.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-qZ-M0hI1MHU/VZOqDrmaCeI/AAAAAAAACdU/Hx8BGNbtVzc/s1600/DSC_0017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://4.bp.blogspot.com/-qZ-M0hI1MHU/VZOqDrmaCeI/AAAAAAAACdU/Hx8BGNbtVzc/s640/DSC_0017.JPG" width="640" /></a></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-CLNd0tebKKM/VZOtwBhaxLI/AAAAAAAACdg/xRLwbb8KhN4/s1600/DSC_0019.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://1.bp.blogspot.com/-CLNd0tebKKM/VZOtwBhaxLI/AAAAAAAACdg/xRLwbb8KhN4/s640/DSC_0019.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-jbJ4faTxcFw/VZOt0oB6-wI/AAAAAAAACdo/gTd9KuNPlpA/s1600/DSC_0025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://2.bp.blogspot.com/-jbJ4faTxcFw/VZOt0oB6-wI/AAAAAAAACdo/gTd9KuNPlpA/s640/DSC_0025.JPG" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-14902851232967844112015-06-26T23:57:00.002+02:002015-06-28T15:30:29.037+02:00Jardinera pro-ocells (1a part): Quines plantes NO hem de plantarMolts dels que els que gaudim amb les aus i disposem d'un jardí, desitgem que aquest sigui visitat per el major nombre d'ocells possibles, i si, a més, són d'espècies variades, més que millor. Aquest objectiu es pot assolir de diverses formes, depenent de les ganes i preferències de cadascú. Potser, la forma més coneguda i eficaç (si es fa bé) és el manteniment d'unes menjadores per ocells (veure entrades anteriors:<a href="http://bojosperornitologia.blogspot.com.es/2015/02/va-de-menjadores-12.html"> part1</a> i <a href="http://bojosperornitologia.blogspot.com.es/2015/02/va-de-menjadores-2na-part.html">part2</a>), que n'atrauran a desenes a l'hivern. Però, és aquesta la manera més idònia d'atreure els ocells al jardí? Efectivament, les menjadores ens procuraran una activitat "ocellaire" excepcional durant bona part de l'any i, a més, els ajudarem a passar els mesos més durs. Però aquí quedarà la cosa. Unes menjadores segurament tindran èxit encara que estiguin situades entre dues palmeres, però aquesta no hauria de ser la idea de l'aficionat. La combinació de productes antropològics+ retalls de fauna autòctona, des del meu punt de vista, composa el jardí perfecte.<br />
Com a conservacionista gairebé innat sóc plenament contrari als jardins artificials; als jardins amb una palmera i un vallat de passionària composant el 100% de matèria vegetal de la finca, o als jardins amb un <i>Ligustrum lucidum</i>,<i> </i>que té un potencial invasor inhòspit,<i> </i>regat amb herbicides al seu peu excepcionalment no cimentat. Per posar només dos exemples, ja que hi ha multitud de combinacions purament grotesques. No m'explico com algú pot trobar més atractiu un ailant que un roure o alzina, però per gustos colors...<br />
En un moment com l'actual, en què les plantes invasores ja suposen un gran problema en bona part dels ecosistemes del país; expandint-se per zones de gran interès natural i extingint de forma local diverses espècies animals i vegetals, hem de pensar més que mai en què és el que plantem o deixem de plantar al jardí i, en si val la pena substituir aquella espècie autòctona (ja sigui herbàcia o directament un arbre o arbust) per aquella al·lòctona que fa unes determinades flors vermelles, o que no li cau la fulla a l'hivern.<br />
D'aquesta manera i reprenent el fil; des del meu punt de vista, no val atreure ocells mitjançant l'eina que sigui (menjadora, abeurador o, inclús, caixes-niu) a un jardí artificial, intoxicat per les espècies foranes i ni amb un racó parcialment natural. Hauriem de contribuir, encara que sigui en petita part, a conservar el biòtop que hi havia abans de la nostra arribada (plantant o, senzillament, no arrencant si no cal a les espècies autòctones) i, sobretot, a no perjudicar els ambients naturals propers; evidentment no és el mateix plantar una espècie al·lòctona invasora (que, per cert, en alguns municipis s'està prohibint) que plantar-n'he una que no ho és, cosa que és perfectament lloable. Hem de pensar que les nostres accions poden repercutir de forma important sobre el medi, i que la introducció d'una espècie exòtica invasora, pot ser, encara que sembli exagerat, a mig/llarg termini molt més greu que la provocació d'un incendi important. Els efectes d'un incendi, són reparables al llarg d'uns anys, en canvi, l'expansió de la majoria d'espècies invasores és irrevocable de forma natural i, encara molt difícil, amb una actuació humana complexa, que en la major part dels casos requereix de la utilització d'un herbicida d'alt cost. I és que els planifolis mai moren que se'ls serra, cal enverinar-los o treure'ls de soca per evitar el seu rebrot.<br />
A Catalunya, els problemes més greus els estan protagonitzant l'ailant i la robínia o falsa acàcia, el primer d'origen asiàtic i el segon originari d'Amèrica del Nord, concretament de Nova França. Aquests dos arbres no només envaeixen el nostre país si no que estan vetats gairebé mundialment i són nocius en multitud de zones del planeta. De fet, l'ailant ha estat denominat "arbre de l'infern" en algunes zones. per el seu caràcter invasiu i per ser gairebé indestructible: només es pot eliminar del tot, amb verins o amb maquinària pesada.<br />
Que és el que ha fet que haguem de lluitar contra el caràcter invasiu d'aquestes espècies? Clarament, irresponsabilitats del passat. Per exemple, la falsa acàcia va ser introduïda ja al segle XVII a Europa, com a arbre de moda. Tot i la seva bellesa, al meu entendre, força limitada, va tenir un èxit descomunal en aquells anys, quan tots els jardins de bona classe volien alguna cosa diferent al que hi havia als boscos. Però és que, a més, gairebé tots els "enginyers de carreteres o vies públiques" sembla que també el van veure com l'arbre perfecte; introduint fileres d'aquesta espècie en gairebé totes les vies importants del país. Li podríem haver posat més fàcil? Actualment l'espècie ocupa gran part dels rius i rieres del país, a excepció del terç nord, on tot i ser present, no s'ha desmarcat tant de les poblacions gràcies a les dures condicions climàtiques hivernals.<br />
El cas de l'ailant és força semblant. Però, en tot cas, ja tocaré el tema a fons més endavant. Ara m'agradaria posar-vos una llista de les espècies "prohibides" que pel bé del nostre medi natural i, per què no, pel bé de la salut del nostre jardí, hem de mantenir ben lluny.<br />
<br />
Llistat d'espècies vegetals nocives pel medi i, malauradament, típiques en la jardinera moderna:<br />
<br />
- Ailant (Alianthus altissima)<br />
- Robínia (Robinia pseudoacacia)<br />
- Negundo (Acer negundo)<br />
- Atzavara (Agave americana)<br />
- Troana (Ligustrum lucidum)<br />
- Pi insigne (Pinus radiata)<br />
<br />
- Figuera de moro (Opuntia ficus-indica)<br />
- Escopeta (Phytolacca americana)<br />
- Aràujia (Araujia sericifera)<br />
- Passiònaria<br />
- Heura de Virgína (Parthenocissus quinquefolia)<br />
- Budleia (Buddleja davidii)<br />
<br />
<b>Mai</b> plantar les anteriors espècies al jardí o fora d'aquest.<br />
Pròximament (2na part) es detallaran algunes de les espècies vegetals, que de ser-hi, faran del nostre jardí un racó amb vertader potencial natural. A més, es descriuran algunes espècies claus per poder gaudir durant tot l'any d'espècies d'ocells diverses ben aprop de casa.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-67958037668667857692015-05-31T23:53:00.000+02:002015-06-02T18:06:16.543+02:00Les cuablanques i el fangDurant el mes de maig i principis de juny les orenetes s'afanyen a construir, o bé reconstruir, els seus característics nius; elaborades estructures de fang. Les espècies més comunes al nostre país (<i>Hirundo rustica</i> i <i>Delichon urbicum</i>) els construiran majoritàriament en zones humanitzades. La vulgar ho farà en masos i granges, la cuablanca, en canvi, en edificis dins de pobles i ciutats petites.<br />
<div>
Per tant, l'oreneta cuablanca és la espècie més "urbanita", instaurant els seus nius en balcons i finestres. Això sempre que els propietaris ho permetin i no els destrueixin, fet que malauradament és molt habitual. Encara més greu és quan l'ajuntament dicta l'eliminació de petites colònies en edificis d'interès cultural per causes higièniques, demostrant la incultura de la institució. La brutícia que puguin crear aquests ocells és ínfima i té fàcils solucions, que no han passar per impedir la seva reproducció.</div>
<div>
Curiositat: Paradoxalment, així com l'oreneta vulgar cria estrictament prop de l'home (tot i sempre fer-ho en zones rurals), l'oreneta cuablanca (amb hàbits, en general, més urbans) també compta amb algunes poblacions deshumanitzades; niant en penya-segats, coves, preses, etc, lluny de poblacions humanes. De tota manera, avui en dia, la majoria dels individus nidifiquen en pobles i ciutats.</div>
<div>
<br />
Dijous passat (dia 28-5), una cinquantena de cuablanques anaven i venien d'Hostalric amb l'objectiu d'explotar un petit toll fangós. Aquest any, per causes meteorològiques, el fang és car de trobar. Per tant, allà on n'hi ha en bones condicions, s'hi pot arribar a acumular gran part de la població local d'<i>urbicums</i> per tal de recollir-lo.<br />
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-1deieOlyqlk/VWt4MyOe-9I/AAAAAAAACb8/nQ8jEGluCnM/s1600/DSC_0036.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="422" src="http://2.bp.blogspot.com/-1deieOlyqlk/VWt4MyOe-9I/AAAAAAAACb8/nQ8jEGluCnM/s640/DSC_0036.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span id="goog_1189589724"></span>Oreneta cuablanca (<i>Delichon urbicum</i>)<br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-eXTVWFyx7pw/VWt523iFlgI/AAAAAAAACcI/s_M2Sn5Ql6w/s1600/DSC_0023.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="452" src="http://4.bp.blogspot.com/-eXTVWFyx7pw/VWt523iFlgI/AAAAAAAACcI/s_M2Sn5Ql6w/s640/DSC_0023.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Oreneta cuablanca (<i>Delichon urbicum</i>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GTGxRnBX2eA/VWt6ytUfdhI/AAAAAAAACcQ/L1f9cWjr0R4/s1600/DSC_0032.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="362" src="http://2.bp.blogspot.com/-GTGxRnBX2eA/VWt6ytUfdhI/AAAAAAAACcQ/L1f9cWjr0R4/s640/DSC_0032.JPG" width="640" /></a></div>
Oreneta cuablanca (<i>Delichon urbicum</i>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-nPbffWBKcxk/VWt7FmTtCAI/AAAAAAAACcY/c7_9INU4DyU/s1600/DSC_0025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="438" src="http://4.bp.blogspot.com/-nPbffWBKcxk/VWt7FmTtCAI/AAAAAAAACcY/c7_9INU4DyU/s640/DSC_0025.JPG" width="640" /></a></div>
Oreneta cuablanca (<i>Delichon urbicum</i>)<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
Vídeo de l'activitat al toll:</div>
</div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="415" src="https://www.youtube.com/embed/W9XHsLyQThs" width="700"></iframe></div>
<br />
I recordeu, si veieu nius o teniu la sort de tenir-ne prop de casa, no els elimineu. Les orenetes tenen molts més "pros" que "contres".Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-58827134724032964582015-05-27T00:15:00.003+02:002015-05-27T10:15:24.970+02:00Altre cop a LleidaTot i que farà un mes vaig visitar les terres de Lleida (amb entrada al bloc), ahir tenia el dia lliure i les ganes de repetir em van poder. A les 5:00h sortia de Barcelona havent dormit poc més de tres hores.<br />
Arribo a les 6:30h al secà dels Plans de Sió. Decideixo dedicar les hores màgiques (franja horària que pels bojos dels ocells, va de 6h a 8h a l'estiu) a aquesta zona tot i no conèixer-la gaire bé.<br />
La fresca (a Barcelona ja no baixem dels 15ºC!) i la son eren patents; no sé quants possibles <i>hortensis</i> van escapar fugaçment dels prismàtics. Als voltants del secà destacaven abundants parelles de tórtores amb comportament nupcial i altres ocells propis dels mosaics rurals de la Catalunya central. Les bosquines d'alzines fragmentades per camps de secà són l'ambient idoni per les tórtores, però també per altres ocells d'interès com ara el capsigrany i el tallarol emmascarat. També s'hi pot veure l'hortolà, però els territoris de cria d'aquest queden uns quilòmetres més amunt, a partir d'Ossó de Sió. Si al secà pròpiament dit, la calàndria, amb el permís de les cogullades, és la reina dels alàudids, en aquests ambients de mosaic l'alosa vulgar i la cotoliu l'hi treuen la corona. Curiosament, l'alosa no cria (o ho fa molt esporàdicament) en els cultius extensius, però si en aquests tipus d'ambients. Jo anava passant contínuament de secà a "mosaic" i el canvi de calàndria a alosa i de alosa a calàndria era continu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Gc1hRI79bOw/VWSYXyEv1HI/AAAAAAAACZQ/yM8oCBdNUzU/s1600/DSC_0082.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-Gc1hRI79bOw/VWSYXyEv1HI/AAAAAAAACZQ/yM8oCBdNUzU/s640/DSC_0082.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Calàndria (<i>Melanocorypha calandra</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El zel del sisó ja minva, i tot i que encara efectua el seu espetec, ja no es deixa veure amb tanta freqüència. Vaja, que zero fotos del <i>Tetrax. </i>A canvi, els torlits ara es deixen veure més que en anteriors setmanes, ben ocupats amb les seves cries. El mateix passa amb els mussols comuns, els quals a mesura que avança la temporada de cria també es deixen veure de forma més constant. La femella i els nou-vinguts ja sobrepassen l'aforament de la casa/cavitat, i doncs, els mascles han de passar el migdia a ple sol.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-2blcvVcCicY/VWSb1OKeUDI/AAAAAAAACZc/EIU1mFzUNfE/s1600/DSC_0111.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="546" src="http://4.bp.blogspot.com/-2blcvVcCicY/VWSb1OKeUDI/AAAAAAAACZc/EIU1mFzUNfE/s640/DSC_0111.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Mussol comú (<i>Athene noctua</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
L'estrella del lloc, però, fou l'ocell estrella del moment a Catalunya i el protagonista de l'entrada anterior: el <i>vespertinus</i>. La "cama-rojada" també s'ha deixat sentir a la terres de Lleida. És més, en realitat, les terres de ponent han estat i són el nucli d'aquesta "invasió" falconera, amb diversos grups molt nombrosos repartits, sobretot, pels secans.</div>
<div style="text-align: left;">
Jo en compto un mínim de quaranta pels plans de Sió i, més tard, en veuré un trentena prop de Bellmunt. Quan els localitzo per primer cop estan gairebé tots caçant en un petit altiplà, però al pujar el sol es reparteixen en petits grups per descansar. S'aturen en camps ja segats o, preferentment, en ametllers totalment o parcialment secs.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-cbeVtyxSMJI/VWSfoLOXCWI/AAAAAAAACZw/fxS_dffVlnU/s1600/DSC_0087.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="332" src="http://3.bp.blogspot.com/-cbeVtyxSMJI/VWSfoLOXCWI/AAAAAAAACZw/fxS_dffVlnU/s640/DSC_0087.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó cama-roig (<i>Falco vespertinus</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-vwkXNGMYIc0/VWSgP4hKkrI/AAAAAAAACZ4/a99eZMw8CN0/s1600/DSC_0123.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://1.bp.blogspot.com/-vwkXNGMYIc0/VWSgP4hKkrI/AAAAAAAACZ4/a99eZMw8CN0/s640/DSC_0123.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó cama-roig (<i>Falco vespertinus</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-jAYlm7UiUDA/VWSgghX5IWI/AAAAAAAACaA/kdH1jp3VpA8/s1600/DSC_0157.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="522" src="http://4.bp.blogspot.com/-jAYlm7UiUDA/VWSgghX5IWI/AAAAAAAACaA/kdH1jp3VpA8/s640/DSC_0157.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó cama-roig (<i>Falco vespertinus</i>)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
Uns xoriguers petits caçaven juntament amb uns <i>vespertinus</i>, inclús aturant-se als mateixos ametllers morts. De fet, els individus d'una espècie atreien a l'altre, tractant-se probablement d'un grup migrador conjunt.<br />
A les 11:45h el sol començava a picar fort i el cel es buidava a marxes forçades. A partir de llavors, la vida es concentrava al terra, on els llangardaixos ocel·lats (ben abundants a la zona) corretejaven marcant territori i els ortòpters començaven la seva monòtona orquestra. Vaig marxar, doncs, cap al clot de la Unilla, que encara aguanta "inundat" tot i la primavera extremadament seca i calorosa.<br />
<br />
Ja al clot, la calor apretava considerablement. En tan sols un mes, el 60% de la superfície inundada ja s'ha convertit en fangueig, fent perillar les pollades de fotja i coll-verd més tardanes. De tota manera, els coll-verds que han decidit criar al lloc sembla que se'ls hi ha donat molt bé: la majoria de femelles nidificants tenen de deu a quinze cries, algunes ja amb polls de mida molt gran. Moltes fotges també tenen cries grans, però d'altres van més retrasades: una parella ha quedat ben exposada, incubant en un niu ben visible que ha quedat envoltat de fang, com a conseqüència de la ràpida retirada de l'aigua. La pobra parella defensa com pot els seus ous dels gavians i rialleres.<br />
Precisament, les gavines vulgars sembla que també s'han decidit a criar. Es compten unes quaranta, la majoria emparellades i territorials. A més, s'observen còpules i mínim dos nius. I és que aquesta espècie requereix i prefereix zones amb predominància de fangueig. Ja veurem, però, com tiren endavant. En contra, els cames-llargues, els quals fa un mes semblava que havien de criar en massa, han disminuint de forma evident. No hi ha rastre de nius ni pollets d'aquests, tot i que es segueixen observant còpules.<br />
<br />
Apart dels nidificants, la migració encara manté al clot ben interessant. Els limícoles han disminuït en comparació amb la darrera visita, però per contra, els Charadrius han augmentat els seus individus i la seva diversitat. Es comptabilitzen fins a un centenar de corriols grossos, pocs corriols petits i un corriol camanegre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-eCIs0laSbdo/VWSkoarbNJI/AAAAAAAACaM/6kw7LUHBbew/s1600/DSC_0225.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="470" src="http://3.bp.blogspot.com/-eCIs0laSbdo/VWSkoarbNJI/AAAAAAAACaM/6kw7LUHBbew/s640/DSC_0225.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Corriol camanegre (<i>Charadrius alexandrinus</i>)<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
Encara presents gambes verdes, gambes roges vulgars, pigres grisos i territs menuts, però en menor nombre. Com a novetat, destaca un bon grup de becplaners (8) que passen el migdia dormitant a la zona central del clot.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-bFvsoJctxF8/VWTojeUJLNI/AAAAAAAACa4/yN84K4b3jbQ/s1600/DSC_0082%2B%25282%2529%2B-%2Bc%25C3%25B2pia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="http://4.bp.blogspot.com/-bFvsoJctxF8/VWTojeUJLNI/AAAAAAAACa4/yN84K4b3jbQ/s640/DSC_0082%2B%25282%2529%2B-%2Bc%25C3%25B2pia.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Becplaner (<i>Platalea leucorodia</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-o5k3wvbq1GM/VWTpEDvIr_I/AAAAAAAACbA/8lsFdQNimp4/s1600/DSC_0069.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="412" src="http://1.bp.blogspot.com/-o5k3wvbq1GM/VWTpEDvIr_I/AAAAAAAACbA/8lsFdQNimp4/s640/DSC_0069.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Corriol gros (<i>Charadrius hiaticula</i>) i pigre gris (<i>Pluvialis squatarola</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Destaquen també els ànecs blancs, que contraris a marxar mantenen un bon nombre (5), amb una parella consolidada. Si hagués plogut hi hauria possibilitats de cria. També destacar la presència de quatre xarrasclets, que porten forces setmanes al lloc.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-0GGYmLj7htY/VWTqCMIoI7I/AAAAAAAACbM/aQtKOUrWQcw/s1600/DSC_0083.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-0GGYmLj7htY/VWTqCMIoI7I/AAAAAAAACbM/aQtKOUrWQcw/s640/DSC_0083.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Ànec blanc (<i>Tadorna tadorna</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Un vídeo d'alguns dels limícoles presents al lloc, amb el corriol camanegre com a protagonista:</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" src="https://www.youtube.com/embed/t7DwW4wDqrk" width="700"></iframe></div>
<br />
Al clot se'm va fer tard (17:40h) i vaig decidir que la millor opció era seguir pels secans més septentrionals i deixar els secans del sud de Lleida per un altre dia. Doncs, vaig posar rumb al secà de Bellmunt-Almenara amb l'esperança de trobar algun mascle de sisó que es posés "a tir" sense massa dedicació (no va ser possible). La tarda en aquest secà de la Noguera porta dos noms: torlit i esparver cendrós. Aquestes dues espècies es deixen veure amb més nombre a la tarda que al matí, sobretot el torlit.<br />
No m'hi vaig matar gaire, però van sortir forces marcenques, dues àguiles calçades, mínim cinc esparvers cendrosos, una dotzena de torlits, sisons, falcó mostatxut, molts gaigs blaus, uns xoriguer petits, xixelles, entre d'altres. I com no podia ser d'altre manera, alguns grups de falcons cama-rojos que semblaven decidits a pernoctar en camps segats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-bfFim6eOidc/VWTtXU6N64I/AAAAAAAACbY/5M4XTjBE520/s1600/DSC_0161%2B%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="384" src="http://1.bp.blogspot.com/-bfFim6eOidc/VWTtXU6N64I/AAAAAAAACbY/5M4XTjBE520/s640/DSC_0161%2B%25282%2529.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó cama-roig (<i>Falco vespertinus</i>)</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Fixant els ulls al vol dels cendrosos, una femella destacava per tenir alguna cosa a les ales. Tenia una marca alar. Vaig seguir-la, mirant de fer-n'he la lectura, tenint la sort que no va trigar en aturar-se sobre un vallat. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-qspfGd1FHNw/VWTuuXU0SyI/AAAAAAAACbk/YwvD4QEAN_Q/s1600/DSC_0147.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="512" src="http://1.bp.blogspot.com/-qspfGd1FHNw/VWTuuXU0SyI/AAAAAAAACbk/YwvD4QEAN_Q/s640/DSC_0147.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Esparver cendrós (<i>Circus pygargus</i>) amb marca alar (PK).</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
L'exemplar va ser marcat el 17 de juliol de 2014 al sud d'Alemanya (Bergtheim), informació facilitada pel coordinador del projecte. L'exemplar, doncs, es troba en plena migració cap al seu país d'origen.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El sol s'amagava entre els núvols, el gemec dels torlits s'expandia pels camps i les guineus deixaven els seus caus. Fins la pròxima.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-77083160709780157822015-05-22T13:14:00.001+02:002015-05-24T13:23:32.276+02:00Onada de cama-rojosAquests dies estem vivint una invasió de <i>Falco vespertinus </i>sense precedents en la història del nostre país. Des de fa més d'una setmana aquest petit falcònid s'està veient per multitud de zones agrícoles de tota Catalunya i, inclús, se'l pot localitzar migrant entre els cims pirinencs/prepirinencs. El nombre d'individus que, en els darrers anys, travessen l'Europa occidental en el seu pas fins la zona de cria (estepes de l'est d'Europa) sembla que té una clara tendència a l'alça, fet que amb el temps, podria comportar a acceptar una modificació en la seva ruta migratòria prenupcial (<i>veure en mapa més abaix</i>). Els motius d'aquest canvi encara no són clars, però és possible que siguin els mateixos del paral·lel augment de cites d'arpella pàl·lida russa, que també tendeix a "occidentalitzar" la seva ruta migratòria.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ReZ8KohGI1I/VV8LjZydhvI/AAAAAAAACYs/PAK5bkUX2BM/s1600/DSC_0060.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://4.bp.blogspot.com/-ReZ8KohGI1I/VV8LjZydhvI/AAAAAAAACYs/PAK5bkUX2BM/s640/DSC_0060.JPG" width="622" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Falcó cama-roig mascle (Falco vespertinus). 21-05-2015, Esclet.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Ahir, dia 21 de maig, a Esclet s'hi podien veure una quarentena d'exemplars, amb tot tipus de plomatge (2n any, mascles i femelles). Com és propi de l'espècie, foren prou confiats. La majoria estaven establerts en fils elèctrics i cablejat telefònic, volant de tant en tant per atrapar algun ortòpter. Uns exemplars es dedicaven a seguir un tractor, atrapant als saltamartins obligats a fugir. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-CJnAEepMRA0/VV8AvyhVPpI/AAAAAAAACX8/kKnzcF5yYTE/s1600/DSC_0045.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="398" src="http://4.bp.blogspot.com/-CJnAEepMRA0/VV8AvyhVPpI/AAAAAAAACX8/kKnzcF5yYTE/s640/DSC_0045.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó cama-roig femella (Falco vespertinus). 21-05-2015, Esclet.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-q2_ZFSyq1KE/VV8HfDsAZcI/AAAAAAAACYM/6MSWj3euFeg/s1600/DSC_0040.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="420" src="http://1.bp.blogspot.com/-q2_ZFSyq1KE/VV8HfDsAZcI/AAAAAAAACYM/6MSWj3euFeg/s640/DSC_0040.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Mascle de 2n any (Falco vespertinus). 21-05-2015, Esclet.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-J7ZE-7EXClk/VV8H1y7jbyI/AAAAAAAACYU/GDDDpbl3sC8/s1600/DSC_0032.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="http://4.bp.blogspot.com/-J7ZE-7EXClk/VV8H1y7jbyI/AAAAAAAACYU/GDDDpbl3sC8/s640/DSC_0032.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Femella adulta (a l'esquerra) i mascle de 2n any (a la dreta). 21-05-2015, Esclet.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La sedimentació d'exemplars ha estat més patent del que inicialment hauria pogut ser com a conseqüència del temps inestable dels dies 19 i 20 de maig, que ha obligat als falcons (i altres migradors) a fer parada. Probablement, també, la calma atmosfèrica que hem tingut durant tot el mes fins ara, sumada a les condicions menys propícies a l'Europa oriental (borrasques i vents forts), hagi estat un dels factors determinants per fer virar més grups migradors més cap a l'oest del normal.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ze4c9gNVb60/VV8Kc9tDBaI/AAAAAAAACYg/x_PGzWSPqSc/s1600/cama-roig.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="http://2.bp.blogspot.com/-ze4c9gNVb60/VV8Kc9tDBaI/AAAAAAAACYg/x_PGzWSPqSc/s400/cama-roig.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
En color negre la ruta habitual, en color vermell la ruta triada pels falcons que travessen els nostres cels. Aquesta segona ruta, com deia, sembla cada vegada més utilitzada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Qt-tFs4Whqo/VV78gWvgsfI/AAAAAAAACXw/BXRsJGMEMQs/s1600/DSC_0063.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="488" src="http://2.bp.blogspot.com/-Qt-tFs4Whqo/VV78gWvgsfI/AAAAAAAACXw/BXRsJGMEMQs/s640/DSC_0063.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Falcó cama-roig mascle (Falco vespertinus). 21-05-2015, Esclet.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
L'espectacularitat del cama-roig potser ha deixat en segon pla la igualment insòlita invasió de bosquetes icterines, que es compten a desenes en llocs adients i es senten cantar inclús a parcs i jardins. Jo no n'he tingut la sort de sentir/veure cap (només vaig poder sortir ahir), però val la pena destacar-ho. A més, també s'estan veient (de forma poc abundant) alguns papamosques de collar i els últims mosquiters xiulaires del pas primaveral. Tots ells presents aparentment per les mateixes causes: <i>bon temps a la nostre zona + borrasques en la seva ruta migratòria habitual + inestabilització del temps momentània a la nostre zona</i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Tampoc cal deixar de marge als migradors tardans més habituals, però no menys espectaculars, com ara el gaig blau (del qual comencen a localitzar-se ocells migradors a molts punts) o el papamosques gris. Aquest últim també sembla que ha sofert una "caiguda migratòria" considerable.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
I és que al <i>patch </i>no n'hi havien de cama-rojos ni icterines, però si el blau enlluernant del gaig blau i els espectaculars vols de caça dels papamosques grisos.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-wQK95VqhnFQ/VV8POy2gdTI/AAAAAAAACY4/Zfe3DimddwM/s1600/DSC_0071.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-wQK95VqhnFQ/VV8POy2gdTI/AAAAAAAACY4/Zfe3DimddwM/s640/DSC_0071.JPG" width="588" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Gaig blau (Coracias garrulus). Pla de la Riera d'Arbúcies, 21-05-2015.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-87135701771079352592015-05-19T20:34:00.001+02:002015-05-22T11:22:54.678+02:00"Montgronyejant"Farà dues setmanes vàrem fer una "passejada" per les vessants del Montgrony. El Montgrony, un símbol del Ripollès, és una de les serres prepirinenques més suaus, menys abruptes i més properes a "bcn". Tot i això, el seu poc interès dins del món excursionista i la seva relativa difícil accessibilitat (comparant amb llocs pirinencs més turístics), fan de les seves carenes una zona tranquil·la, sobretot en relació a la seva proximitat amb la ciutat comtal. Els seus discrets però abundants cims que no arriben als 2100m i la seva extrema proximitat amb la serra pirinenca oriental (Núria, Costabona, etc) deixen el Montgrony en un segon pla. Una excel·lent notícia per la seva fauna d'interès reconegut, que combina trets de la pirinenca amb d'altres més propis de la muntanya mitjana.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xCcRBza4wlI/VVt3KTVfccI/AAAAAAAACXc/Qn0yZbluXbs/s1600/mony.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="http://4.bp.blogspot.com/-xCcRBza4wlI/VVt3KTVfccI/AAAAAAAACXc/Qn0yZbluXbs/s640/mony.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Imatge de <i>Google earth. </i>Serralada prepirinenca en primer pla (Montgrony) i Pirineu oriental en segon.</div>
<br />
Fa anys que visito el Montgrony; hi he trepitjat dos pams de neu però també hi he trepitjat l'herba resseca sota un sol de justícia. Hi he sentit tronar i hi he vist nevar, hi he anat amb quatre jaquetes (sense exagerar!) i hi he anat amb tirants, hi he anat sol i hi he anat acompanyat, hi he dormit i m'hi he cansat. Hi he vist pujar el sol a l'albada entre cants de fringíl·lids, i també l'he vist enretirar-se, animat pels udols del gamarús, entre els imponents vessants del Pedraforca.<br />
<br />
L'elevat nombre de visites m'han permès tenir localitzats alguns territoris de cria ocupats any a any per les mateixes parelles, així com saber la dinàmica de la zona i on trobar-hi cada espècie. De tota manera, sempre que hi torno, descobreixo nous racons desconeguts; una nova colònia de marmotes, un nova hectàrea de bosc de pi negre potencial, una nova cinglera repleta de nius, etc. I els que encara em falten (les muntanyes no les acabes ni amb tres vides). La cara nord, però, la tinc poc vista i, allà, segons diuen, encara s'hi troba alguna parella de gall fer, de mussol pirinenc i de becada. Aquests últims potser els tres ocells pirinencs més buscats pels ornitòlegs en època de cria. Sempre és un repte veure aquestes espècies en llocs difícils, no és el mateix que veure'ls a la Vall d'Aran, per exemple, i això que allà també els cal dedicació. Ja és el que diuen: el que no costa, no val la pena.<br />
<br />
10 de maig de 2015:<br />
El dia s'aixeca esplèndid, sense rastre de núvols i amb una temperatura alta. De fet, aquesta ha estat la nota dominant d'aquest maig càlid i sec. Dins els boscos mixtes de pins rojos (ocupant les zones més expostes) i faigs ressonen els mosquiters pàl·lids i les mallerengues petites. Fixant-s'hi més, són moltes les espècies que hi canten, però les dues anteriors destaquen per sobre de les altres. A les zones més enclotades d'aquesta vessant sud no és difícil localitzar-hi alguna parella de picots negres o alguna mallerenga d'aigua confiada, però són més fàcils a l'hivern. A la primavera/estiu requereixen més dedicació i nosaltres tenim uns quants km per endavant.<br />
Pujant per un dels incomptables rierols d'aquests boscos hi trobem una parella de pinsans borroners que reclamen davant la nostre presència, en aquest mateix lloc el mosquiter comú canta insistentment indiferent al nostre pas. Amb l'ascens de cota, poc a poc anem deixant enrere la frondositat del bosc i van apareixent les boixedes i els primers prats; zona de cria del tallarol gros que canta a tot volum i del sit negre, per posar dos exemples. Molt més abundants són els omnipresents pardals de bardissa i els bitxacs comuns, que aquí crien en ginebrons deformats per la neu hivernal.<br />
Ara, des dels prats de pastura de les vaques (que enguany encara no han arribat) podem veure els vols de les gralles de bec vermell, les quals ja sentíem dins del bosc, i dels voltors comuns que passen ben propers. Seguim pujant i poc abans d'arribar a unes petites cingleres (o millor dit, rocams) apareix un petit bosquet de pi negre, rar en aquesta cara sud. Tot i la seva dimensió limitada, sempre n'hi ha alguna parella de llucaretes i algun trencapinyes, totes dues espècies extremadament més abundants a la cara nord.<br />
Ja entre el rocam, veiem que la parella de merles roqueres de cada any encara no ha arribat (res estrany). En aquests cingles de petita escala es sol veure algun isard resguardat i, fins i tot, n'hi ha una cavitat on cria una parella de guineus de gran dimensió. A més, aprofitant l'ascensió de vents que crea la cinglera és fàcil veure-hi planejadores de ben aprop. Els voltors comuns passen rasants, una parella d'àguiles daurades hi sol passar i inclús aturar-se cada migdia/tarda, i no és rar veure-hi el trencalòs ben pròxim. Al matí, a més, vàrem tenir la sort de veure-hi un aligot vesper planejant baix i un falcó cama-roig femella en vol de caça just sobre la cinglera, a ben poca distància de nosaltres.<br />
Superades les roques apareix el prat subalpí estricte; comunitats herbàcies salpicades per pins negres que no arriben a tenir un creixement òptim. En les zones més pradenques hi crien les aloses vulgars amb força densitat (fins a quatre nius en vint metres quadrats). El cant de l'alosa acompanya tot el trajecte en cotes superiors als 1900m. Però no només hi ha l'alosa com a representant dels alàudids, les cotolius (un ocell que habita en tot tipus d'espais oberts, des de camps costers envoltats de suredes fins a prats alpins) també efectuen el seu cant característic amb un vol nupcial potser menys sofisticat.<br />
Seguint endavant i ja des dels cims més alts (Costa Pubilla, etc), tornem a veure un aligot vesper i, sorpresa, dos falcons cama-rojos més. Aquest cop hi ha un mascle i una femella, un goig veure'ls amb el Puigmal de fons. En els bosquets de pi negre amb raquitisme, propis de les cotes altes de la serra, hi cria de forma abundant la merla de pit blanc, essent aquí una de les zones de cria de l'espècie més meridionals de Catalunya. El seu cant es barreja amb el de les abundants grives que també semblen tenir certa predilecció per aquests boscos subalpins.<br />
En canvi, en les zones més despoblades de vegetació arbòria, s'hi troben nombroses parelles de còlits grisos i alguna parella de grassets de muntanya, apart de les omnipresents aloses. Les parelles de grassets de muntanya crien tant sols en un racó específic, i només 1/3 parelles depenen de l'any, constituint, també, una de les zones de cria més meridionals del país, sinó la que més. Aquí també s'hi pot aixecar la perdiu roja, i amb molta sort, la perdiu xerra. No és un lloc òptim per l'última, que prefereix les vessants pirinenques o les prepirinenques de cota més alta, com ara els volts del Puigllançada o de Tossa d'Alp.<br />
En aquests espais oberts també hi trobem petits rocams on cada cop és més fàcil trobar-hi petites colònies de marmotes, a més d'alguna parella més de merles roqueres (un mascle ens va fer el display a només 3m). Els cèrvids també hi són presents però mai abundants; aquí de tant en tant es pot veure el pas de vall a vall del cabirol, algun isard (sobretot mascles joves) i algun cérvol despitat. El cérvols són molt més abundants a cotes més baixes, tan de la cara nord com de la cara sud, on alguna tarda se'ls pot veure pastar amb tranquil·litat.<br />
A la vessant nord, els ocells són encara més abundants, les espècies són semblants, afegint-hi, per exemple, la cotxa fumada com a nidificant, de la qual no he vist cap parella a la vessant sud. També s'hi apunta algun escorxador (que encara no han arribat) i alguna parella de verderoles. Aquestes dues espècies abans també eren presents a la cara sud, però sembla que any a any han anat desapareixent (!). Fora dels espais oberts, la cara nord conté algunes pinedes de pi negre en vessants abruptes, on és relativament fàcil veure-hi el picot negre i on hi crien nombroses parelles de reietons que, en aquesta zona, ocupen integralment aquest biòtop. La llucareta i el trencapinyes són abundants en aquests boscos.<br />
<br />
Per si un dia hi aneu, us poso un recull de les espècies que es poden veure fàcilment i no tant fàcilment:<br />
<br />
<ul>
<li>Espècies fàcils: Mallerenga petita, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cuallarga, Bruel, Reietó, Cargolet, Trencapinyes, Llucareta, Gafarró, Passerell comú, Verdum, Raspinell comú, Pinsà comú, Bitxac comú, Merla, Griva, Merla de pit blanc, Bitxac rogenc, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter comú, Mosquiter de passa, Tudó, Picot garser gros, Cotoliu, Alosa vulgar, Còlit gris, Cotxa fumada, Cotxa cua-roja, Voltor comú, Aligot comú, Xoriguer comú, Esparver vulgar, Perdiu roja, Cornella negra, Corb, Gralla de bec vermell</li>
<li>Espècies no tan fàcils (un recull de les més representatives, les possibilitats són gairebé infinites): Àguila daurada, Aligot vesper, Aufrany, Picot negre, Mallerenga d'aigua, Pinsà borroner, Reietó, Verderola, Falcó pelegrí, Gall fer, Becada, Gralla de bec groc, Trencalòs, Hortolà, Escorxador, Piula dels arbres, Sit negre, Tallareta vulgar, Perdiu xerra, Griva cerdana, Àguila marcenca, Tallarol gros</li>
</ul>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-77674296468686203552015-05-06T22:59:00.001+02:002016-05-01T17:27:23.051+02:00Tórtores Fa aproximadament dues setmanes varen retornar les tórtores (<i>Streptopelia turtur</i>), el colúmbid més petit i interessant del nostre país.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-q0LpPt6p6rg/VUpqbv41biI/AAAAAAAACWg/W3PGa3AagxM/s1600/DSC_0026.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="636" src="https://1.bp.blogspot.com/-q0LpPt6p6rg/VUpqbv41biI/AAAAAAAACWg/W3PGa3AagxM/s1600/DSC_0026.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Tórtora (<i>Streptopelia turtur</i>). Pla de la Riera d'Arbúcies, 6-5-2015.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Contràriament a la tórtora turca, que ara tots coneixem però que fa trenta anys era una raresa, viu en ambients poc o gens urbanitzats amb una clara preferència per els entorns rurals amb clapes d'arbres abundants. És visiblement més petita, notòriament més desconfiada i té un plomatge fàcilment diferenciable. La seva veu, que difereix molt de la de la turca, resulta inconfusible un cop apresa. Si sabem d'un lloc on hi sigui present, només caldrà restar en silenci per sentir-les; els mascles marquen territori durant tota la primavera i part de l'estiu. Com la major part dels colúmbids, sol efectuar dos postes a l'any de 1-2 ous cada una.<br />
És l'únic colúmbid trans-saharià que tenim a Catalunya. Hiverna al sud del Sàhara, retornant tard al país (entre finals d'abril i principis de maig) i tornant a marxar al setembre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-GAlXS_VhXy4/VUptv4A4jBI/AAAAAAAACWs/VIfJA-OfJwg/s1600/DSC_0023-001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="508" src="https://4.bp.blogspot.com/-GAlXS_VhXy4/VUptv4A4jBI/AAAAAAAACWs/VIfJA-OfJwg/s1600/DSC_0023-001.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Tórtora (<i>Streptopelia turtur</i>). Pla de la Riera d'Arbúcies, 6-5-2015.</div>
<br />
La forta dependència que presenta l'espècie amb el sector agrícola, la competència amb el territori amb la tórtora turca i la caça (mitja veda), són les claus de la seva regressió. Regressió que ha arribat a nivells força extrems a Europa (un 65%).<br />
Analitzem les causes:<br />
<br />
- <b>Competència amb la tórtora turca</b>: La tórtora turca és un exemple clar de com una espècie pot expandir-se amb èxit de forma natural. Una mica d'història: La tórtora turca, originària de l'Àsia més meridional, va començar la seva expansió cap a la resta del continent asiàtic abans del segle XVI. Però no va ser fins a finals del segle XX que no va arribar a Catalunya, les primeres citacions de l'espècie foren a zones litorals urbanitzades. L'espècie va arribar sent essencialment urbana, per posteriorment conquerir els ambients rurals i perifèrics. A la dècada dels setanta encara presentava una població escassa i irrellevant, no serà fins als vuitanta que se la considerarà reproductora. Dels vuitanta fins avui la seva població no ha fet més que créixer.<br />
La nou-vinguda no sembla haver fet masses estralls en les poblacions d'ocells autòctones, tret de dues excepcions: principalment la tórtora (la protagonista de l'entrada) i secundàriament el tudó. La competència amb el tudó, de moment, només es dóna a les urbanitzacions i en alguns terrenys agrícoles, i no sembla ser molt agressiva. Amb la tórtora el tema canvia. Curiosament, les dues espècies no són capaces de coexistir en el mateix lloc; on hi ha turca no n'hi ha comuna. No s'ha estudiat gaire aquesta relació altament negativa entre les dues espècies, però resulta clara la seva impossible coexistència. Per tant, durant els propers anys, si la turca acabés d'expandir-se pels territoris rurals, la població de <i>turtur </i>podria perillar de forma preocupant<i>. </i>Tot i que la hipòtesis més viable és que les dues espècies tinguin requeriments ecològics oposats i, per tant, mai arribin a compartir territori (tret de casos puntuals).<br />
<i><br /></i>
- <b>Dependència amb el sector agrícola</b>: La tórtora habita principalment en ambients rurals amb una urbanització escassa. Al nostre país, els camps de secà intercalats amb bosquines i, inclús, amb plantacions fusteres o rieres, són el medi natural de l'espècie. Per tant, diem que està totalment lligada a l'activitat agrícola. Aquesta dependència la fa altament vulnerable a tots els canvis que pugui sofrir aquest medi.<br />
I com tots sabem, l'agricultura ha canviat molt en els "darrers" anys: mecanització del camp, ús de pesticides i herbicides, augment de la freqüentació humana, etc.<br />
<br />
- <b>Caça</b>:<br />
Si la caça en general ja és de per si qüestionable, la caça d'ocells és intolerable (no n'hi ha cap excusa possible). Però és que si la caça d'ocells és intolerable, la mitja veda s'emporta "la palma". La tórtora, com he dit abans, és una au migradora. Abandona els seus llocs de cria (Europa) al setembre per hivernar a Africa. Com la guatlla, també en regressió forta, aquestes costums la salvarien de la caça menor convencional, que té el seu inici a finals d'octubre. Doncs no, els caçadors s'ho han fet per crear la mitja veda; període hàbil de caça que té lloc entre la segona quinzena d'agost i principis de setembre i que consisteix en disparar tot colúmbid, entre d'altres espècies cinegètiques que passi pel cel. Aquesta pràctica nefasta coincideix en molts casos en el moment que la tórtora està alimentant encara la seva segona niuada, obligant a aquesta a abandonar-la o deixant els polls dependents sense progenitors. El fet curiós del tema, és que la mitja veda afecta amb més grau a les poblacions centre-europees que a les més meridionals, ja que coincideix plenament amb la migració de les primeres. Vaja, que els honorables caçadors espanyols i francesos es carreguen a la població local i a la resta de la població europea.<br />
Fins quan haurem d'esperar per protegir la tórtora i la guatlla? Fins quan haurem d'esperar per treure'ns de sobre la mitja veda?<br />
<br />
S'han presentat les tres principals problemàtiques que dificulten la conservació de la tórtora i, any a any, fan decréixer la seva població a nivell europeu. Però superats aquests "handicaps": havent criat en camps mecanitzats, havent seleccionat un lloc de cria lluny de tórtores turques, havent esquivat els trets estivals, havent volat fins a l'África i havent tornat, a la tórtora encara li espera un perill, el seu únic perill ancestral: l'inesquivable falcó peregrí:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Y47rNloYk0U/VUp8e63IumI/AAAAAAAACW8/C7YipP5pbHk/s1600/DSC_0007%2B-%2Bc%C3%B2pia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="500" src="https://4.bp.blogspot.com/-Y47rNloYk0U/VUp8e63IumI/AAAAAAAACW8/C7YipP5pbHk/s1600/DSC_0007%2B-%2Bc%C3%B2pia.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Falcó pelegrí (<i>Falco peregrinus) </i>desplomant una tórtora (<i>Streptopelia turtur</i>) recent caçada. Pla de la Riera d'Arbúcies, 6-5-2015.</div>
<br />
Bé, per donar un toc positiu a l'entrada, acabar dient que al "local patch", apart de la víctima del pelegrí, la població de tórtores sembla que segueix estable, amb un mínim de tres mascles cantant aquest matí.Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-75035333868321361502015-04-29T19:17:00.001+02:002016-04-02T20:51:37.136+02:00Finals d'abril a ponent<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El sol sortia, il·luminant l'estret altiplà del <b>Secà de Bellmunt-Almenara</b>. El silenci només era trencat pel repetitiu cant de la guatlla i l'espetec dels omnipresents cruixidells. Aquestes dues vocalitzacions no trigaren en barrejar-se amb els "treeck" dels sisons que proclamaven el seu territori des dels seus lecks (normalment erms de petita dimensió entre mars de cereal) i els cants melòdics de les calàndries. Primera hora freda que obligava a les parelles més primerenques de gaigs blaus a restar immòbils, sempre properes a les seves caixes-niu, tot aguantant a les cridaneres gralles que crien en aquests mateixos llocs.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-sT3M3y6uyj0/VUC6Dhyc9II/AAAAAAAACUU/6PK5iiS2tyY/s1600/p1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://4.bp.blogspot.com/-sT3M3y6uyj0/VUC6Dhyc9II/AAAAAAAACUU/6PK5iiS2tyY/s1600/p1.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Secà de Bellmunt-Almenara, 28-04-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Amb el sol més enfilat, alguns mascles de sisó començaren les seves rutinàries persecucions pel territori, de vegades, l'objectiu de la persecució no era apoderar-se del territori (mascle-mascle) sinó perseguir alguna femella encara sense parella. No obstant, de tant en tant, els rols s'invertien i eren les femelles les que seguien, atretes pel seu encant, al mascle dominant.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-JTEpbeJQnlY/VUDuTSBja3I/AAAAAAAACUk/Q4NAIC-MA2w/s1600/p3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="432" src="https://3.bp.blogspot.com/-JTEpbeJQnlY/VUDuTSBja3I/AAAAAAAACUk/Q4NAIC-MA2w/s1600/p3.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Sisons mascles (<i>Tetrax tetrax</i>)</div>
<br />
El cant d'un mascle en el seu guaret, ahir:<br />
<b>Pugeu qualitat</b> per veure'l millor.<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" src="https://www.youtube.com/embed/bjdNOZ7UUTw" width="700"></iframe>
<br />
<br />
A l'altre banda del camí dos falcons mostatxuts feien cridòries i tímids vols nupcials, sense mai separar-se gaire de la línia d'arbres on cada any tiren endavant la seva descendència. Mentrestant, una parella d'esparvers cendrosos inspeccionaven la zona, tot fent volar alguna parella de perdius roges.<br />
A mesura que avançava el dia, els cants minvaven però, com a compensació, el cel es carregava de rapinyaires. Alguns voltors comuns proven sort en aquests paratges descoberts, aprofitant les seves qualitats de localització de "preses" inhòspites. Els milans negres, en canvi, necessiten mirar-s'ho des d'una altura més raonable, volant més baixos. D'aquests (de milans negres) en vaig comptabilitzar una vintena d'exemplars, la majoria dels quals estan de pas. L'abundància de rosegadors fan de la zona el lloc perfecte per totes dues espècies de milans (el reial preferentment en els mesos freds, però també a l'estiu), per als xoriguers i per als mussols comuns, que mantenen una alta densitat al lloc.<br />
Darrerament s'han construït dues edificacions pensades per afavorir la nidificació de xoriguer petit al secà, que sembla que tindran èxit, doncs per la zona volta mínim una parella d'aquest singular falcònid, l'extinció del qual a Catalunya ja és història.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-a42dpk14pgM/VUD3eG0UhCI/AAAAAAAACU0/MHJeeKhi5S4/s1600/p7.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="332" src="https://3.bp.blogspot.com/-a42dpk14pgM/VUD3eG0UhCI/AAAAAAAACU0/MHJeeKhi5S4/s1600/p7.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Milà negre (<i>Milvus migrans</i>) a l'esquerra, esparver cendrós (<i>Circus pygargus)</i> al centre i àguila daurada (<i>Aquila chrysaetos</i>) a la dreta. Tres dels grans rapinyaires que es veuen fàcilment al lloc en temps càlids, tot i que la daurada presenta més abundància durant la tardor-hivern.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
A les zones més escarpades, on el conreu no hi ha pogut arribar mai, es troben clapes de vegetació autòctona d'un gran interès natural. En aquestes zones hi nidifica un bon nombre de parelles de cogullada fosca, alguna parella de botxins meridionals i, en menor nombre, petits fringíl·lids interessants com ara el trobat i la tallareta cuallarga. Tots ells localitzats ahir.</div>
<br />
Amb el dia ja aixecat, passant amb el cotxe per les trinxeres banyades pel canal d'Urgell, les gralles protagonitzaven una rebombori exagerat, alguns exemplars ja duien becada als seus nius localitzats en aquests escarpats talussos. Les xixelles, menys nombroses, també nidifiquen al lloc i el seu "cant" característic es pot sentir aquí com a pocs llocs a Catalunya. Pardals roquers i abellerols són altres nidificants d'aquest espai, tot creant petites colònies laxes.<br />
Deixant ja enrere el remor de les aigues del canal d'Urgell i tornant per una pista sinuosa, el gemec del torlit delatà un possible lloc de cria mentre una parella de cucuts reials escapaven d'unes garses decidides. La garsa i el cucut reial mantenen una relació molt estreta, per desgràcia de les primeres. El reial només parasita nius de <i>Pica pica</i>, contràriament al seu cosí comú que sol confiar la seva descendència a ocells de petita mida d'espècies variades.<i> </i>Les pobres garses fan el possible per mantenir-los ben lluny. De tota manera, la insistència del singular cucut reial sempre acaba donant els seus fruits.<br />
<br />
Ja deixant enrere aquest secà de la Noguera vaig posar rumb cap al <b>Clot de la Unilla</b>, el qual sabia de bona paraula que encara restava inundat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JyimomQntGI/VUD988DmIwI/AAAAAAAACVE/X9nfoPuD2aQ/s1600/p8.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://2.bp.blogspot.com/-JyimomQntGI/VUD988DmIwI/AAAAAAAACVE/X9nfoPuD2aQ/s1600/p8.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Clot de la Unilla, 28-04-2015</div>
<br />
Només arribar i tot i ser ple migdia ja es veia que no decebria. El reclam del cames llargues ressonava per arreu, les pollades de fotja vulgar i d'ànec coll-verd eren ben visibles i les zones de fangueig es veien repletes de limícoles variats des de lluny.<br />
Aproximant-me per la pista nord cridava l'atenció un falcó mostatxut caçant insectes arran d'aigua insistentment (de primeres hauria dit que es tractava d'un cama-roig femella) i una colla de voltors comuns que ciclejaven a baixa altura sobre el mateix clot. Ja més proper a l'aigua, l'espectacle estava servit. Pel que fa a límicoles (17 espècies): desenes de gambes verdes xiulaven i s'alimentaven als marges, una desena de gambes roges pintades (algunes amb plomatge 80% nupcial), un <u>remena-rocs</u> (força rar en comarques interiors), un grup de <u>pigres grisos</u> encara amb plomatge hivernal (llàstima!), moltes gambes roges vulgars, totes dues espècies de corriols (petits i grossos), tres <u>territs becllargs</u> amb 70% de la muda nupcial, una desena de territs variants majoritàriament de la subespècie "alpina" del N de Fennoscàndia 100% nupcials, una dotzena de territs menuts també nupcials, dos batallaires, un <u>bec d'alena</u> coix, una xivitona, xivites, valones i gairebé una dotzena de <u>pòlits cantaires</u>. Tots els anomenats, de pas. Només una espècie de limícola, el cames llargues, sembla decidit a criar a la zona. S'observen fins a quatre còpules (amb un ball final que fins ara desconeixia), construcció de nius i inclús s'intueix algun covant. Malauradament el futur d'aquestes niuades és incert. El clot tot i tenir una superfície inundada encara destacable presenta un nivell de fondària mínim en la majoria de parts, vaja que en una setmana el 65% de l'àrea inundada seria fangueig si no plou immediatament, que no sembla que hagi de fer-ho. De totes maneres alguna posta hauria de tirar endavant.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-v-Tm7H40JmU/VUEEWejzCGI/AAAAAAAACVU/gr5hWv3JCTQ/s1600/p9.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="https://1.bp.blogspot.com/-v-Tm7H40JmU/VUEEWejzCGI/AAAAAAAACVU/gr5hWv3JCTQ/s1600/p9.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Gamba roja pintada entre gambes verdes (<i>Tringa eruthropus</i> i <i>Tringa nebularia</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-43SxFZxrhDg/VUEFPXIy4ZI/AAAAAAAACVc/-ZoBfg11aP0/s1600/p10.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="322" src="https://4.bp.blogspot.com/-43SxFZxrhDg/VUEFPXIy4ZI/AAAAAAAACVc/-ZoBfg11aP0/s1600/p10.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Territ variant (<i>Calidris alpina)</i> a l'esquerra i Territ becllarg (<i>Calidris ferruginea</i>) a la dreta</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Fa_NLYjV7BU/VUEFuvLFajI/AAAAAAAACVk/k9H9XVToRYk/s1600/p11.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Fa_NLYjV7BU/VUEFuvLFajI/AAAAAAAACVk/k9H9XVToRYk/s1600/p11.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Bec d'alena (<i>Recurvirostra avosetta</i>) en primer pla i cames llargues (<i>Himantopus himantopus</i>) en segon.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Com he dit abans, els que si que s'han donat pressa i podran tirar endavant la majoria de les seves cries són les fotges (amb un mínim de 20 polls localitzats), els coll-verds i els cabussets. Les fotges (unes 150) s'han dividit, ara, en femelles no reproductores i mascles que formen una "balsa" força gran i en femelles reproductores. Dos exemplars semblen haver adoptat, ja que alimenten junts 9 polls, lluny dels altres exemplars. Resulta curiós, però els casos d'adopció en ànecs i diverses aquàtiques, estan a l'ordre del dia en molts casos.<br />
Però no acaba aquí, apart dels limícoles migradors i les quatre reproductores segures comentades, el clot oferia molta més diversitat: morells cap-rojos ben actius disputant-se una femella, una parella d'ànecs cullerots amb comportament reproductor, mínim un ànec griset, quatre xarrasclets establerts de fa dies, una desena d'arpelles vulgars, pas de milans negres, força cueretes grogues (una cantant), un sisó cantant gairebé a la llera, un grup migrador de cigonyes blanques, bernats pescaires, cinc gavines vulgars i etcètera que no acabaria mai.<br />
Però per mi l'estrella del lloc fou un exemplar de <u>perdiu de mar</u>. Aquesta va aparèixer just quan marxava per la pista del sud. Em vaig aturar un moment per fer una última ullada i, just s'aturà al mig de la pista. La perdiu de mar és un ocell escàs però que podria arribar a criar al clot si aquest mantingués una superfície d'aigua acceptable, que sembla que no. És un ocell molt característic i únic en la seva fisonomia al nostre país, no hi ha res semblant. La seva mida sorprèn a l'observador que no l'ha vist mai, que normalment l'espera més petita (és de la mida d'un xoriguer petit). La seva alimentació encara la fa més singular, caça insectes al vol com si fos un falciot gegant.<br />
<br />
Vídeo de l'exemplar:<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" src="https://www.youtube.com/embed/PaUntleufwM" width="700"></iframe>
<br />
<br />
Allunyant-me d'aquest punt del Segrià les calàndries cantaven efusivament. En vaig comptar mínim quaranta mascles a la zona.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-OZo-7bJU-gc/VUEJ_rcZ7bI/AAAAAAAACVw/wX0ftTk4dC0/s1600/p4.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="472" src="https://4.bp.blogspot.com/-OZo-7bJU-gc/VUEJ_rcZ7bI/AAAAAAAACVw/wX0ftTk4dC0/s1600/p4.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Calàndria (<i>Melanocorypha calandra</i>)</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El sol encara estava alt i les energies encara eren suficients, per tant, vaig decidir allargar una mica més el "tour". La propera destinació fou els voltants de Castelldans, coneguts per ser zona de cria d'espècies tan interessants com el còlit negre, la terrerola rogenca i la ganga, entre d'altres. Jo ja tenia poc temps i només vaig fer una visita breu amb el cotxe fins Mas de Matxerri. El còlits rossos ja ocupaven els seus llocs de cria, els trobats ja es disputaven les zones òptimes, l'àguila daurada dominava el cel, un aligot vesper fosc es mirava un toll ple de vespes des d'una branca seca, etc. El rei del lloc, com sempre, el còlit negre. Només vaig localitzar el mascle que expulsava tot còlit ros o gris que s'apropés a la seva roca, inclús semblava que em volia expulsar a mi.</div>
<div style="text-align: left;">
Foto testimonial:</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-JjO9qVofziI/VUEMNpcnPNI/AAAAAAAACV8/9WM05Gm467w/s1600/p6.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="448" src="https://1.bp.blogspot.com/-JjO9qVofziI/VUEMNpcnPNI/AAAAAAAACV8/9WM05Gm467w/s1600/p6.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Còlit negre (<i>Oenanthe leucura</i>)<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
Vist el còlit negre, encara em quedava un espina clavada, un ocell el qual sempre que vaig a Lleida m'agrada aproximar-m'hi: la ganga. El millor lloc per observar la ganga, si no ens coneixem gaire la zona, és la timoneda d'Alfès, on a la tarda-vespre hi ha un 90% de veure-hi alguna volada. Si dominem una mica més la zona, hi ha pistes pròximes a la timoneda (a l'altre banda de la carretera) on també s'hi pot veure, potser amb més dificultat, però en un ambient encara més tranquil.</div>
<div style="text-align: left;">
A la tarda, els cants que comentaven al matí tornen a envair els secans. Les guatlles, els sisons, les calàndries, les cogullades fosques, tornaven a ressonar per arreu, pintava bé. Una parella de cucuts reials i alguns esparvers cendrosos amortitzaven l'espera. La detecció de la ganga, el 70% de cops és per la veu, un reclam inconfusible que efectua constantment en vol. Tocaven les 19:30h i res, però de cop, el reclam que comentava es va fer evident; al cel una trentena de gangues. No em vaig moure del cotxe, esperant que alguna parella s'aturés en un guaret òptim que he seleccionat premeditadament i, efectivament, a l'últim moment, dues parelles deixaren el grup per aturar-se, una a uns 400m de mi i l'altre a uns 150m.</div>
</div>
<br />
Una bona manera d'acomiadar els secans de ponent, sempre amb ganes de tornar-hi aviat.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-64807909891109561462015-04-22T10:13:00.003+02:002015-04-22T15:04:22.744+02:00Tarda al Baix Empordà<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Sabent que aquests últims dies s'han estat veient algunes coses interessants per l'entorn de Pals, i aprofitant que ahir tenia el migdia/tarda lliure, vaig anar-hi a provar sort. La veritat és que no em vaig lluir gaire; ni territ camallarg, ni cigonya negra, ni tan sols es va aixecar cap becadell gros. De tota manera, la tarda va ser entretinguda amb un pas prenupcial força actiu, els protagonistes principals foren tres <b>territs becllargs</b> i dos <b>territs de temminck</b>.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Dbt5E6BPAks/VTdSqT6yPxI/AAAAAAAACS0/WhSOQtksrS0/s1600/DSC_0110.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Dbt5E6BPAks/VTdSqT6yPxI/AAAAAAAACS0/WhSOQtksrS0/s1600/DSC_0110.JPG" height="562" title="Puput (Upupa epops)" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Puput (<i>Upupa epops</i>)</span><span style="font-size: small;"><br /></span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-hULqxhmlfAs/VTdT8WdupeI/AAAAAAAACTA/le0ZhkJm7w4/s1600/DSC_0043.JPG" imageanchor="1" style="font-size: medium; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-hULqxhmlfAs/VTdT8WdupeI/AAAAAAAACTA/le0ZhkJm7w4/s1600/DSC_0043.JPG" height="356" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ms2tnbepg94/VTdUB5S8SpI/AAAAAAAACTI/7sN8_fjM1mc/s1600/DSC_0020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ms2tnbepg94/VTdUB5S8SpI/AAAAAAAACTI/7sN8_fjM1mc/s1600/DSC_0020.JPG" height="544" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><div style="font-size: 12.8000001907349px;">
<span style="font-size: small;">Dos de les tres subespècies de<i> Motacilla flava</i> que ahir es veien als arrossars de Pals. La italiana és molt semblant a l'ibèrica , només es diferencia per l'absència de cella blanca.</span></div>
<div style="font-size: 12.8000001907349px;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 12.8000001907349px; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://3.bp.blogspot.com/-hzac7ZWp9Jo/VTdWNuqInyI/AAAAAAAACTQ/SWAeAZnGB4A/s1600/DSC_0163.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-hzac7ZWp9Jo/VTdWNuqInyI/AAAAAAAACTQ/SWAeAZnGB4A/s1600/DSC_0163.JPG" height="374" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: small;">Territs becllargs (Calidris ferruginea)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 12.8000001907349px; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://4.bp.blogspot.com/-JKTz_u3VWyY/VTdW3CwoWYI/AAAAAAAACTY/AMwJxOsJ69o/s1600/DSC_0152.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-JKTz_u3VWyY/VTdW3CwoWYI/AAAAAAAACTY/AMwJxOsJ69o/s1600/DSC_0152.JPG" height="358" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;"><span style="font-size: small;">Territ de temminck (Calidris temminckii) a la dreta i territs becllargs (Calidris ferruginea) al centre.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-size: 12.8000001907349px;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;">Gravació de <i>ferruginea</i> i <i>temminckii</i> feta ahir amb les darreres llums del dia. Pugeu qualitat per veure'l millor.</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" src="https://www.youtube.com/embed/xJg32lduzuE" width="700"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-21917257637362505052015-04-20T19:33:00.000+02:002015-04-20T21:00:32.105+02:00Més primaveraLa primavera, amb el permís de la tardor, és l'estació de l'ornitologia. Per aquestes dates el camp s'omple de viatgers alats de tota mena. Hi ha ventall molt ampli d'espècies migradores a observar, algunes d'elles poc freqüents i d'altres més comunes.<br />
Des de petits passeriformes insectívors fins a grans planejadores, passant per infinitat de limícoles, l'abril és mes de varietat. És el mes de donar l'adéu a algunes espècies fins la tardor que ve, de rebre una visita breu d'altres i de donar la benvinguda a les que aquí criaran. La natura es mostra frenètica; el gel desapareix, les nits fredes reculen i els arbres despunten. Conseqüentment, el insectes tornen a envair el territori i l'aliment fàcil porta als ocells a tornar a les zones que els han vist néixer, als llocs on realment s'hi senten com a casa, a l'arbreda o al camp que tan bé coneixen. Deixen els estols que els han proporcionat seguretat i orientació durant l'hivern, època de gran duresa però totalment necessària per una primavera d'abundància, i es dispersen pel territori. Després del viatge de retorn, els seus perills disminueixen dràsticament. L'aliment ja no és un problema, els trets ja han desaparegut del camp i la despesa energètica dels desplaçaments és gairebé inexistent. Ara només hauran de preocupar-se de no caure a les urpes d'algun rapinyaire especialitzat o d'un mamífer oportunista i, sobretot, de tirar endavant la seva descendència. De fet, la cria i la transmissió dels gens és la principal i gairebé única motivació de la vida de l'ocell.<br />
És interessant observar el canvi de comportament de les espècies de l'hivern a la primavera. Per exemple, el tord comú, espècie abundant però altament tímida a l'hivern, ara serà fàcil d'observar efectuant el seu delicat i profund cant (de fet, es diu<i> song trush</i> en angles) confiadament des d'alguna branca prominent. Un altre exemple ben clar és el cas del tudó. El tudó, com el tord, és un ocell amb una pressió cinegètica exagerada. La seva resistència i adaptabilitat són els seus punts forts, no sé quants cops l'hauré vist esquivar les bales al vol d'algun caçador resultant il·lès. Fort i gran volador, és el senglar dels ocells. Antigament era un colúmbid lligat als boscos tranquils, però ara en aquests se'l tiroteja indiscriminadament. Podem veure, doncs, com els seus efectius en les àrees boscoses disminueixen, mentre augmenten en àrees urbanes i peri-urbanes on la sarna mediambiental del nostre país juntament amb la urbanització, no hi pot disparar. A més, el tudó, una joia de l'evolució, ha après perfectament que a la primavera/estiu no hi han bales a les zones agrícoles, mostrant un comportament confiat en aquesta època. Però tan bon punt encetem la tardor, tornarà a resultar inaproximable i caut fora de les zones urbanitzades.<br />
<br />
<br />
Pel que fa a l'actualitat, aquest abril no ens podem queixar, les observacions d'alguns migradors relativament escassos estan sent força abundoses. L'arpella pàl·lida russa segueix reafirmant la tendència a l'alça dels seus efectius en pas, el mosquiter xiulaire presenta enguany una abundància excepcional tot i no haver tingut vents de llevant destacables, el becadell gros s'observa amb força facilitat en zones entollades diverses del nord-est, els rascletons s'han deixat veure per gairebé tots els aiguamolls importants catalans i, inclús, es comença a observar algun "boom" dels grans; ahir un territ camallarg a les planes del Baix Empordà. Allà, al Baix Empordà, aprofitant un dia fluix de la uni, probablement m'hi escapi demà.<br />
<br />
També m'agradaria fer èmfasi al "local patch". Les dues vegades que m'hi he deixat caure durant aquest mes han estat prou profitoses. Cotxa cua-roja, còlit gris, piula dels arbres, bitxac rogenc, quatre trobats, un mosquiter xiulaire, han estat alguns del migradors observats. La colònia de pardals roquers ja compta amb pollets crescuts al niu (aquests van d'hora, efectuant dos postes a l'any), les perdius roges (més abundants que en anys anteriors) es mouen emparellades per diversos biotòps de la zona i el cruixidell també augmenta els seus efectius consolidant-se com a nidificant en una zona que havia deixat de criar farà uns cinc anys (amb possibilitat d'intent de nidificació d'una parella l'any passat). El durbec i el picot garser petit, ocells que a la nostra zona, mostren preferència pels mateixos tipus d'ambients, també tenen ja comportaments reproductors. El <i>minor,</i> després de l'esclat poblacional de fa uns anys, ja s'ha estabilitzat per la zona, i ara és el durbec el que mostra una expansió local. L'any passat, al "patch", presumptuosament només hi va criar una parella, que va tirar endavant un mínim de tres polls. En canvi, durant aquest abril s'han observat fins a quatre parelles per la zona, ja veurem. Ara es troben en plena construcció/reconstrucció del niu. Els hi agraden les zones agrícoles amb clapes d'arbres autoctòns próximes a la riera d'Arbúcies i alguns trams del Tordera, éssent especialment abundant a l'aiguabarreig i proximitats d'aquests dos cursos d'aigua.<br />
<br />
Us deixo alguns documents gràfics (no diria ni fotos) del "local patch" per adornar l'entrada. Perdoneu l'ínfima qualitat!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ewWw1QP0Ts4/VTU2TaNVvDI/AAAAAAAACSI/CGXzBxOS2vI/s1600/DSC_0011.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ewWw1QP0Ts4/VTU2TaNVvDI/AAAAAAAACSI/CGXzBxOS2vI/s1600/DSC_0011.JPG" height="414" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Còlit gris, 15-4-2015. Pla de la riera d'Arbúcies.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Oakp2lZ6vdw/VTU2tU4RATI/AAAAAAAACSQ/xILIyTyzp_k/s1600/DSC_0008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-Oakp2lZ6vdw/VTU2tU4RATI/AAAAAAAACSQ/xILIyTyzp_k/s1600/DSC_0008.JPG" height="492" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Bitxac rogenc, 15-4-2015. Pla de la riera d'Arbúcies,</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-u4v9Mtqln1g/VTU3NZUXXdI/AAAAAAAACSY/w6cyCWy7-A8/s1600/DSC_0005-001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-u4v9Mtqln1g/VTU3NZUXXdI/AAAAAAAACSY/w6cyCWy7-A8/s1600/DSC_0005-001.JPG" height="424" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Parella de pardals roquers a la colònia de sota el pont del ferrocarril, 15-4-2015. Pla de la riera d'Arbúcies.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-K47CgrOY8WQ/VTU3qwHFgnI/AAAAAAAACSg/qX9WRKgDDQw/s1600/DSC_0022-001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-K47CgrOY8WQ/VTU3qwHFgnI/AAAAAAAACSg/qX9WRKgDDQw/s1600/DSC_0022-001.JPG" height="424" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Perdiu roja, 15-4-2015. Pla de la Riera d'Arbúcies.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-24197810839335764972015-04-08T12:27:00.001+02:002015-04-08T18:04:29.467+02:00Limícoles a la planaJa fa un mes que la migració prenupcial es fa sentir amb força, sent més intensa cada dia que passa. Pel seu màxim encara falten unes dues setmanes. Llavors, d'ara fins la primera quinzena de maig, podem gaudir de jornades ornitològiques glorioses sense haver de gastar massa benzina. Una raresa local ens podria estar esperant a cada cruïlla!<br />
<br />
A la comarca de la Selva hi destaquen tres grans zones: la zona nord amb boscos humits de caire centre-europeu i la zona intermèdia, repleta de suredes i boscos mediterranis, tenen més aviat poca petjada antropològica. És la zona sud, amb diferència, la més castigada per l'acció humana. Aquí, entre els nuclis de població i els polígons industrials s'amaga una, cada cop més afeblida, joia paisatgística; incomptables però minúscules zones humides, la majoria d'elles de caràcter temporal, rebel·len el passat pantanós del que ara és una plana urbanitzada.<br />
Només al voltant del tram mig-baix del Tordera hi ha 26 zones humides catalogades. Però ni molt menys només són presents a les proximitats del riu. N'hi ha moltes altres per tota la plana. Un exemple a gran escala és l'estany de Sils, un dels únics d'aquests espais que és conegut per gran part de la població catalana. Es creu que en dècades passades hi havia més estanys de dimensions semblants, ara drenats i oblidats de la memòria humana.<br />
Cal dir que el sud del Gironès també compta amb la mateixa naturalesa que la plana selvatana (el medi no entén de fronteres comarcals). Aquí, a deu minuts de Sils, hi trobem una zona la qual últimament és força parlada i visitada pels aficionats a l'ornitologia; l'Esclet. Unes poques hectàrees de conreus salpicades per nombroses rieres amaguen un petit prat de dall de caràcter inundable. Aquest diminut prat entollat és un petita relíquia del passat. Ara, envoltat de terres drenades i de masos ofenosos, cada primavera i tardor dóna aliment i descans a multitud de limícoles lligades a les zones humides obertes. D'alguna manera, aquests prats humits de vegetació baixa, s'assimilien força a la tundra i a les estepes septentrionals del nord d'Europa i Rússia, on crien la major part dels limícoles que ara passen pel nostre país.<br />
<br />
Entre finals de març i la primera desena d'abril, les zones humides selvatanes comencen a omplir-se tímidament d'aquestes aus lligades a l'aigua. Inevitablement, la seva observació aquí, requerirà més esforços i mai serà comparable amb la que es pugui fer a les comarques empordaneses o a d'altres zones humides ben reconegudes del nostre país, però una observació treballada sempre resulta més gratificant, i més, si és aprop de la teva primera o segona residència.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xpzvLr8n_i0/VST38WyeFQI/AAAAAAAACQA/NH3ChHFw3bA/s1600/DSC_0009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-xpzvLr8n_i0/VST38WyeFQI/AAAAAAAACQA/NH3ChHFw3bA/s1600/DSC_0009.JPG" height="420" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Agró i martinets blancs a Sils, 27-3-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<i>Agrons blancs</i>, <i>cames llargues</i>,<i> xivites</i>, <i>valones </i>i <i>becadells comuns</i> seran els "potes-llargues" migradors més fàcils de detectar a finals de març. Tots cinc es poden localitzar en el riu Tordera, tot i que els cames llargues i les valones preferiran els prats de dall, els estanys (Sils) o les desembocadures (de la Tordera).<br />
De més dificultat seran els <i>batallaire</i>s, les <i>gambes roges vulgars, </i>les<i> gambes roges pintades, </i>les<i> gambes verdes, </i>els <i>territs menuts </i>i els<i> territs variants, </i>que en cap cas els haurem d'anar a buscar al riu, sinó que sempre en aigües someres estancades.<br />
Els limícoles nombrats són els més comuns en aquestes terres interiors. Però, com s'ha dit a l'inici, de principis d'abril a principis de maig, allò rar és factible.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Y8UScM0RRQM/VST42mKh38I/AAAAAAAACQI/he_7X6E_9ZE/s1600/DSC_0060.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Y8UScM0RRQM/VST42mKh38I/AAAAAAAACQI/he_7X6E_9ZE/s1600/DSC_0060.JPG" height="424" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Cames llargues a Esclet, 27-3-2015</div>
<br />
<br />
Personalment, durant les dues últimes setmanes he fet dues visites per aquesta àrea, de la primera (27-3-2015) destacaria un <span style="color: red;">rascletó </span>a l'estany de Sils, on també era present un mascle de <span style="color: blue;">xarrasclet</span> adherit a un grup de xarxets comuns i una <span style="color: blue;">cuereta groga escandinava</span> a les proximitats del mateix estany. A Esclet, un <span style="color: blue;">tètol cuanegre</span>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-K7IFVJ8hyvM/VST9N-wOcJI/AAAAAAAACQc/29dNHo4Nw9M/s1600/DSC_0057.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-K7IFVJ8hyvM/VST9N-wOcJI/AAAAAAAACQc/29dNHo4Nw9M/s1600/DSC_0057.JPG" height="360" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Tètol cuanegre a Esclet, 27-3-2015</div>
<br />
Durant la segona, destacar l'abundància de límicoles a Esclet i una raresa de les bones al mateix lloc. Gamba roja vulgar, mínim quatre <span style="color: blue;">gambes roges pintades</span>, una vintena de valones, un grup fornit de batallaires i alguns becadells comuns decoraven el prat de dall gebrat tot i ser un set d'abril. Però el protagonista fou mínim un <span style="color: #cc0000;">becadell gros,</span><span style="color: red;"> </span>localitzat dos dies abans per un altre observador. Tot i aconseguir fotos o més aviat, documents gràfics, de becadells comuns, no va haver-hi manera amb el gros.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-uPcpc0EfiOg/VST_Ur50E4I/AAAAAAAACQo/3VJV1DeK8ns/s1600/DSC_0007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-uPcpc0EfiOg/VST_Ur50E4I/AAAAAAAACQo/3VJV1DeK8ns/s1600/DSC_0007.JPG" height="370" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Batallaires i valones a Esclet, 7-4-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-UrUw78Udk6w/VST_nYsJ69I/AAAAAAAACQw/55amZ6yI1Q8/s1600/DSC_0025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-UrUw78Udk6w/VST_nYsJ69I/AAAAAAAACQw/55amZ6yI1Q8/s1600/DSC_0025.JPG" height="458" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Valona a Esclet, 7-4-2015</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
Per acabar, us deixo dues imatges amb <i>escrits d'identificació</i>, les dues fetes ahir a Esclet:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-kFky-RUlGBg/VSUAMTCp0cI/AAAAAAAACQ4/YBsTkVw6CWQ/s1600/DSC_0008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-kFky-RUlGBg/VSUAMTCp0cI/AAAAAAAACQ4/YBsTkVw6CWQ/s1600/DSC_0008.JPG" height="454" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Estol de 17 valones (v) i 5 batallaires (b) amb un becadell comú adherit (be). Per als més novells que vulgueu practicar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-yQJ3T8AZIJE/VSUA_l_P_9I/AAAAAAAACRA/4TPs8BZYRHI/s1600/DSC_0033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-yQJ3T8AZIJE/VSUA_l_P_9I/AAAAAAAACRA/4TPs8BZYRHI/s1600/DSC_0033.JPG" height="568" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Fotografia d'un becadell comú. Si heu d'anar a Esclet a provar sort amb els becadells grossos cal que tingueu molt presents aquestes claus. Les vores vistosament blanques corresponen als becadells comuns, el bec llarg (com dos caps, per què us feu una idea) també correspon al becadell comú. En canvi, unes rectrius vistosament blanques al aturar-se (a la foto no es veuen gaire bé) i un ventre majoritàriament barrat (a la foto no es veu) són característiques clau del becadell gros.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-46633908985483650172015-03-30T12:34:00.001+02:002015-04-08T17:33:28.627+02:00Caça il·legal de lluers i possible tràficAl món existeix gran diversitat de persones, en l'àmbit mediambiental n'hi ha de tres tipus: sensibilitzades, indiferents i destructives. Ser mediambientalment destructiu sol anar acompanyat d'un egoisme extrem i d'unes certes limitacions cerebrals que revoquen inevitablement en una falta de coneixement de tot allò que t'envolta, característica que comporta una manca de respecte extrema, tant per la natura, com pel món en general. Malauradament, el veí més pròxim de la nostra segona residència n'és un clar exemple.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Nosaltres (qui hagi llegit el bloc ja ho sabrà) portem força anys mantenint unes menjadores que tenen força èxit al bell mig de la urbanització dels Boscos de la Batllòria, Riells i Viabrea. Hi ha anys que el nombre de lluers que les visiten és força destacable, sobretot en relació amb la dimensió del jardí. Aquest any s'ha donat el cas. A inicis de febrer el reclam del lluer es podia sentir des de tot el veïnatge proper. Tant moviment d'ocells en un jardí, que passa gran part de la setmana tancat, crida l'atenció de qualsevol mena de persona.</div>
<div>
Aquí entra en acció el respectable senyor. Un senyor que amb l'objectiu d'aconseguir uns euros fa tot el que pot, tot i viure en una casa de 350m2. Els antecedents ja no eren bons; fa anys presumptuosament havia tallat les branques d'un pi de la nostra propietat ja que "molestaven" i no fa gaire vam poder gravar-lo dins la nostra propietat amb una eina sospitosa, ell al·legà que s'havia "colat" un gos. Avisat, semblava haver aturat la seva tendència delictiva. Res més lluny de la realitat.</div>
<div>
<div>
<br /></div>
<div>
Divendres passat, tot i ja quedar pocs lluers a les menjadores, el seu cant encara ressonava pel carrer, concretament, a casa de l'honorable senyor. Estava clar. Tot i així, pujo al segon pis, i al obrir al finestró ja no en queda cap dubte.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-bXWZNlEvO8I/VRkmKhmxwII/AAAAAAAACPk/_ceIUAmLdOg/s1600/DSC_0079.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-bXWZNlEvO8I/VRkmKhmxwII/AAAAAAAACPk/_ceIUAmLdOg/s1600/DSC_0079.JPG" height="456" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Jm5K6El3vzQ/VRkmjE2WygI/AAAAAAAACPs/OJ33B7InhCg/s1600/DSC_0087.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Jm5K6El3vzQ/VRkmjE2WygI/AAAAAAAACPs/OJ33B7InhCg/s1600/DSC_0087.JPG" height="424" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
L'individu, fixant-se en les menjadores, devia pensar que podria muntar alguna cosa semblant al seu jardí, amb un objectiu antagònic: capturar-los.<br />
Té un mínim de set lluers engabiats i recentment anellats, en un recinte força elaborat. Passen gran part del temps tapats. Des de casa, només és pot veure una desena part de la gàbia, per tant, el nombre d'ocells i, inclús d'espècies caçades, deu ser molt més elevat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Evidentment, al segon, vam trucar als agents rurals. Aquests diuen que han de seguir un protocol, fins aquí bé. Després afegeixen que entre que ve Setmana Santa i el cap de setmana potser tarden uns deu dies en actuar. Tenint en compte que els té anellats (els podria vendre), que han de marxar cap a Escòcia-Escandinàvia i millor que passin el menor nombre de dies dins d'una gàbia, i que estan allà com a conseqüència indirecta nostra, no ens sembla que hagin de tardar tant. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
A veure com acaba el tema.</div>
<div>
<br /></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-46641035938738850042015-03-23T18:31:00.006+01:002015-03-24T21:18:49.068+01:00Primeres arribadesJa fa unes setmanes que la feina i els estudis m'impedeixen trepitjar camp tant com voldria, de tota manera, en aquests temps moderns, es pot gaudir de l'ornitologia sense sortir de casa (no és comparable però permet estar sempre informat). Multitud de webs; portals d'observacions, webcams, portals de fotos, fòrums de discussió, etc, dibuixen l'escenari de l'ornitologia en xarxa.<br />
I principalment de dades de la xarxa es composa l'entrada d'avui.<br />
<br />
A finals de març, amb el "boom" de la migració prenupcial gairebé a tocar, algunes de les espècies més primerenques ja creuen Catalunya amb rumb directe als seus llocs de cria. La majoria d'ocells migradors que observem ara, al març, no es quedaran aquí: assumeixen el risc de freds i nevades amb la intenció d'arribar al moment just al lloc que els ha vist néixer, a centenars i inclús milers de quilòmetres d'aquí. Cada espècie i ocell seguirà el seu ritme: hi ha espècies que per naturalesa són més primerenques que d'altres i també hi ha exemplars més tardans o més primerencs dins de la mateixa espècie.<br />
Així doncs, les espècies més septentrionals que hivernen aquí ja van començar el pas a finals de febrer o inclús abans. Al mateix temps, algunes àguiles marcenques i els xarrasclets (per posar dos exemples) també començaven la seva migració des del continent africà, arribant aquí un mes més tard. En canvi, les espècies més lligades a la calor, com ara l'abellerol, encara els falta unes dues setmanes per començar a arribar. El gruix de les més tardanes no passarà per casa nostra fins d'aquí un mes i pico. I hi ha més encara, a la vegada que els primerencs i els tardans travessen rius, muntanyes i continents, alguns ocells locals ja es troben en plena nidificació. Un "lío" considerable!<br />
<br />
A continuació, us poso una taula amb les primeres arribades d'enguany (fins avui, dia 23-3-2015) comparades amb les de l'any passat. El canvi de dates en les primeres cites d'un any a un altre no suposa cap tendència poblacional (s'hauria de fer un treball a consciència i a llarg termini per descriure possibles canvis fenològics). I és que pot ser que hi hagi un any en que un observador localitzi un falciot negre "temerari" a principis de març i no se'n torni a observar cap més fins al cap d'unes setmanes, essent possible que en un altre any (on la primera cita sigui més tardana/adequada) també hi hagin passat, sense ser vistos o informats. Diem, per tant, que les primeres arribades de cada espècie, fenològicament parlant, no ens diuen gran cosa (sempre hi ha l'excepció que trenca la regla). En contra, un nombre d'observacions elevat d'una espècie en dates primerenques si que ens pot donar més de pensar.<br />
Per exemple, aquest any un cames llargues s'ha quedat tot l'hivern al clot de la Unilla. Aquest fet no ens ha de fer considerar l'espècie com a hivernant al país. En canvi, si ho haguessin fet diversos exemplars en diverses localitats si que hi podríem fer més "cabales", sobretot en el cas que es repetís l'any següent.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Omqlonfgdwk/VRBNKtT7m7I/AAAAAAAACPQ/2tP0kTlwAqA/s1600/gr.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Omqlonfgdwk/VRBNKtT7m7I/AAAAAAAACPQ/2tP0kTlwAqA/s1600/gr.png" height="217" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Pel que fa a l'actualitat de les rareses, estem de sort: s'han localitzat diverses <span style="color: red;">arpelles pàl·lides russes</span> repartides per diverses localitats del est/nord-est, per exemple, a Cassà de la Selva o Gallecs (aquí també una <span style="color: red;">graula</span> fa uns dies). A més, el flux dels anuals però escassos <span style="color: #351c75;">rascletons</span> i <span style="color: #351c75;">polles pintades</span> és ara més intens que en tot l'any.<br />
Qui pugui que ho aprofiti!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-76286001918433580162015-03-18T20:22:00.002+01:002015-03-19T10:59:51.006+01:00Construint el nou AtlesGran part dels ornito-aficionats catalans estem, ara, ben enfeinats. La majoria de lectors ja sabran en tot detall la metodologia i l'objectiu de la nova iniciativa de l'ICO, l'<b>Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2017</b>, per tant, m'estalvio una explicació extensa. Només dir que és una iniciativa a la qual val la pena pujar-s'hi, que actualitzarà els mapes d'ocells nidificants al nostre país que són, per naturalesa, caduques. A casa, encara conservem el primer Atles, en aquells temps la nidificació de la tórtora turca era ben localitzada i el cant de l'alosa becuda encara ressonava per la timoneda d'Alfès. Veiem, doncs, que la distribució de les espècies canvia. Ho pot fer positivament, com és el cas del picot garser petit, com negativament, com seria el cas de la terrerola vulgar. Per poder estudiar i, conseqüentment, aplicar les mesures possibles, és indispensable conèixer en detall l'estatus poblacional dels nostres ocells. D'aquesta manera, la participació al projecte té una importància singular de cara a la conservació de les espècies i hàbitats vulnerables.<br />
<div>
Es tracta de dedicar unes hores a prospectar cinc quadrats 1km·1km (dos hores cada un+ 1 hora nocturna en dos d'ells) amb l'objectiu d'anotar el màxim nombre d'espècies. A més, és recomanable visitar gran part del terreny (sinó tot) del quadrat 10km·10km assignat, per tal d'enregistrar encara més varietat i acabar de definir la localització d'algunes espècies considerades més escasses. Amb tot, alhora que aportem material indispensable per a la realització d'un projecte de gran port, tenim la excusa perfecte per explorar aquells racons més inaccessibles i acabar de descobrir les dinàmiques de nidificació de les espècies d'ocells del nostre entorn més proper (o no tant proper). Ha arribat el moment de donar una repassada a que aquella sureda raquítica castigada pel sol o a aquella diminuta fageda de muntanya baixa, a les quals, tot i tenir-les a tocar, mai havíem donat l'honor de la nostra visita amb prismàtics al coll. De ben segur, (i ho estic comprovant en primera persona) que alguns d'aquests llocs propers però relativament ignorats ens donaran més d'una sorpresa ornitològica.</div>
<div>
Per exemple, jo, tot i encara haver fet poca feina, ja m'he reafirmat de que a les zones seques del baix-montsenyenques, el cargolet i el pica-soques blau gaudeixen d'alta densitat gràcies a les incomptables rieres que salpiquen les inacabables suredes, o que les tres espècies de picots prefereixen (i amb diferència!) les zones agrícoles amb activitat humana, que els silenciosos, solitaris i densos boscos autòctons.<br />
<br /></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-JW_TB-PrcOc/VQnWRNkT73I/AAAAAAAACO8/nAi0pqCb5II/s1600/DSC_0003-001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-JW_TB-PrcOc/VQnWRNkT73I/AAAAAAAACO8/nAi0pqCb5II/s1600/DSC_0003-001.JPG" height="425" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes al Montseny censant el quadrat. 15-3-2015</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<br />
Encara queden molts quadrats per assignar, dels quals gairebé la totalitat (en especial els del Montseny; amb fagedes, avetoses i prats subalpins d'excepcionalitat geogràfica), compten amb zones d'altíssim interès. Si encara no en tingués cap, ni m'ho pensava!</div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-3Es9Vdgzh40/VQnQZfDfyuI/AAAAAAAACOs/42PBwS0dhOY/s1600/atles.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-3Es9Vdgzh40/VQnQZfDfyuI/AAAAAAAACOs/42PBwS0dhOY/s1600/atles.png" height="475" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els quadrats blancs encara no han estat assignats</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
Per a mes informació sobre la metodologia i el projecte en general cliqueu a <span style="color: #990000;"><i><b><a href="http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/atles/tercer_atles/index.html">ICO</a>.</b></i></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032374925302012262.post-70171605385326543352015-02-27T15:04:00.000+01:002015-03-23T23:52:59.799+01:00La migració de les grues i el clot de la UnillaEls darrers dies s'estan veient gran quantitat de grues direcció nord, i és que els exemplars que hivernen a Espanya ja travessen Catalunya. Catalunya compta amb una de les barreres físiques més importants per als grans migradors; els Pirineus. La serralada obliga a les planejadores a fer un sobre-esforç considerable i, a més, les nevades solen acompanyar el viatge. No és estrany, doncs, trobar grups de grues esperant el moment per fer la travessa; alguns grups simplement planegen i es reorganitzen, altres es sedimenten, descansen i s'alimenten. Malauradament tenim poques zones on les grues puguin fer parada (necessiten grans espais oberts, humits i tranquils). Cosa que es compleix tan sols a tres punts: al clot de la Unilla (quan està inundat), als aiguamolls de l'Empordà i als arrossars suficientment grans. Evidentment, també es poden veure aturades a d'altres llocs, però doncs, molt probablement s'hagin aturat obligades.<br />
Les <i>Grus grus </i>gaudeixen d'una protecció total contra els caçadors a Europa, tot i això, la destrucció dels ambients i l'augment demogràfic segueix incidint sobre la seva població. En alguns paisos aràbics, on la consciència mediambiental encara no ha arribat però les armes elaborades si, es maten centenars o inclús milers de grues en migració. D'aquesta manera, la població hivernant a Espanya augmenta mentre que la població europea no ho fa: l'Àfrica oriental cada cop acull menys grues hivernants, mentre que a la península ibèrica i a l'Àfrica occidental cada any n'acullen més.<br />
<br />
Aquests dies el cel català s'omple de grues guiades per l'augment de la temperatura i, sobretot, per l'augment de les hores de sol, ja molt patent a finals de febrer. S'estan localitzant, sobretot, a zones despoblades de l'oest del país, però se'n veuen per tota la meitat nord de forma prou abundant. El vent de mestral i les neus al Pirineu han afavorit la possibilitat d'observar-les; les dues variables les fan més lentes i, inclús, les fan aturar.<br />
<br />
Ahir, dia 26-2-2015, el Clot de la Unilla i els seus voltants vessaven de grues. El seu trompeteig es sentia a quilòmetres i les seves formacions decoraven el cel en tot moment. En el moment d'arribada (a les 12:00 del migdia) un estol d'unes 250 sobrevolava a molt poca altura, recent aixecades per un tractor en uns camps propers. Al clot hi havien <b>216 grues sedimentades</b>. Algunes marxaven directes cap al Pirineu, altres feien cercles i tornaven a baixar i, inclús, es veien arribar petits grups del sud que no dubtaven en aturar-se en aquesta plana inundada enclotada.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://1.bp.blogspot.com/-0aADx9aIp0w/VPBqWruXzUI/AAAAAAAACM4/Cr8YpnoQCbA/s1600/DSC_0522.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-0aADx9aIp0w/VPBqWruXzUI/AAAAAAAACM4/Cr8YpnoQCbA/s1600/DSC_0522.JPG" height="424" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;">Grues, Grus grus. Clot de la Unilla<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://1.bp.blogspot.com/-YbGkqrjmZuo/VPB6LcWpzbI/AAAAAAAACNc/6qmPUX7V4iA/s1600/DSC_0559.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-YbGkqrjmZuo/VPB6LcWpzbI/AAAAAAAACNc/6qmPUX7V4iA/s1600/DSC_0559.JPG" height="425" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;">Grues, Grus grus. Clot de la Unilla</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
El clot de la Unilla és l'última plana endorreica no drenada del país i, a la vegada, un ZEPA de petita dimensió molt qüestionat per la pagesia afectada. Presenta, doncs, alta fragilitat tot i ser dels espais naturals més interessants del país. A més, en els darrers mesos, ha estat clarament dins del "rànquing"de zones més espectaculars per l'observació d'aus .A finals d'estiu i principis de tardor el clot s'omplí de limícoles interessants, entre ells. el territ pectoral. Ja amb l'arribada del fred arribaren abundants anàtids.<br />
L'elevada pluviometria de l'any passat i sobretot les intenses tempestes i les temperatures baixes de l'estiu varen ser les causes de la seva inundació (unes 30-40ha inundades) després de 10 anys sec.<br />
A dia d'avui, sembla que la cubeta aguantarà sense problemes fins l'abril (assegurant, altre cop, bones observacions de migradors). Si la primavera fos plujosa i l'aigua aguantés fins a finals d'aquesta, podríem parlar de la nidificació d'espècies força escasses com a reproductores a les terres de Lleida. Creuem els dits!<br />
<br />
Ahir, apart de les grues, hi havia força moviment d'ànecs. Això si, de limícoles només vaig ser capaç de localitzar una xivita. Ja aniran arribant..<br />
Com a més destacat: unes 35 fotges amb comportament clarament territorial (persecucions constants), una desena de xiuladors i de grisets, mínim 8 cua-llargs (només una femella), un grupet de morells cap-rojos, un centenar de cullerots i de xarxets, etc.<br />
De rapinyaires, segueixen les dues espècies representants del fred: he pogut localitzar dos mascles d'esmerla i un mascle d'arpella pàl·lida. Les esmerles s'aprofiten de l'extremada abundància de passerells i gafarrons, que s'alimenten en massa a les zones no conreades del voltant de l'estany<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-47NvMEVnFCM/VPBt30gRcoI/AAAAAAAACNM/_TJnhLHIvLY/s1600/DSC_0527.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-47NvMEVnFCM/VPBt30gRcoI/AAAAAAAACNM/_TJnhLHIvLY/s1600/DSC_0527.JPG" height="424" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grues, Grus grus. Clot de la Unilla</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-AvhVuu1o1dc/VPBty5xS41I/AAAAAAAACNE/UhvSmKO_Ot8/s1600/DSC_0550.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-AvhVuu1o1dc/VPBty5xS41I/AAAAAAAACNE/UhvSmKO_Ot8/s1600/DSC_0550.JPG" height="424" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grues, Grus grus. Clot de la Unilla</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Per acabar us deixo un vídeo-muntatge , evidentment gravat ahir al clot. No oblideu pujar el volum per gaudir del trompeteig i d'alguna calàndria ja en zel, que per cert, manté una alta densitat a la zona.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="380" src="https://www.youtube.com/embed/TrmPwGKXOqE" width="685"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0